21 dic. 2014

Altres participants: microbis de la flora intestinal

Dimecres 10 desembre va venir Francisco Guarner, metge gastroenteròleg, cap de servei de Fisiopatologia Intestinal, Hospital Vall d’Hebron, per parlar sobre Els altres participants a l'hora de fer un humà. A fi de comptes, pertany al Microbioma Humà (Human Microbiome Project) que estudia el microbioma. Aquest conjunt de microorganismes que tenim en el nostre cos podria ser considerat un òrgan més, format per bilions de microbis que, en total pesen més d’un quilo. I, sense ells, no podríem viure. Tot i això, són més desconeguts que els organismes de les fosses abissals.

Adquisició de la flora
Els humans naixem d'un ambient estèril; de fet, el meconi, el primer excrement que expulsem, és estèril; ara, en passar pel tracte vaginal de la mare durant el part, adquirim bacteris. Els nadons per cesària, adquireixen bacteris per la pell de la mare. Fins als dos anys, no s'estabilitza la flora. S'ha notat un lleuger augment del risc en patir malalties cròniques no transmissibles, de càncer o de diabetis en persones nascudes per cesària.


Ratolins lliures de gèrmens
En condicions especials, es poden obtenir ratolins d'experimentació lliures de gèrmens (germ-free). Posats en situacions difícils, on els ratolins normals s'amagarien, els que estan lliures de gèrmens no ho fan, segueixen conductes anormals que els exposen a patir riscos. No tenen els mateixos nivells en sang del factor de creixement neuronal (NGF).

Com es van conèixer els bacteris?
Un dels gremis que disposa des d'antic de lents d'augment, els comptafils, són els venedors de robes i tapissos, ja que pel nombre de fils s'estableix la qualitat, i en conseqüència el preu, dels teixits. Va ser un venedor de tapissos holandès, Antony van Leeuwenhoek, amb un comptafils va veure que hi havia organismes que es movien, que va identificar com a vius. Més endavant, cap al 1850, a Viena, Semmelweis va implantar la higiene de les mans dels tocòlegs. Amb l'establiment dels postulats de la infecció per Koch la intuïció dels bacteris com a transmissors de malalties va esdevenir certesa.

Tot i la tendència a atribuir patogènia a tots els microorganismes, el mateix Pasteur ja es va adonar que un animal sense bacteris no creixia bé; cosa que indicava l'existència de bacteris essencials per a la vida d'altres organismes. Ho va establir fent créixer aus estèrils, ja que és més fàcil perquè podien esterilitzar directament els ous un cop postos. Altres animals sense gèrmens no es van aconseguir fins a la dècada de 1950 amb una alimentació molt controlada; perquè morien, bàsicament per deficiències alimentàries, ja que els microorganismes ajuden a sintetitzar aminoàcids essencials.

Els bacteris del tracte digestiu humà
El trànsit del menjar des de la boca fins al budell prim és d'entre tres i quatre hores; acaba al colon on passarà dos dies en forma del que, en teoria, no és més que residu. Dos dies guardant un residu inútil per als humans? El colon és una cavitat d'un metre i mig de llargària, que es manté a 37ºC.Per què tenim entorn a dos quilos de bacteris en els nostres budells?

En primer lloc es pensa que la flora bacteriana intestinal complementa una alimentació de dietes monòtones.  Els bacteris de la flora intestinal acaben sintetitzen, a partir del que per a ells són nutrients, vitamines (K, B12) i aminoàcids essencials, en menys de 24h, com s'ha vist amb la ingesta de nitrats marcats radiactivament que s'han acabat transformant en grups amino, dels aminoàcids. Per això, les noves tècniques quirúrgiques mai no extirpen totalment el colon, sinó que en deixen una part justament per a que compleixi aquesta funció.

En segon lloc, en el còlon es desenvolupa el sistema immune. Al còlon hi ha molts fol·licles limfoides, cosa que en estar en contacte amb el món exterior (de fet, la llum dels intestins no pertanyen al nostre medi intern, es pot considerar part de l'exterior), facilita la creació del sistema immune en els nens. I s'ha trobat relació entre patologies còliques i asma. I, en tercer lloc, i ja més enigmàtica, és la relació entre la flora intestinal i el desenvolupament del cervell, com s'ha fet palès en ratolins sense gèrmens.

Els bacteris del nostre cos no sobreviuen individualitzats, requereixen la comunitat; per això és tan complex de cultivar-los i conèixer-los. Així, tampoc no sabem quin bacteri fa què, però cal tenir en compte la importància del conjunt a l'hora de seguir medicació amb antibiòtics, ja que minven la biodiversitat de la flora intestinal.

Així, gràcies al que es va coneixent sobre els microbis del nostre organisme, es podria atribuir o no a la flora intestinal l'obesitat mòrbida (alguns membres de la comunitat mèdica dels Estats Units pensen que l'obesitat mòrbida és causa de la composició bacteriana, cosa que no ha estat contrastada a Europa) i es podrà conèixer el paper que juguen en el bon funcionament de la microbiota en el manteniment correcte de les cèl·lules dels nostres budells.

Més informació
Francisco Guarner a Càpsules de ciència (Associació per a la Divulgació de la Ciència).
La flora intestinal de los humanos se clasifica en tres grupos El País (20/04/2011)

No hay comentarios:

Publicar un comentario