Dimecres 11 del 12 del 13 a les 19h començava el darrer cafè científic a la Casa Orlandai, dedicat a mirar la ciutat amb altres ulls, per a poder elaborar el mapa verd de Sarrià. Va venir Jaume Cambra, per parlar-nos de les abelles a les ciutats.
Una afició de caire professional
De fet, en Jaume és botànic de professió, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. A les abelles es va començar a aficionar després que son pare fes un curs d'apicultura al Museu de Zoologia, ara fa trenta anys.
17 dic. 2013
25 nov. 2013
L'arribada de l'aigua a la ciutat de Barcelona
Al cafè científic de la Casa Orlandai d'ahir dimecres 20 de novembre va venir Ramon Arandes, de Cedipsa, per parlar-nos sobre L’arribada de l’aigua a la ciutat de Barcelona. Aquesta xerrada s'emmarca dins el trimestre dedicat a rebre informació per elaborar el mapa verd de Sarrià. Tampoc no volem deixar passar l'oportunitat parlar sobre l’aigua enguany, que l'Assemblea General de les Nacions Unides va dedicar 2013 a la cooperació en l'esfera de l'aigua.
18 oct. 2013
Pacificar la ciutat
Ahir dimecres 16 d’octubre va venir Cynthia Echave, de l'Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, per parlar-nos de La pacificació de la ciutat. Volíem reflexionar sobre la mobilitat urbana com a aspecte bàsic en les nostres activitats diàries. El trànsit de vehicles predomina en l’ocupació dels carrers de la ciutat, fent més complicada la vida a les persones. Com es pot dissenyar una ciutat més habitable per als veïns? Com es fa que els veïns en participin? Quines relacions es poden tornar a establir amb el verd urbà?
9 oct. 2013
La gamba de Barcelona: pesca i consum de proximitat

23 sept. 2013
El mapa ecològic de Barcelona

El mapa ecològic
El mapa ecològic de Barcelona (MEB) es va fer associat al llibre Ecologia d'una ciutat: Barcelona, de Margarita Parés, Jaume Terradas i Gisela Pou, publicat el 1985 per l'Ajuntament de Barcelona, en la col·lecció Descobrir el medi Urbà: Barcelona. Associat al llibre hi havia el projecte del mapa ecològic, que interpreta la ciutat com un ecosistema. Descriu les diverses zones ecològiques (zones naturals, seminaturals i construïdes), tot indicant la relació entre verd, construcció i indústria; i, en la construcció, distingeix la relació entre pisos alts i cases, a fi de valorar la densitat urbana.
2 ago. 2013
Dulces planetarios
La zoóloga australiana Rhiannon se ha dedicado a decorar pasteles de cumpleaños con motivos poco habituales. La últina serie de duices la forman algunos planetas del sistema solar. Al cortarlos, Júpiter y la Tierra muestran con detalle sus capas internas. En un vídeo explica cómo prepararlos. ¿Qué mejor para endulzar noches de observación?
13 jun. 2013
Els cicles diaris, com ens afecten?

6 jun. 2013
Espais i ocells de Sarrià
Dissabte, durant l'itinerari per conèixer alguns dels arbres singulars de Sarrià, també vam promoure altres alternatives participatives, com ara l'Espai Gardenyes i el mapa d'ocells nidificants a Sarrià, que elaboren els germans Capdevila.
L'Atles ocells nidificants a BCN és un projecte que es vol fer entre 2012 i 2014, promogut per l’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Ornitologia amb l'objectiu de conèixer els ocells de la ciutat. S’ha distribuït l’espai urbà en quadrats d’1x1 km, on es fan tres mostratges d’ocells en l’època de nidificació (d’abril a juny).
L'Atles ocells nidificants a BCN és un projecte que es vol fer entre 2012 i 2014, promogut per l’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Ornitologia amb l'objectiu de conèixer els ocells de la ciutat. S’ha distribuït l’espai urbà en quadrats d’1x1 km, on es fan tres mostratges d’ocells en l’època de nidificació (d’abril a juny).
5 jun. 2013
Arbres singulars de Sarrià
Des de l'ecocomissió de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la qual en formo part, s'està promovent un #mapaverd de #Sarrià. Entre els participants, Pitu Tort, la creadora, i Jordi Bigues, Jesús Mestre i altres, entre els que em trobo, vam preparar un primer participativa amb motiu de l'ecojornada, celebrada dissabte u de juny. Ens vam trobar a les 10h davant de la porta de la Casa Orlandai. Érem setze persones, per començar, armades de cinta mètrica, paper i llapis i càmera fotogràfica. Algú també duia un centímetre de modista i una gravadora.
17 may. 2013
Els cicles en els sons de la natura

5 may. 2013
Viva Verdi!
Con motivo del bicentenario del nacimiento del músico italiano Giuseppe Verdi (1813-1901), he tenido el privilegio de participar en el espectáculo Viva Verdi, dirigido por Miguel Ángel Martínez Montes, como refuerzo de contralto de la Coral Càrmina. En el Tívoli.
Para mí, cantar Verdi ha sido especial, porquo ha removido recuerdos de mi más tierna infancia. El Viva Verdi! del Rissorgimento. Viva Vittorio Emmanuele Re d'Italia.
Cantamos:
- Patria oppressa, marcha fúnebre, ognor la squilla... de I profughi scozzesi, de Macbeth.
- Va pensiero, Il coro dei schiavi ebrei, de Nabucco, que Muti (Muti parla ai sordi) va repetir convidant tothom a cantar, per criticar l'estat de la política italiana, especialment, vers la cultura (març 2011)
- Noi siamo zingarelle, coro di Zingare e Mattadori, y el Brindis de La Traviata
- Coro dei gitani de Il Trovatore.
Para mí, cantar Verdi ha sido especial, porquo ha removido recuerdos de mi más tierna infancia. El Viva Verdi! del Rissorgimento. Viva Vittorio Emmanuele Re d'Italia.
Cantamos:
- Patria oppressa, marcha fúnebre, ognor la squilla... de I profughi scozzesi, de Macbeth.
- Va pensiero, Il coro dei schiavi ebrei, de Nabucco, que Muti (Muti parla ai sordi) va repetir convidant tothom a cantar, per criticar l'estat de la política italiana, especialment, vers la cultura (març 2011)
- Noi siamo zingarelle, coro di Zingare e Mattadori, y el Brindis de La Traviata
- Coro dei gitani de Il Trovatore.
27 abr. 2013
Nuestro pequeño mundo
Aquest és un homenatge a una amiga meva. Més ben dit, a la seva germana gran, que va morir ahir amb 64 anys, OCV. Le sorelle de l'escola em preguntaven si la coneixia. Vaig respondre que sí, que l'havia coneguda a casa seva al carrer Santa Anna. Al mateix pis, justament, on ara hi viu una altra amiga! Coses de la vida.
El cas és que en la meva primera visita a aquella casa, en una estança amb una galeria de grans vitralls des de la qual es veia la capella de Santa Anna, vaig sentir per primera vegada un grup que recuperava música folk, Nuestro pequeño mundo. Vaig conèixer versions que feien de cançons folklòriques anglosaxones, com ara Banana boat (cançó més endavant molt admirada en la versió de Harry Belafonte), Oh sinner man (cançó espiritual popularitzada per la versió de Nina Simone), i Drunken Sailor (popular irlandesa).
El cas és que en la meva primera visita a aquella casa, en una estança amb una galeria de grans vitralls des de la qual es veia la capella de Santa Anna, vaig sentir per primera vegada un grup que recuperava música folk, Nuestro pequeño mundo. Vaig conèixer versions que feien de cançons folklòriques anglosaxones, com ara Banana boat (cançó més endavant molt admirada en la versió de Harry Belafonte), Oh sinner man (cançó espiritual popularitzada per la versió de Nina Simone), i Drunken Sailor (popular irlandesa).
25 abr. 2013
Els cicles geològics

14 mar. 2013
Com s'adapten als canvis els animals d'alta muntanya? Les marmotes i els seus veïns

Així que li vaig proposar de venir per parlar-nos de les marmotes i ell va suggerir ampliar el camp fins als seus veïns. El títol proposat va ser: Com els animals d’alta muntanya s’adapten als canvis? Les marmotes i els seus veïns. Així ens podria explicar com els animals es veuen afectats amb els canvis de les condicions ambientals.
5 mar. 2013
Cafè científic: el pas del temps en els jardins de la ciutat

El Pla del Verd i de la Biodiversitat
Només arribar, Montse ens va parlar del Pla del Verd i de la Biodiversitat, un pla per renaturalitzar Barcelona, que recentment ha estat aprovat per l'Ajuntament, en el que ella ha participat amb Margarita Parés, que també va venir a un cafè científic.
27 feb. 2013
Los campanilleros
La cançó Los campanilleros, en la versió de La Niña de la Puebla, me la va descobrir un japonès.
El vaig conèixer fa anys, quan ell estudiava amb la meva germana S a Cambrigde un curs de programació. Va venir de visita a Barcelona i, com ella no hi podia anar, em va demanar de cercar-lo a l'aeroport.
Després d'això, jo li vaig ensenyar la ciutat; ell em va ensenyar aquesta cançó, de la qual venia buscant la partitura.
Un diumenge a la tarda, tard, fosc, buscàvem un lloc per a prendre alguna beguda calenta; com tot era tancat vam entrar a un bar cutre al carrer Santa Anna. Ell va marxar l'endemà i vaig pensar que havia guanyat una cançó, li agraïa, però que no el tornaria a veure mai més.
El vaig conèixer fa anys, quan ell estudiava amb la meva germana S a Cambrigde un curs de programació. Va venir de visita a Barcelona i, com ella no hi podia anar, em va demanar de cercar-lo a l'aeroport.
Després d'això, jo li vaig ensenyar la ciutat; ell em va ensenyar aquesta cançó, de la qual venia buscant la partitura.
Un diumenge a la tarda, tard, fosc, buscàvem un lloc per a prendre alguna beguda calenta; com tot era tancat vam entrar a un bar cutre al carrer Santa Anna. Ell va marxar l'endemà i vaig pensar que havia guanyat una cançó, li agraïa, però que no el tornaria a veure mai més.
14 feb. 2013
Izalco y El Principito

Cuando vi el Izalco, en Sonsonate, El Salvador, me pareció una silueta conocida. Tuve la oportunidad en febrero 1997, con motivo de la estancia en la Universidad de Centro América (UCA), gracias a MM.
El Izalco había estado casi doscientos años expulsando lava. Cuando finalmente construyeron un resort para turistas (la erupción no era explosiva), el volcán dejó de emitir lava. El resort sigue, y el lugar es magnífico.
13 feb. 2013
La cara del origen del mundo

Hay quien defiende que le han puesto cara a
El origen del mundo.
¿Tiene cara el origen del mundo?
El País (07/02/2013)
El realismo de Courbet (07/04/2011)
12 feb. 2013
Vacunar o no vacunar

Recientemente, sin embargo, hay una tendencia a no vacunar a los niños, aparentemente para protegerlos. Después de hablar con amigos y colegas pediatras de larga experiencia, y por alguna reflexión familiar, he recopilado los datos que siguen.
11 feb. 2013
Componte, mesita; otras versiones
Encuentro, de nuevo en google, más información sobre el cuento Componte, mesita, que nos contaba tieta Trini.
En el capítulo sobre el padre Coloma, creador del cuento del Ratoncito Pérez, de la recopilación Cuento tradicional, cultura, literatura (siglos XVI-XIX), elaborada por Máxime Chevalier (1999) y publicada por la Universidad de Salamanca, una versión distinta. Según el autor, una manipulación moralista, en la que la pareja va a la puerta del cielo para pedir a San Pedro, y es castigada por codiciosa.
En el capítulo sobre el padre Coloma, creador del cuento del Ratoncito Pérez, de la recopilación Cuento tradicional, cultura, literatura (siglos XVI-XIX), elaborada por Máxime Chevalier (1999) y publicada por la Universidad de Salamanca, una versión distinta. Según el autor, una manipulación moralista, en la que la pareja va a la puerta del cielo para pedir a San Pedro, y es castigada por codiciosa.
6 feb. 2013
Componte, mesita
Érase una vez un hombre muy pobre, que tenía mucha familia. Y, cómo no tenía con qué mantenerla, un día salió de casa a ver qué encontraba en el camino.
Al pasar cerca de casa de un vecino, éste le preguntó: -"¿A dónde vas, compadre?" -"Voy a ver qué me encuentro por el camino, compadre". Respondió. Y siguió caminando.
La mesa
Tras caminar unas horas se le apareció un hombre anciano, vestido pobremente, que le dijo: -"¿A dónde vas, buen hombre?" -"Pues, como soy pobre y tengo mucha familia que alimentar, he salido de casa para ver qué encuentro por el camino."
- "Pues mira,"- contestó el anciano -"como eres una persona honrada, te puedes llevar esta mesita. No es una mesa cualquiera. Cuando tengas hambre, le dices 'componte, mesita' y la mesita se llenará de manjares". El buen hombre lo probó, y, efectivamente, la mesa quedó llena de comida.
Al pasar cerca de casa de un vecino, éste le preguntó: -"¿A dónde vas, compadre?" -"Voy a ver qué me encuentro por el camino, compadre". Respondió. Y siguió caminando.

Tras caminar unas horas se le apareció un hombre anciano, vestido pobremente, que le dijo: -"¿A dónde vas, buen hombre?" -"Pues, como soy pobre y tengo mucha familia que alimentar, he salido de casa para ver qué encuentro por el camino."
- "Pues mira,"- contestó el anciano -"como eres una persona honrada, te puedes llevar esta mesita. No es una mesa cualquiera. Cuando tengas hambre, le dices 'componte, mesita' y la mesita se llenará de manjares". El buen hombre lo probó, y, efectivamente, la mesa quedó llena de comida.
2 feb. 2013
Agustí Fancelli, in memoriam
El recordo compartint files paral·leles al pati de la Scuola. Nens i nenes separats.
Després, el vaig llegir. I, més tard, en vaig recuperar el contacte. Va ser quan tot just se li havia declarat el càncer.
Recordo especialment el sopar a La Fenice, que li vam fer un numeret per felicitar-lo pel seu nou estat.
Fa tres setmanes, sopant amb i fratelli, van dir que la situació estava controlada.
Es veu que no. Perquè avui, fora de casa, llegeixo el missatge d'Òscar i, sota, el d'Andrea.
Inesperat, peró no ha patit. La cerimonia de comiat será dilluns a les 11:30, al Tanatori de Les Corts. Na abraçada a tots. Òscar
Ragazzi, da oggi purtroppo Guti non c'è più. Ci mancherà. Un abbraccio a tutti. Andrea
Desde lluny, envoltada de neu, retinguda per les circumstàncies; sense poder parlar amb Anna -demà provaré amb algun altre fratello o sorella-; sabent que dilluns no hi podré ser... no puc més que fer un recull del que es diu d'en Guti.
Després, el vaig llegir. I, més tard, en vaig recuperar el contacte. Va ser quan tot just se li havia declarat el càncer.
Recordo especialment el sopar a La Fenice, que li vam fer un numeret per felicitar-lo pel seu nou estat.
Fa tres setmanes, sopant amb i fratelli, van dir que la situació estava controlada.
Es veu que no. Perquè avui, fora de casa, llegeixo el missatge d'Òscar i, sota, el d'Andrea.
Inesperat, peró no ha patit. La cerimonia de comiat será dilluns a les 11:30, al Tanatori de Les Corts. Na abraçada a tots. Òscar
Ragazzi, da oggi purtroppo Guti non c'è più. Ci mancherà. Un abbraccio a tutti. Andrea
Desde lluny, envoltada de neu, retinguda per les circumstàncies; sense poder parlar amb Anna -demà provaré amb algun altre fratello o sorella-; sabent que dilluns no hi podré ser... no puc més que fer un recull del que es diu d'en Guti.
28 ene. 2013
Shenandoah, per Tom Waits i Keith Richards
Tom Waits i Keith Richards canten Shenandoah, una cançó tradicional nord-americana, d'incert origen, datada en els inicis del segle XIX.
Ben diferent de la versió que donem les adèlies.
Altres versions:
- Sissel: veu femenina
- Chanticleer: cor d'homes clàssic
- Bill Frissel: instrumental
- Harry Belafonte: no gens calypso.
Totes, molt sentides.
Ben diferent de la versió que donem les adèlies.
Altres versions:
- Sissel: veu femenina
- Chanticleer: cor d'homes clàssic
- Bill Frissel: instrumental
- Harry Belafonte: no gens calypso.
Totes, molt sentides.
24 ene. 2013
Comprendre el temps en mirar el cel

Jordi havia estat professor en un institut durant dotze anys. Després va passar a la UPC per a fer recerca sobre el clima del Massís del Garraf, vinculada també amb altres canvis. Com qualsevol persona que li demanen una recerca en meteorologia d'una zona localitzada, va voler anar a trobar dades de les estacions. Però va resultar que en l'incendi del 1994 es van perdre totes les dades. Per això va buscar les dades de les poblacions veïnes que envolten el massís: Sitges, Vilanova, Sant Feliu e Llobregat, el Papiol, Barcelona. I aleshores es v adonar que hi havia una diferència, un canvi en la pluviositat de les diferents localitats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)