14 dic. 2015

Genética forense

Ayer miércoles nueve de diciembre, en el Café Científico de la Casa Orlandai, hablamos de genética forense con Manuel Crespillo, científico del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses (Departamento de Barcelona). No vino solo, su colega Juan Antonio Luque colaboró en la tertulia. Ambos son biólogos forenses, la diferencia con otros biólogos es que estudian restos genéticos bajo otro punto de vista.

Cómo trabajan los forenses? 
El término "forense" deriva del término "forum" (plaza, mercado, espacio público, plaza principal, como foro o fuero) y se refiere a los tribunales de justicia. Los estudios forenses, pues, están bajo el el punto de vista judicial, ya que la medicina forense ayuda y da soporte a los tribunales de justicia.

30 nov. 2015

Unas palabras para José María

Conocí a José María en el movimiento Europa por Bosnia. Fui una más de los que movilizó. Alguna vez me lo había encontrado, por casualidad, terminada ya la guerra deBosnia, y habíamos comido el en Irati.

Después o entretanto, accedió a participar en la presentación del libro que escribí con Jaume Bertranpetit: «Viatge als orígens. Una historia biológica de l’espècie humana». Amablemente dijo que le gustaba participar en un libro que trataba de la igualdad humana.

22 nov. 2015

Què i com s'estudia a l'Antàrtida

Dimecres, 18 de novembre, al darrer cafè científic de la Casa Orlandai, vam parlar amb Dolors Vaqué, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) sobre Què i com s’estudia a l’Antàrtida, un dels llocs més remots i inhòspits del món, i, per això mateix, d'entre els més desconeguts.

Per què estudiar els virus?
Les xarxes tròfiques oceàniques meridionals habitualment se centren en el krill, però hem de tenir en compte què menja la gambeta que el conforma. I la resposta és: fitoplàncton.

El fitoplàncton, està format per algues unicel·lulars, la fracció que fotosintetitza, capta CO2, llum i nutrients per a créixer, alhora que excreta matèria orgànica que resta es dissolució i aprofiten els bacteris.

22 oct. 2015

Alba, una nova forma de mirar la matèria

Ahir dimecres, vint-i-u d’octubre va venir Ramon Pascual, investigador de l'IFAE, ex-rector de la UAB i president del sincrotró ALBA. Alba és una gran infraestructura científica situada a a Cerdanyola del Vallès, que ofereix una nova forma de mirar la matèria: amb la llum del sincrotró.

Quan els feixos de llum de l'Alba travessen la matèria se'n comprenen les seves propietats, en dimensions d'escala atòmica i amb altres perspectives. I, amb Alba, físics, químics, biòlegs i molts altres científics que estudien la matèria la comprenen i hi troben múltiples aplicacions.

7 oct. 2015

Supercomputació, genòmica i medicina personalitzada

Per la tardor de 2015 van coincidir diversos factors. Vam aprofitar-los i vam pensar en dedicar el trimestre a les noves tècniques, que permeten nous estudis i, en conseqüència, condueixen a nou coneixement. La forma singular de mirar l'entorn que volíem tractar el mes de setembre era la que aprofitava les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center.

18 jun. 2015

Interpretar grans dades

Dimecres 10 de juny al cafè científic de la Casa Orlandai va venir la periodista Karma Peiró, especialitzada en Internet i las Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), per ajudar-nos a comprendre què són i com s'interpreten grans dades. A Karma li volíem preguntar moltes coses: gairebé tots fem servir aparells tecnològics, quin rastre deixem? De les dades obertes (Open Data), quin ús en podem fer per a analitzar-les i extraure conclusions? Les dades filtrades, com ara de Wikileaks, què representen?  

L'especialització
Primer Karma es va presentar. En acabar la carrera de periodisme el 1995 va trobar feina a Servicom, el primer proveïdor d'internet a Espanya, amb seu a Cerdanyola. Buscaven una periodista per a fer trucades oferint el servei, d'internet; era tan precoç que li tocava "evangelitzar", explicant les oportunitats que oferia la xarxa per a trobar clients. Més endavant, va treballar per Luis Ángel Fernández Hermana, ara consultor de tecnologies de la informació, a la revista en.red.ando, on va coincidir perquè l'autora hi va participar esporàdicament escrivint crítiques de llibres científics. Karma ha treballat també per TV3, La Vanguardia, CatRàdio...Aquí trobareu el seu currículum.

24 may. 2015

Biohackers: experimentar i innovar de forma comunitària

Dimecres passat, 20 de maig van venir els Biohackers, per parlar-nos com experimenten i innoven de forma comunitària. Per qüestions protocol·làries i tradicionals, jo vaig contactar amb Daniel Grajales, enginyer de telecomunicacions mexicà que està fent un doctorat a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia; però van venir cinc persones, tots del moviment Do it yourself Biology.

La xerrada la va començar Daniel, després va prendre la iniciativa de la conversa Álvaro Jansà (biòleg, que fa de tècnic de laboratori), la part final la va dur Núria Conde (biòloga i enginyera informàtica, que recentment ha acabat el seu doctorat en complexitat, dirigit per una persona que també va venir al cafè científic de la Casa Orlandai, Ricard Solé). La conversa es va enriquir amb la participació d'Òscar Gallardo, biòleg apassionat per la micro, que fa de bioinformàtic, i Rosen Ivanov Bogdanov, artista científic d'origen búlgar.

23 abr. 2015

Entrevista a Dona Nandjia, tuxawa da Comunidade Atuca

Maués es una gran ciudad, más de lo que parece cuando llegas, y en la calle por donde se mueve Barrõ. Rápido crecimiento, calles ortogonales, servicios: escuela, salud, autobuses. Nos viene a buscar Barrõ, director del Museo de Arqueologia i História de Maúes, para visitar la comunidade Atuca. Navegamos una hora larga y nos confundimos de igarapé. Finalmente llegamos.

La Comunidade Atuca fue fundada el 15 de abril de 2015. Reciente!

17 abr. 2015

Cap a la invisibilitat

Ahir dimecres 15 d’abril vam començar la setena primavera de Cafès Científics a la Casa Orlandai sota el títol paraigües: Algunes idees que canviaran el món. Volem dedicar el trimestre a obtenir pistes que ens mostrin cap a on ens conduirà el futur amb els indicis que tenim ara. Ahir va venir Àlvar Sánchez, del Grup de Superconductivitat, al Departament de Física UAB, investigador que ha estat guardonat amb la menció Icrea Acadèmic, que permet que la recerca es mantingui en uns nivells de reconeixement internacional.

Àlvar va venir al cafè per parlar-nos dels nous avenços científics, ens permetran de ser invisibles? Quin és aquest camí cap a la invisibilitat? Per què els objectes són visibles als nostre ulls? És possible fer capes d'invisibilitat que envoltin un objecte i el facin desaparèixer? Estan els científics a prop d'aconseguir-ho? Canviarà la nostra societat si podem fer invisibles les coses?

21 mar. 2015

La recerca als museus de ciències naturals

Dimecres divuit de març vam tenir al cafè científic a Francesc Uribe, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Bèsties i altres parents. Volíem preguntar-li sobre els animals i la seva recerca al museu. Vam començar per la darrera pregunta i, per l'interès dels participants, se'ns va anar el temps parlant de la feina de l'investigador d'un museu de ciències naturals. Els cafès científics tenen això, manen els participants.
Com són els museus de ciències naturals?
Per començar, no tothom sap que en un museu es fa recerca i se'n fa. I força. Al Museu de Ciències Naturals de Barcelona es fa la recerca en història natural en el laboratori de natura, al Castell dels Tres Dragons, del Parc de la Ciutadella. La secció científica del Museu d'Història Natural de Barcelona és un referent en Catalunya, la Mediterrània i el Món, pel que fa al coneixement de la fauna mediterrània.

19 feb. 2015

Els paràsits del nostre entorn

Dimecres 18 de febrer va venir Maria Soledad Gómez, professora jubilada del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia, UB per parlar-nos sobre malalties parasitàries. Ens va fer el favor de venir en lloc d'Elena Sulleiro, del grup Prosics a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
La conversa va anar entorn les malalties parasitàries més freqüents en els humans. Els ambients en què es troben els paràsits; els indrets on sobreviuen; com ens contagien, els efectes que ens provoquen i perquè costa tant d'eradicar-los.

La classificació dels paràsits
Els parasitisme és una forma de vida en què una espècie, el paràsit, depèn d'una altra, l'hoste. És per això que les classificacions són complexes. Poden ser organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. Dins aquests darrers, n'hi ha de moltes formes zoològiques: cucs, insectes, àcars...

26 ene. 2015

Els virus i els humans

Dimecres 21 de gener va venir Juana Díez, viròloga a la UPF per parlar-nos sobre la relació entre els virus i els humans. Encetem el setè any de cafès científics!! Amb na Juana volem parlar de què són els virus? Són éssers vius? Com es reprodueixen? Quin paper tenen en la vida dels humans? Sempre provoquen malalties? Quines són les malalties víriques més freqüents? Com els podem veure? Com es transmeten?

Juana ens comença explicant com es va incorporar al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut a la Universitat Pompeu Fabra. Estant a Estats Units va saber a través de la revista Nature va saber que es convocaven places, s'hi va presentar i la va guanyar. Està molt satisfeta, venir a treballar a Barcelona era una de les possibilitats que més de gust li venia a la vida!