11 dic. 2019

Material de construcció: el formigó

Ayer miércoles once de diciembre vino al café Antonio Aguado de Cea, de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona (ETSECCPB)-UPC, para hablar de elementos de construcción e infraestructuras. Habló, básicamente, de su especialidad: el hormigón, y nos descubrió un mundo.

4 dic. 2019

Da3: La contaminació atmosfèrica

Articles propis relacionats amb la contaminació atmosfèrica a la ciutat

Cafè científic a la Casa Orlandai
El canvi global en eles llacs de muntanya, amb Jordi Catalan (21/02/2018)
Després de la fi del món, amb José Luis de Vicente (12/01/2018)
Pacificar la ciutat, amb Cynthia Echave (18/10/2013)

Nació Digital
Dia mundial contra l’asma (01/05/2019)
La contaminació: un assassí invisible (27/09/2017)
Els ocells que «volen» (12/05/2017)
Sobre el canvi global (07/02/2017)
Els ocells de ciutat (09/04/2016)


20 nov. 2019

El carboni: de l'origen de la vida a la nanociència

Ahir dimecres 20 de novembre va venir Gerard Tobías Rossell, de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) per parlar-nos sobre el carboni, element present en l’origen de la vida i en la nanociència, en el trimestre dedicat a la taula periòdica.

La particular naturalesa del carboni li confereix propietats que el fan versàtil com per a ser l’element bàsic de la vida, alhora que es fa servir en les tecnologies més modernes.

21 oct. 2019

16 oct. 2019

El nitrogen: element imprescindible per als éssers vius

Ahir dimecres 16 d’octubre, al segon Cafè Científic de tardor a la Casa Orlandai, van venir dues joves investigadores, que van coincidir al CREAF amb una beca Marie Sklodowska Curie, Sara Marañón i Rossella Guerreri -aquesta darrera ha guanyat una plaça a la Università di Bologna.

30 sept. 2019

18 sept. 2019

Sobre la història del descobriment de l’oxigen i altres punts clau de la revolució química del segle XVIII

Dimecres 18 de setembre vam encetar els cafès científics de tardor, tot i que encara mancaven uns dies per canviar d'estació. En aquest darrer trimestre parlarem d'alguns elements químics per commemorar l'Any Internacional de la Taula Periòdica, que va ser declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO.

Se celebra enguany perquè es considera que el 1869 Dmitri Mendeléiev va la primera taula periòdica dels elements, un dels èxits més significatius de la ciència, en el que es basa l’essència no només de la química, sinó també de la física i de la biologia.

12 jun. 2019

Humans ocults

Dimecres 12 de juny va ser el darrer cafè científic del curs. Va venir Òscar Lao, del CNAG-CRG, per parlar d'humans ocults. Fins ara creiem que l’espècie humana havia estat diferenciada i aïllada genèticament des de la seva aparició. Les noves tècniques moleculars i de bioinformàtica han permès de detectar que fins fa pocs centenars d’anys hi havia altres espècies humanes molt properes a nosaltres de les quals a penes queda rastre fòssil. Quines són i com s’han trobat aquestes poblacions ocultes?

28 may. 2019

15 may. 2019

Les altres abelles

Dimecres 15 de maig vam començar aquest "trimestre" curt de primavera, amb una setmana santa tan tardana. Hem dedicat el bimestre, de fet, a saber més de les poblacions ocultes.
Entre els éssers vius, de vegades hi ha poblacions que ens són ocultes. D'una banda, cal observació; de l’altra, les noves tècniques de laboratori i de seqüenciació desenvolupades en les darreres dècades ens les fan visibles.

10 abr. 2019

Canvis en la recerca

Ahir dimecres 10 d’abril va venir Núria Montserrat, de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), per parlar-nos dels canvis en la recerca.

El treball conjunt de d’enginyers i biòlegs molecular han permès de pensar en el modelatge de malalties. La regeneració d’òrgans mitjançant cèl·lules mare permet pensar en la bioimpressió d’òrgans en 3D i en fabricar laboratoris en un xip.

Núria treballa a l'IBEC, un institut de recerca que hem visitat gràcies que Pere Roca-Cusachs va venir al cafè científic i, mesos més tard, ens va acollir al seu laboratori. Núria explica que l'IBEC es va crear el 2004 gràcies a la voluntat d'un físic, Josep Samitier, que es va unir a un biòleg, Josep Antoni del Río, i a un metge, Daniel Navajas. Aquesta visió interdisciplinar dels fenòmens de la vida ha permès fer salts en el coneixement i en les perspectives de teràpia davant de malalties complexes.

20 mar. 2019

Els canvis en l'atmosfera

Ahir dimecres 20 de març va venir Javier Martín Vide, director de l'Institut de Recerca de l’Aigua (UB) i acadèmic de la RACAB, per parlar-nos dels canvis en l’atmosfera.
En els passats trenta anys, l’atmosfera terrestre ha patit canvis en la composició química que s’han vist reflectits en la manifestació tèrmica, de precipitacions; és a dir, en el clima. El canvi climàtic es pot considerar un nou risc, què podem fer per a mitigar-ne els efectes?

El dia de pi

Fenòmens naturals és una secció quinzenal de ciència a El matí a Ràdio 4

PODCAST

Recomanacions (enllaços revisats 20/03/2019)
Alex the parrot (artista televisiu) (13/04/2009)
Alex the parrot, Pepperberg Lab (11/07/2013)
Alex (1976-2007) wikipedia
Ximpanzés fent jocs matemàtics (02/12/2013)

21 feb. 2019

Canvis en els peixos

Ahir dimecres 20 febrer, va venir Lluís Tort, del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia (UAB), per parlar dels canvis en els animals, concretament en els peixos.
Classifiquem els peixos en un grup homogeni, però en realitat formen grups molt diferents, que poden viure a indrets insospitats i amb estils de vida ben diversos. Tot i això, els nous canvis també els provoquen altres modificacions. Quins han estat els canvis trobats més recentment entre els peixos? Com evoluciona el medi aquàtic i els organismes que hi viuen?

18 feb. 2019

16 ene. 2019

Canvis en la Terra

Al cafè científic d'ahir dimecres 16 de gener va venir Montserrat Torné, investigadora de l'ICTJA-CSIC i acadèmica de la RACAB, per explicar-nos alguns canvis haguts en la Terra.

Desxifrar els processos profunds i superficials que tenen lloc al planeta es cabdal per comprendre la seva (i la nostra) evolució. Quan les plaques tectòniques interaccionen unes respecte a altres donen lloc a la formació de grans cadenes muntanyoses i oceans. De les plaques tectòniques, quines ens afecten a la península Ibèrica? I, com? I, perquè?
[Imatge adaptada de www.q-files.com]