5 jun. 2013

Arbres singulars de Sarrià

Des de l'ecocomissió de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la qual en formo part, s'està promovent un #mapaverd de #Sarrià. Entre els participants, Pitu Tort, la creadora, i Jordi Bigues, Jesús Mestre i altres, entre els que em trobo, vam preparar un primer participativa amb motiu de l'ecojornada, celebrada dissabte u de juny. Ens vam trobar a les 10h davant de la porta de la Casa Orlandai. Érem setze persones, per començar, armades de cinta mètrica, paper i llapis i càmera fotogràfica. Algú també duia un centímetre de modista i una gravadora.


Per començar, en Jordi Bigas va presentar l'itinerari exposant que a Sarrià hi havia una història vinculada al verd, atès que hi havia molts camps de conreu, històricament. Però, també hi va haver finques dels burgesos de Barcelona, que van venir a buscar els aires menys contaminats i més frescos, especialment a l'estiu, dels habitants de la ciutat. Això fa que els arbres, alguns d'ells singulars, estiguin trenats en la xarxa urbana del barri, com són el lledoner del passatge Mallofré o el plàtan de la plaça de l'Ajuntament.

I que també restin espais verds notoris amb una riquesa d'espècies vegetals, com són el Parc de l'Oreneta, els jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia, el Parc de Joan Reventós, a la riera de les Monges, i Can Maestre. Amb aquesta reflexió, ens vam posar en marxa amb la nostra missió: veure uns disset arbres de l'itinerari proposat per na Pitu. Retornar a les 13h a la Casa Orlandai, per exposar el que havíem vist.

Pel primer arbre no ens va caldre desplaçar-nos gaire. Vam prendre-li les mesures (el diàmetre a 130 cm, com està establert), que vam anotar en fitxes preparades ad hoc al pi pinyer (Pinus pinea) del carrer Marquès de Sentmenat, veí de la mateixa Casa Orlandai, un arbre d'interès local. Si comparem amb la fitxa, veiem que en dos anys i mig el tronc ha engruixit 12 cm i la capçada, un metre. En JM ens mostra fotos antigues, de l'escola Orlandai, i HC ens explica que, per horror de les mestres de l'escola Talitha, saltaven una uralita per trobar els pinyons i, de vegades, fins a les vies dels ferrocarrils de Sarrià; fins que van posar una barrera per a que no se seguís aquesta pràctica de risc!

Baixem fins a la placeta de Sant Vicens. Allà trobem un plàtan d'ombra (Platanus x hispanica), inclinat, que, per aquesta raó, per poc el tallen. JB ens explica que un matí uns tècnics de parcs i jardins van acordonar l'arbre, el van marcar amb la serra elèctrica a una alçada determinada del tronc i van anar a esmorzar. Aquest lapse va permetre que algunes dones s'adonessin i impedissin l'abatiment de l'arbre. La senyora va mostrar una foto del seu fill de quatre anys, amb l'arbre més jove, i que ja tenia la mateixa inclinació. Si ha durat 30 anys, perquè no pot durar 30 més? L'informe d'un tècnic va permetre de salvar la vida a canvi de tallar una branca, per estabilitzar el pes, pretesament.

El deixem i ens n'anem cap a la plaça dels Medir, al carrer dels Vergós, on hi ha, no pròpiament un arbre, sinó una liana: una glicina (Wisteria) espectacular. Vam baixar, aleshores, per Sant Joan Bosco, fins arribar a la plaça de Prat de la Riba on, a l'escola de les Salesianes, hi ha un eucaliptus (Eucalyptus globulus, camaldulensis? no ho sé) ben alt, que sobresurt per la tapia del pati. Es tracta d'un exemplar ornamental, de l'antiga Torre Gironella, un arbre que no està catalogat, però és considerat singular per a alguns ciutadans. Una de les participants, ens van suggerir d'afegir el Cocculus laurifolius, a l'entrada de la Clínica Corachán (catalogat d'interès local), que l'havíem obviat.

Tot seguit vam veure un arbre de condicions ben diferents: una figuera (Ficus carica), que pertanyia a una masia que hi havia en el que ara és el districte de Les Corts (de Sarrià, éren). És una figuera centenària, situada sobre un turonet al carrer Numància. Als peus hi creixen petites maduixes. En JB ens llegeix un poema sobre les figueres. Una de les participants ens fa fixar en un arbre singular en els mateixos jardinets. Podria ser un om? l'incloem?

La següent parada és el lledoner (Celtis australis) de Can Miralles, a la porta de Gaudí al passeig Manuel Girona cantonada Benet Mateu, un arbre també d'interès local. Segons la placa, té 105 anys, tota una vida. Seguim pel mateix carrer fins a Can Raspall, on hi trobem un elevat xiprer (Cupressus sempervirens), força arbustiu, del quan JM ens ensenya altres fotos antigues, en la de principis de segle, el xiprer no hi era, ha de ser, per tant, posterior. A totes les finestres hi ha gardènies en flor.

Aleshores anem cap als Caputxins, pel camí veiem fotos de la zona abans d'estar urbanitzada; un ramat d'ovelles hi pasturava mentre el pastor tocava el flabiol. En allà veiem el cedre (Cedrus atlantica), de 306 cm d'amplària de tronc als 130 cm. Impressionant. En JM també té documentació històrica. Força. Al convent dels Caputxins ens rep el pare Pere, que ens explica que el convent és als antics terrenys de Can Ponsic. Ens fa entrar per a visitar l'hort i el bosquetó.

Entre la gran diversitat de l'hort en destaquem xiprers (Cupressus sempervirens), til·lers (Tillia x europaea), una figuera (Ficus carica) i, per damunt, un caquier (Diospyros), que es veu que fa uns fruits saborosíssims i que, juntament amb el cedre és un dels pocs arbres que va sobreviure la guerra. Veiem la bassa. Del bosquetó hi destaquem pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis). Durant tot l'itinerari ens segueixen uns pacífics conills que han acollit i que se'ls mengen els productes de l'hort.

En acabar l'itinerari, gairebé una hora més tard del previst, i de nou a la Casa Orlandai, fem una revisió de l'itinerari i en Jordi Bigues ens va fer reflexionar sobre com n'és d'important d'aguditzar la vista per fixar-nos en l'entorn, el veurem de diferent manera. Hi veurem moltes més coses que ens passaven desapercebudes. I, bàsicament, ens divertirem més i la nostra mirada serà més crítica.

Més informació:
Llista dels arbres de Barcelona.
Arbres d'interès local a Barcelona.
Protocol de catalogació dels arbres d'interès local.
Arbres monumentals de Catalunya.
Arbres de la memòria de Barcelona.
Catàleg arquitectònic de Barcelona.

Més informació a Cosir i repuntejar:
Cafè científic: el pas del temps en els jardins de la ciutat, Montserrat Rivero (05/03/2013)
Els cicles en els sons de la natura, Eloïsa Matheu (17/05/2013)
Més que rates i coloms, Margarita Parés (20/05/2010)
Cafè científic: el nostre reflex en l'entorn, Joan Pino (23/09/2010)
El Pinus halepensis de la plaça Artós. (27/01/2009)

No hay comentarios:

Publicar un comentario