22 oct. 2012

Jaume Josa i Llorca, in memoriam

Ahir va morir Jaume Josa i Llorca, biòleg, historiador de la ciència i investigador de l'Institut Milà i Fontanals, CSIC.

Va ser professor meu d'història de la ciència i recordo que, amb alguna companya, vam anar a més classes de les que corresponia, només pel goig de sentir els seus comentaris intel·ligents, brillants i carregats de sentit de l'humor.
M'ho ha fet saber Lourdes, una altra persona que el respectava, i m'ha costat de confirmar la notícia. Finalment ho he trobat en una web d'aficionats als toros.

18 oct. 2012

Com captem les dades numèriques?

Al cafè científic d'ahir, Frederic Udina, matemàtic, professor de la UPF i ara director de l'Idescat, ens va fer reflexionar a tots plegats sobre números, probabilitats i matemàtiques, en general. Ens va donar pistes per comprendre les dades numèriques que trobem en el nostre entorn. Vam recordar la xerrada de l'Ateneu, organitzades per l'ACCC, Esquivant les trampes dels sondejos electorals, dins els curs d'autodefensa matemàtica.

11 oct. 2012

Oriol Casasses, in memoriam

Les meves col·laboracions amb Oriol Casasses (1923-2012).

Casassas i Simó, Oriol ; Camarasa i Castillo, Josep M. ; Junyent i Rodríguez, Cristina (2012): Cent anys de la Societat Catalana de Biologia. a La biologia d'ahir i d'avui. Reflexions amb motiu del centenari de la Societat Catalana de Biologia de Piferrer i Circuns, Francesc a Treballs de la Societat Catalana de Biologia.

Casassas i Simó, Oriol (2001): Lexicografia científica. a Comunicar ciència de Junyent, Cristina a Treballs de la Societat Catalana de Biologia.

Avui, en el seu funeral, m'ha donat una idea. Sembla que tenia aparaulades les intervencions a la cerimònia laica. Alguna, des de feia anys i renovada de tant en tant. Alguna altra, de fa menys d'un mes, a ran d'una baixada que el va dur fins a la sala d'espera. Un personatge.

9 oct. 2012

Les adèlies al balcó

Diumenge, per segon any consecutiu, les adèlies vam tenir el plaer de poder col·laborar amb la festa major de Sarrià, en l'espectacle feste els balcons. En aquesta activitat, veins del barri apareixen per balcons i finestres que altres veins generosament cedeixen una estona, per a fer allò que saben, allò que els agrada.
És molt agradable veure com, a banda del públic fidel, que la fa possible, moltes altres persones que passaven s'afegien a la rua que va recórrer els carrers principals del centre. En el vídeo, les adèlies cantem Nesiponono, una cançó tradicional zulú, arreglada per Johann Van der Sandt. També vam cantar un fragment de Memory, del musical Cats, d'Andrew Lloyd Webber.

Cal destacar de la festa una nota positiva, el pregó d'Arcadi Oliveres, la cantada intergeneracional i la mal destra actuació de les forces "de l'ordre", aquí teniu el manifest dels organitzadors.
Dissabte, amb la Casa Orlandai, des de Ciència en Societat col·laborem a la festa major amb el projecte Ciència als fogons.

4 oct. 2012

Verge, ascendent Sputnik

El meu pare m'havia dit que jo havia nascut el dia que van llançar l'Sputnik. I jo, sense contrastar-ho, ho havia repetit. Fins i tot, en algun moment, amb la meva afició a l'astrologia, quan em preguntaven de quin signe era deia: "Verge, ascendent Sputnik". Perquè el meu pare, afegia, no pot errar en un record associat al dia que va néixer la seva primera filla.
Un dia, de sobte, la credibilitat en mon pare va patir un trasbals: resulta que si, es podia equivocar. I n'estava. Vaig llegir que l'Sputnik l'havien llançat el 4, però d'octubre!! Oh!, ja no vaig poder-ho dir més, això de l'ascendent. Vaig anar a demanar-li explicacions i vam acabar rient, és clar.

3 oct. 2012

Nathalie

Nathalie. L'altre dia la vaig sentir a la ràdio, és ben estrany. Ara, la recullo en memòria de dues germanes; ma mare i la meva tia. Una em va parir; l'altre em va obrir una finestra al món. Als onze anys (els seus trenta) un mal aire la va tancar de cop. Les recordo a les dues, a Cabrils, amb un cassette que ocupava com dues capses de sabates intentant treure la lletra.   A algunes persones els va semblar estrany que sonés en el seu funeral. Vet aquí perquè!

Nathalie, en una versió en directe. 
de Pierre Delanoë /i Gilbert Bécaud

Strangers in the night

El mateix dia, o el següent, que sonava Nathalie, va sonar Strangers in the night. No sé quin entrevistat els va demanar (si he de ser sincera, els recordo), però el fet que les porti, no té res a veure amb la seva ideologia. Només la coincidència. Primer, Nathalie; després, Strangers in the night. Massa coincidència per a deixar-la passar.
Una mica després que ma mare pirrés per la cançó francesa, mon pare va descobrir la versió de la usamericana en la versió de Frank Sinatra. Era capaç de fer-la sonar fins a set vegades seguides. No era massa melòman, però aquesta li va arribar a la medul·la, a una de les seves obsessions. No feia mal a ningú; només els diumenges a la tarda ens queixàvem que sonés un cop i un altre, sense fi...
Ja m'he adonat que la versió clàssica que he afegit, està afegida. No l'he volguda canviar, em sembla que és una altra coincidència que em va somriure recordant la personalitat del meu pare.

2 oct. 2012

Del desastre de Annual a la Virgen de Fátima

"Ayer, el Rey impuso la Laureada de San Fernando al Regimiento ‘Alcántara’, por los hechos protagonizados en las jornadas del 22 de julio al 9 de agosto de 1921, en los sucesos conocidos como ‘Desastre de Annual’, donde dicha Unidad combatió heroicamente protegiendo el repliegue de las tropas españolas, desde las posiciones en Annual a Monte Arruit. En la gesta fallecieron la mayor parte de sus integrantes, 28 de los 32 oficiales y 523 de los 685 miembros de tropa." De la nota de prensa del ministerio.

1 oct. 2012

Maria Montessori


Ieri ho visto il film biografico su Maria Montessori. Ho saputo della sua esistenza per il FB della Scuola. Mi è piaciuto tanto, perchè non conoscievo la storia della donna dietro la pedagoga. La prima donna mèdico d'Itàlia; studente di psichiatria, di psicologia; coi più vulnerabili... Mi ha colpito conoscere la donna dietro la storia. Quanto soffrimento col figlio! Che donna più brava!