Les abelles a les ciutats

Dimecres 11 del 12 del 13 a les 19h començava el darrer cafè científic a la Casa Orlandai, dedicat a mirar la ciutat amb altres ulls, per a poder elaborar el mapa verd de Sarrià. Va venir Jaume Cambra, per parlar-nos de les abelles a les ciutats.

Una afició de caire professional
De fet, en Jaume és botànic de professió, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. A les abelles es va començar a aficionar després que son pare fes un curs d'apicultura al Museu de Zoologia, ara fa trenta anys.

L'arribada de l'aigua a la ciutat de Barcelona

Al cafè científic de la Casa Orlandai d'ahir dimecres 20 de novembre va venir  Ramon Arandes, de Cedipsa, per parlar-nos sobre L’arribada de l’aigua a la ciutat de Barcelona. Aquesta xerrada s'emmarca dins el trimestre dedicat a rebre informació per elaborar el mapa verd de Sarrià. Tampoc no volem deixar passar l'oportunitat parlar sobre l’aigua enguany, que l'Assemblea General de les Nacions Unides va dedicar 2013 a la cooperació en l'esfera de l'aigua.

Pacificar la ciutat

Ahir dimecres 16 d’octubre va venir Cynthia Echave, de l'Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, per parlar-nos de La pacificació de la ciutat. Volíem reflexionar sobre la mobilitat urbana com a aspecte bàsic en les nostres activitats diàries. El trànsit de vehicles predomina en l’ocupació dels carrers de la ciutat, fent més complicada la vida a les persones. Com es pot dissenyar una ciutat més habitable per als veïns? Com es fa que els veïns en participin? Quines relacions es poden tornar a establir amb el verd urbà?

La gamba de Barcelona: pesca i consum de proximitat

La meva àvia no s'hagués pogut imaginar mai de menjar calamars al març. Ni albergínies al febrer, però avui toca parlar del mar. Dilluns, 30 de setembre vaig anar a la jornada La gamba de Barcelona: pesca i consum de proximitat, que volia donar a conèixer la situació de la pesca de Barcelona, concretament de la gamba. Era organitzada per l'Organització d'Armadors de Pesca de Catalunya (OAPC), de la mà de l'associació Barceloneta Cuina. L'acte es va celebrar a la Facultat de Nàutica de Barcelona i el va cloure Jordi Ciuraneta, Director General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.

El mapa ecològic de Barcelona

Dimecres 18 de setembre va venir José Ángel Burriel del CREAF, per explicar-nos la seva recerca sobre l'ecologia d'una ciutat: Barcelona. Concretament, sobre la cartografia, que és la seva especialitat. Aquest cafè s'inclou en el trimestre que dediquem a conèixer la ciutat des d'una visió poc comuna, la dels especialistes que fan possible el seu funcionament. I això és perquè des de la Casa Orlandai estem preparant el mapa verd de Sarrià.

El mapa ecològic
El mapa ecològic de Barcelona (MEB) es va fer associat al llibre Ecologia d'una ciutat: Barcelona, de Margarita Parés, Jaume Terradas i Gisela Pou, publicat el 1985 per l'Ajuntament de Barcelona, en la col·lecció Descobrir el medi Urbà: Barcelona. Associat al llibre hi havia el projecte del mapa ecològic, que interpreta la ciutat com un ecosistema. Descriu les diverses zones ecològiques (zones naturals, seminaturals i construïdes), tot indicant la relació entre verd, construcció i indústria; i, en la construcció, distingeix la relació entre pisos alts i cases, a fi de valorar la densitat urbana.

Dulces planetarios

La zoóloga australiana Rhiannon se ha dedicado a decorar pasteles de cumpleaños con motivos poco habituales. La últina serie de duices la forman algunos planetas del sistema solar. Al cortarlos, Júpiter y la Tierra muestran con detalle sus capas internas. En un vídeo explica cómo prepararlos. ¿Qué mejor para endulzar noches de observación?

Els cicles diaris, com ens afecten?

Ahir dimecres 12 de juny, Ana Adan, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica imembre de l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB, ens va parlar sobre Els cicles diaris, com ens afecten? Si ens aïllen en una cova aliens al canvi de la nit al dia, el nostre organisme respondrà mantenint un període similar. Què ho fa? Tenim un rellotge intern? Com es gradua?

Espais i ocells de Sarrià

Dissabte, durant l'itinerari per conèixer alguns dels arbres singulars de Sarrià, també vam promoure altres alternatives participatives, com ara l'Espai Gardenyes i el mapa d'ocells nidificants a Sarrià, que elaboren els germans Capdevila.

L'Atles ocells nidificants a BCN és un projecte que es vol fer entre 2012 i 2014, promogut per l’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Ornitologia amb l'objectiu de conèixer els ocells de la ciutat. S’ha distribuït l’espai urbà en quadrats d’1x1 km, on es fan tres mostratges d’ocells en l’època de nidificació (d’abril a juny).

Arbres singulars de Sarrià

Des de l'ecocomissió de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la qual en formo part, s'està promovent un #mapaverd de #Sarrià. Entre els participants, Pitu Tort, la creadora, i Jordi Bigues, Jesús Mestre i altres, entre els que em trobo, vam preparar un primer participativa amb motiu de l'ecojornada, celebrada dissabte u de juny. Ens vam trobar a les 10h davant de la porta de la Casa Orlandai. Érem setze persones, per començar, armades de cinta mètrica, paper i llapis i càmera fotogràfica. Algú també duia un centímetre de modista i una gravadora.

Els cicles en els sons de la natura

Abans d'ahir, al cafè científic de la Casa Orlandai de dimecres 15 de maig va venir Eloïsa Matheu, biòloga, fundadora (amb la seva parella, Francesc Llimona, que ens va venir a parlar sobre els Espais naturals a Collserola) d'Alosa, sons de la natura, per parlar-nos sobre Els cicles en els sons de la natura. El pas del temps es reflecteix en la natura i no només en el seu aspecte, també en els sons que en rebem. Quins canvis es detecten pel so? Com els interpretem?

Viva Verdi!

Con motivo del bicentenario del nacimiento del músico italiano Giuseppe Verdi (1813-1901), he tenido el privilegio de participar en el espectáculo Viva Verdi, dirigido por Miguel Ángel Martínez Montes, como refuerzo de contralto de la Coral Càrmina. En el Tívoli.
Para mí, cantar Verdi ha sido especial, porquo ha removido recuerdos de mi más tierna infancia. El Viva Verdi! del Rissorgimento. Viva Vittorio Emmanuele Re d'Italia.

Cantamos:
- Patria oppressa, marcha fúnebre, ognor la squilla... de I profughi scozzesi, de Macbeth.
- Va pensiero, Il coro dei schiavi ebrei, de Nabucco, que Muti (Muti parla ai sordi) va repetir convidant tothom a cantar, per criticar l'estat de la política italiana, especialment, vers la cultura (març 2011)
- Noi siamo zingarelle, coro di Zingare e Mattadori, y el Brindis de La Traviata
-  Coro dei gitani de Il Trovatore.

Nuestro pequeño mundo

Aquest és un homenatge a una amiga meva. Més ben dit, a la seva germana gran, que va morir ahir amb 64 anys, OCV. Le sorelle de l'escola em preguntaven si la coneixia. Vaig respondre que sí, que l'havia coneguda a casa seva al carrer Santa Anna. Al mateix pis, justament, on ara hi viu una altra amiga! Coses de la vida.

El cas és que en la meva primera visita a aquella casa, en una estança amb una galeria de grans vitralls des de la qual es veia la capella de Santa Anna, vaig sentir per primera vegada un grup que recuperava música folk, Nuestro pequeño mundo. Vaig conèixer versions que feien de cançons folklòriques anglosaxones, com ara Banana boat (cançó més endavant molt admirada en la versió de Harry Belafonte), Oh sinner man (cançó espiritual popularitzada per la versió de Nina Simone), i Drunken Sailor (popular irlandesa).

Els cicles geològics

Periòdicament, la Terra pateix grans canvis que organitzen la seva fesomia, la geografia física. En el trimestre de primavera dels Cafès Científics de la Casa Orlandai, volem aprendre com són aquests cicles del planeta? I, com ens afecten a nosaltres? D’una altra banda, la rotació del planeta en què vivim ens ha fet tenir dies. Els moviments de la Lluna, setmanes i mesos. La translació de la Terra, estacions. Evolucionar influïts per tots aquests cicles ens ha fet com som i ha marcat tot el nostre entorn. Però, som conscients del seu efecte en nosaltres? Com ens marquen?

Com s'adapten als canvis els animals d'alta muntanya? Les marmotes i els seus veïns

Ahir va venir en Bernat Claramunt, CREAF, al Cafè Científic de la Casa Orlandai, per parlar-nos sobre la seva recerca actual. Jo ja feia temps volia sentir els resultats d'en Bernat, i em va semblar que convidar-lo era una excusa per compartir les seves explicacions.

Així que li vaig proposar de venir per parlar-nos de les marmotes i ell va suggerir ampliar el camp fins als seus veïns. El títol proposat va ser: Com els animals d’alta muntanya s’adapten als canvis? Les marmotes i els seus veïns. Així ens podria explicar com els animals es veuen afectats amb els canvis de les condicions ambientals.

Cafè científic: el pas del temps en els jardins de la ciutat

Dimecres 20 de febrer, Montse Rivero, de Parcs i Jardins (Ajuntament de Barcelona), va venir al Cafè Científic de la Casa Orlandai per explicar-nos com podem veure el pas del temps reflectit en les plantes de la ciutat? Volíem que ens expliqués com canvien els jardins al llarg de l’any; com es decideix què s’hi posarà als jardins segons l’estació? I com han anat canviat els jardins segons en les modes, en la història de la ciutat.

El Pla del Verd i de la Biodiversitat
Només arribar, Montse ens va parlar del Pla del Verd i de la Biodiversitat, un pla per renaturalitzar Barcelona, que recentment ha estat aprovat per l'Ajuntament, en el que ella ha participat amb Margarita Parés, que també va venir a un cafè científic.

Los campanilleros

La cançó Los campanilleros, en la versió de La Niña de la Puebla, me la va descobrir un japonès.
El vaig conèixer fa anys, quan ell estudiava amb la meva germana S a Cambrigde un curs de programació. Va venir de visita a Barcelona i, com ella no hi podia anar, em va demanar de cercar-lo a l'aeroport.

Després d'això, jo li vaig ensenyar la ciutat; ell em va ensenyar aquesta cançó, de la qual venia buscant la partitura.
Un diumenge a la tarda, tard, fosc, buscàvem un lloc per a prendre alguna beguda calenta; com tot era tancat vam entrar a un bar cutre al carrer Santa Anna. Ell va marxar l'endemà i vaig pensar que havia guanyat una cançó, li agraïa, però que no el tornaria a veure mai més.

Izalco y El Principito

Cuando vi el Izalco, en Sonsonate, El Salvador, me pareció una silueta conocida. Tuve la oportunidad en febrero 1997, con motivo de la estancia en la Universidad de Centro América (UCA), gracias a MM.

El Izalco había estado casi doscientos años expulsando lava. Cuando finalmente construyeron un resort para turistas (la erupción no era explosiva), el volcán dejó de emitir lava. El resort sigue, y el lugar es magnífico.

La cara del origen del mundo

Hay quien defiende que le han puesto cara a
El origen del mundo. 

¿Tiene cara el origen del mundo?
El País (07/02/2013)

El realismo de Courbet (07/04/2011)

Vacunar o no vacunar

Las vacunas son el principal logro de la investigación biomédica y una de las principales causas de la mejora de la salud y la calidad de vida del ser humano. Gracias a la vacuna de la viruela, se evitó la desfiguración o muerte de muchas personas y, finalmente, se erradicó. Gràcies a la Pasteur, la rabia dejó de ser enfermedad mortal.
 
Recientemente, sin embargo, hay una tendencia a no vacunar a los niños, aparentemente para protegerlos. Después de hablar con amigos y colegas pediatras de larga experiencia, y por alguna reflexión familiar, he recopilado los datos que siguen.

Componte, mesita; otras versiones

Encuentro, de nuevo en google, más información sobre el cuento Componte, mesita, que nos contaba tieta Trini.

En el capítulo sobre el padre Coloma, creador del cuento del Ratoncito Pérez, de la recopilación Cuento tradicional, cultura, literatura (siglos XVI-XIX), elaborada por Máxime Chevalier (1999) y publicada por la Universidad de Salamanca, una versión distinta. Según el autor, una manipulación moralista, en la que la pareja va a la puerta del cielo para pedir a San Pedro, y es castigada por codiciosa.

Componte, mesita

Érase una vez un hombre muy pobre, que tenía mucha familia. Y, cómo no tenía con qué mantenerla, un día salió de casa a ver qué encontraba en el camino.
Al pasar cerca de casa de un vecino, éste le preguntó: -"¿A dónde vas, compadre?" -"Voy a ver qué me encuentro por el camino, compadre". Respondió. Y siguió caminando.


La mesa
Tras caminar unas horas se le apareció un hombre anciano, vestido pobremente, que le dijo: -"¿A dónde vas, buen hombre?" -"Pues, como soy pobre y tengo mucha familia que alimentar, he salido de casa para ver qué encuentro por el camino."
- "Pues mira,"- contestó el anciano -"como eres una persona honrada, te puedes llevar esta mesita. No es una mesa cualquiera. Cuando tengas hambre, le dices 'componte, mesita' y la mesita se llenará de manjares". El buen hombre lo probó, y, efectivamente, la mesa quedó llena de comida.

Agustí Fancelli, in memoriam

El recordo compartint files paral·leles al pati de la Scuola. Nens i nenes separats.
Després, el vaig llegir. I, més tard, en vaig recuperar el contacte. Va ser quan tot just se li havia declarat el càncer.
Recordo especialment el sopar a La Fenice, que li vam fer un numeret per felicitar-lo pel seu nou estat.
Fa tres setmanes, sopant amb i fratelli, van dir que la situació estava controlada.
Es veu que no. Perquè avui, fora de casa, llegeixo el missatge d'Òscar i, sota, el d'Andrea.

Inesperat, peró no ha patit. La cerimonia de comiat será dilluns a les 11:30, al Tanatori de Les Corts. Na abraçada a tots. Òscar
Ragazzi, da oggi purtroppo Guti non c'è più. Ci mancherà. Un abbraccio a tutti. Andrea

Desde lluny, envoltada de neu, retinguda per les circumstàncies; sense poder parlar amb Anna -demà provaré amb algun altre fratello o sorella-; sabent que dilluns no hi podré ser... no puc més que fer un recull del que es diu d'en Guti.

Shenandoah, per Tom Waits i Keith Richards

Tom Waits i Keith Richards canten Shenandoah, una cançó tradicional nord-americana, d'incert origen, datada en els inicis del segle XIX.
Ben diferent de la versió que donem les adèlies.
Altres versions:
- Sissel: veu femenina
- Chanticleer: cor d'homes clàssic
- Bill Frissel: instrumental
- Harry Belafonte: no gens calypso.
Totes, molt sentides.

Comprendre el temps en mirar el cel

Al cafè científic de dimecres 16 de gener va venir Jordi Mazón, físic de l’aire a la UPC (Castelldefels), per parlar-nos de meteorologia. Ens va confessar que li feia gràcia estar en una xerrada del cicle dels canvis, perquè enllaçava en una altra cadena de canvis.

Jordi havia estat professor en un institut durant dotze anys. Després va passar a la UPC per a fer recerca sobre el clima del Massís del Garraf, vinculada també amb altres canvis. Com qualsevol persona que li demanen una recerca en meteorologia d'una zona localitzada, va voler anar a trobar dades de les estacions. Però va resultar que en l'incendi del 1994 es van perdre totes les dades. Per això va buscar les dades de les poblacions veïnes que envolten el massís: Sitges, Vilanova, Sant Feliu e Llobregat, el Papiol, Barcelona. I aleshores es v adonar que hi havia una diferència, un canvi en la pluviositat de les diferents localitats.