Altres participants: microbis de la flora intestinal

Dimecres 10 desembre va venir Francisco Guarner, metge gastroenteròleg, cap de servei de Fisiopatologia Intestinal, Hospital Vall d’Hebron, per parlar sobre Els altres participants a l'hora de fer un humà. A fi de comptes, pertany al Microbioma Humà (Human Microbiome Project) que estudia el microbioma. Aquest conjunt de microorganismes que tenim en el nostre cos podria ser considerat un òrgan més, format per bilions de microbis que, en total pesen més d’un quilo. I, sense ells, no podríem viure. Tot i això, són més desconeguts que els organismes de les fosses abissals.

Adquisició de la flora
Els humans naixem d'un ambient estèril; de fet, el meconi, el primer excrement que expulsem, és estèril; ara, en passar pel tracte vaginal de la mare durant el part, adquirim bacteris. Els nadons per cesària, adquireixen bacteris per la pell de la mare. Fins als dos anys, no s'estabilitza la flora. S'ha notat un lleuger augment del risc en patir malalties cròniques no transmissibles, de càncer o de diabetis en persones nascudes per cesària.

La regulació del genoma

Dimecres passat 19 de novembre va venir Miguel Beato, ara investigador del CRG (havia estat director i fundador), per parlar-nos de la diversitat cel·lular. Com sap una cèl·lula si s’ha de transformar en múscul o en neurona? La conversa, va anar fluint per camins que s'entrelligaven. Van venir més persones que mai! La sala plena, pleníssima... com un ou. El personatge s'ho val.

La creació del CRG
Tenint a en Miguel Beato, al fundador del CRG, a prop havíem de començar preguntant-li pel procés de creació del centre.

L’empaquetament del material genètic

Dimecres passat 15 d’octubre, va venir Marc A. Martí-Renom, que és investigador ICREA vinculat al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), i al Centre de Regulació Genòmica (CRG) per parlar-nos de l’empaquetament del material genètic; la recerca que fa entre la biologia molecular i la bioinformàtica.

El genoma amb les instruccions per a fer un ésser viu, està en totes les cèl·lules del nostre cos. Per a caber-hi, està compactat, però desconeixem com es controla el seu plegament. Com es pot conèixer l'organització tridimensional del genoma? I de les molècules que el regulen? Justament aquest és el tema de recerca del grup d'en Marc.

El genoma
El genoma és el conjunt de gens, és a dir, el material genètic que tenim cada un dels éssers vius. En el cas dels humans, tenim 3.000 milions de bases nuclears, que són seqüències en què adenina (A), citosina (C), guanina (G) i tirosina (T) s'alternen per a donar el codi que ens ha de fer.

De les instruccions a l'individu

Al cafè científic de la Casa Orlandai de dimecres 17 de setembre va venir Fernando Giráldez, de la Universitat Pompeu Fabra, per parlar-nos del desenvolupament embrionari i altres aspectes relacionats. Va ser el primer cafè de tardor, que dediquem a la biologia molecular i microbiologia humanes.

El títol de la convocatòria va ser: De les instruccions a l’individu. Com, a partir del genoma es desenvolupa un individu? Què apareix primer, el cap o la cua; el ventre o el llom? Quina jerarquia hi ha en la formació d’òrgans? Quin es forma primer? Per què tenim peces repetides? Quin sentit és el primer de formar-se?

Recuperación de fauna salvaje amazónica

Desde Presidente Figueiredo, a 100 km de Manaus, nos dirigimos hacia la presa de Balbina. Visitamos el CPPQA y COMA (Centro de Pesquisa e Proteção de Quelonios y Mamíferos Acuáticos). El centro recupera fauna especialmente afectada por la construcción de la presa.

Llegamos sin cita, no habíamos podido contactarlos. Nos recibe Stella Maris, veterinaria, y nos atiende Elessandra, bióloga. Financiado por Electrobras, Amazonas Energía, organizan actividades de recuperación, recibiendo y curando animales para reproducirlos, y de concienciación con escuelas y población. Todo el camino nos acompaña un perro con muletas de ruedas, que los veterinarios curaron de un atropello. 

Màquines de llum

El passat dimecres 11 de juny va venir Romain Quidant, de l'ICFO (Institut de Ciències Fotòniques), per parlar-nos de la seva recerca amb òptica; i per això a la sessió li vam posar el títol de Màquines de llum.  La fotònica és la ciència de la llum i de les tecnologies basades en la llum. L'ICFO depèn de la Generalitat, com altres del grup CERCA i Romain és un investigador icrea, que ja vam veure què era en el cafè de Jaume Bertranpetit.

La recerca
En Romain ens explica que fan recerca en nanoòptica. Aplicar la nanotecnologia a l'òptica. En la nanotecnologia, com ja vam veure en el cafè de Jordi Fraxedes, la matèria presenta unes propietats emergents que, el grup de Romain aplica per buscar tècniques de diagnòstic precoç del càncer. Concretament ells es basen en les propietats de l'or, que interactua molt eficientment amb la llum, és com una antena nanomètrica de radiacions lumíniques.

Robots humanoïdes

El proppassat dimecres 21 de maig va venir Carme Torras, de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC, per parlar-nos de robots humanoïdes. Els robots són entitats virtuals o mecàniques artificials que, per la seva aparença, dóna la sensació que tinguin un propòsit propi. Alguns imiten, fins i tot, els humans. Com s’hi veuen? Com aprenen? Per què han de tenir autocontrol? Quina relació tindrem amb ells?

Els nous robots
Es consideren robots les màquines capaces de bellugar-se de forma autònoma. Fins fa poc, la robòtica contemplava només la creació de robots industrials, especialment en les cadenes de muntatge automobilístic. I, més endavant, s'han desenvolupat robots d'ús social, com ara hospitalaris i domèstics.

Robots exploradores: el proyecto Gaia

Dimecres 9 d’abril va venir Jordi Torra, catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia, de la UB, per parlar-nos de Robots exploradors. Concretament de la Missió Gaia, que va enlairar-se el 19 de desembre passat. Gaia és una missió de l'ESA, dirigida a produir el mapa 3D més exacte de la Via Làctia fins ara i que pot revolucionar l'astrofísica per la seva precisió. Què ens explicarà de la nostra galàxia? Com rebrem la informació de tant lluny?

Què és Gaia?
Gaia vol determinar, en primer lloc les posicions, moviments i distàncies de mil milions d'estrelles. A més determinarà temperatures, masses i edats de tots aquests objectes. També observará des de asteroides del Sistema Solar a quàsars molt distants. Tots el objectes fins a magnitud 20, que és molt baixa. Per a les estrelles s'arribara fins els 50000 anys llum de distància.

Els primers habitants de la Terra

Abans d'ahir, dimecres, 19 de març, va venir Carles Pedrós-Alió, de l'Institut de Ciències del Mar, per parlar-nos d'Els primers habitants de la Terra.  Després de la formació de la Terra va aparèixer la vida. Quins van ser els primers organismes? Com eren aquests organismes? Encara els podem conèixer? Quina influència van tenir en el planeta? Com classifiquem els éssers vius des del punt de vista de l’evolució?

Dimensions relacionades amb els microorganismes
El nostre cervell ha evolucionat per a sobreviure en la sabana africana. No entén ni perquè morim, ni tampoc dimensions que siguin més petites que un cabell, o més grans de 12 km; com tampoc per valorar dimensions temporals molt grans. Simplement, no està preparat per això. El que succeeix, és que morim, la vida va començar fa molts milions d'anys, hi ha éssers microscòpics i galàxies a distàncies astronòmiques. Tot i que no els intuïm.

L'arbre dels humans

Dimecres, 19 de febrer, vaig estar satisfeta que vingués en Jaume Bertranpetit, de la Universitat Pompeu Fabra. Amb ell he compartit feina, va ser el meu director de tesi, vam escriure junts un llibre (Viatge als orígens) i durant un cert temps, mentre ell era vice-rector de recerca de la UPF, jo era l'editora del butlletí trimestral Notícies de Recerca UPF. A més, va ser el dia que vaig poder presentar per primera vegada la col·lecció dels cinc anys de cròniques dels cafès científics a la Casa Orlandai. Així que doble alegria.

L’aprofitament de recursos vegetals

 

Dimecres passat, 22 de gener, vam encetar els Cafès Científics d'hivern a la Casa Orlandai, amb els quals volem fer un viatge des dels orígens fins als nostres dies. Va venir Pere Puigdomènech, del Centre de Recerca en Agrigenòmica (Crag) CSIC-IRTA-UAB-UB, per parlar de L’aprofitament de recursos vegetals, des dels primers vegetals fins a l’actualitat.

El dilema
La primera proposta que ens va fer va ser pensar en el dilema que se'ns presenta en aquest moment particular de la història de la humanitat, en què hi ha conflicte entre mantenir la diversitat biològica i assolir les necessitats creixents per a l'alimentació humana.