25 dic. 2012

My favourite things

My favourite things és una cançó composada el 1965 per Rodgers i Hammerstein per al musical The Sound of Music. Aquí la vam sentir a la pel·lícula del mateix any, que va dirigir Robert Wise i protagonitzar Julie Andrews, el títol de la qual va ser Sonrisas y lágrimas (ara han estrenat el musical a Madrid).

La cançó, optimista, va ser molt versionada en diferents estils; hi ha moltes versions jazzístiques, instrumentals com la versió  John Coltrane; o cantades com la versió d'Al Jarreau, la de Margaret Calrson o la d'Alesia Lucas. Barbra Streisand va fer una versió una mica cursi (en la meva opinió) per un àlbum de nadales; també, Carole King, en una versió ben diferent.

24 dic. 2012

Les mesures més petites: la nanotecnologia

Al darrer cafè científic de l'any, que va ser dimecres 12 de desembre, Jordi Fraxedas, del Centre d’ Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2), a la UAB, ens va parlar sobre Les mesures més petites: la nanotecnologia. Va ser un dels darrers menys concorreguts de l'any, això del Nadal sembla que ens obliga a deixar el món endreçat (com diu Mercè Durfort), i els cafès són menys freqüentats. Ara, vam tenir la sort que ens va tocar a més investigador per cap. Ens vam quedar bocabadats veient què hi pot haver rere la finestra que se'ns va obrir.

22 nov. 2012

Com comprenem les magnituds? Del telescopi al microscopi

Al cafè científic d'ahir va venir Víctor Grau, de la Universitat de Vic, a exposar-nos algunes reflexions entorn a la manera en que els humans comprenem les magnituds. Víctor és doctor en Físiques i el seu camp de recerca eren els líquids quàntics, fins que es va dedicar a la didàctica de metemàtiques i ciències, per a mestres de primària.

Ja ens coneixiem, però a ran d'un comentari seu a la web The Scale of Universe, en la llista de l'ACCC a que estem subscrits tots dos, vaig pensar que ell podia ser la persona idònia per parlar sobre les magnituds allunyades de l'escala humana. El mèrit d'en Víctor ha estat superior al de qualsevol altre científic que hagi vingut al cafè científic, atès que no està parlant de la seva recerca, sinó que va fer un recull multidisciplinar ad hoc. Som-hi!

20 nov. 2012

La Lluna no té la culpa

Acaben de publicar a la Universitat de Laval (Quebec, Canadà) l'article Un mythe déboulonné: la pleine lune n’accroît pas la fréquence des troubles psychologiques, que no fa més que confirmar allò que molts ja diuen fa molt de temps: la Lluna no té la culpa. De res.

Amb un company, SQ, vam fer un estudi amb els naixements segons la Lluna, i no hi havia cap coincidència, ni amb la Lluna plena, ni amb el dia de la setmana. Aquest darrer factor el vam tenir en compte per si algun obstetra podia provocar els naixements i avançar-los per tenir el cap de setmana lliure, per exemple. I no, el resultat va ser que no hi havia coincidència. Però només cal fer un Pubmed i buscar. Jo ho vaig fer per una sèrie d'articles.

22 oct. 2012

Jaume Josa i Llorca, in memoriam

Ahir va morir Jaume Josa i Llorca, biòleg, historiador de la ciència i investigador de l'Institut Milà i Fontanals, CSIC.

Va ser professor meu d'història de la ciència i recordo que, amb alguna companya, vam anar a més classes de les que corresponia, només pel goig de sentir els seus comentaris intel·ligents, brillants i carregats de sentit de l'humor.
M'ho ha fet saber Lourdes, una altra persona que el respectava, i m'ha costat de confirmar la notícia. Finalment ho he trobat en una web d'aficionats als toros.

18 oct. 2012

Com captem les dades numèriques?

Al cafè científic d'ahir, Frederic Udina, matemàtic, professor de la UPF i ara director de l'Idescat, ens va fer reflexionar a tots plegats sobre números, probabilitats i matemàtiques, en general. Ens va donar pistes per comprendre les dades numèriques que trobem en el nostre entorn. Vam recordar la xerrada de l'Ateneu, organitzades per l'ACCC, Esquivant les trampes dels sondejos electorals, dins els curs d'autodefensa matemàtica.

11 oct. 2012

Oriol Casasses, in memoriam

Les meves col·laboracions amb Oriol Casasses (1923-2012).

Casassas i Simó, Oriol ; Camarasa i Castillo, Josep M. ; Junyent i Rodríguez, Cristina (2012): Cent anys de la Societat Catalana de Biologia. a La biologia d'ahir i d'avui. Reflexions amb motiu del centenari de la Societat Catalana de Biologia de Piferrer i Circuns, Francesc a Treballs de la Societat Catalana de Biologia.

Casassas i Simó, Oriol (2001): Lexicografia científica. a Comunicar ciència de Junyent, Cristina a Treballs de la Societat Catalana de Biologia.

Avui, en el seu funeral, m'ha donat una idea. Sembla que tenia aparaulades les intervencions a la cerimònia laica. Alguna, des de feia anys i renovada de tant en tant. Alguna altra, de fa menys d'un mes, a ran d'una baixada que el va dur fins a la sala d'espera. Un personatge.

9 oct. 2012

Les adèlies al balcó

Diumenge, per segon any consecutiu, les adèlies vam tenir el plaer de poder col·laborar amb la festa major de Sarrià, en l'espectacle feste els balcons. En aquesta activitat, veins del barri apareixen per balcons i finestres que altres veins generosament cedeixen una estona, per a fer allò que saben, allò que els agrada.
És molt agradable veure com, a banda del públic fidel, que la fa possible, moltes altres persones que passaven s'afegien a la rua que va recórrer els carrers principals del centre. En el vídeo, les adèlies cantem Nesiponono, una cançó tradicional zulú, arreglada per Johann Van der Sandt. També vam cantar un fragment de Memory, del musical Cats, d'Andrew Lloyd Webber.

Cal destacar de la festa una nota positiva, el pregó d'Arcadi Oliveres, la cantada intergeneracional i la mal destra actuació de les forces "de l'ordre", aquí teniu el manifest dels organitzadors.
Dissabte, amb la Casa Orlandai, des de Ciència en Societat col·laborem a la festa major amb el projecte Ciència als fogons.

4 oct. 2012

Verge, ascendent Sputnik

El meu pare m'havia dit que jo havia nascut el dia que van llançar l'Sputnik. I jo, sense contrastar-ho, ho havia repetit. Fins i tot, en algun moment, amb la meva afició a l'astrologia, quan em preguntaven de quin signe era deia: "Verge, ascendent Sputnik". Perquè el meu pare, afegia, no pot errar en un record associat al dia que va néixer la seva primera filla.
Un dia, de sobte, la credibilitat en mon pare va patir un trasbals: resulta que si, es podia equivocar. I n'estava. Vaig llegir que l'Sputnik l'havien llançat el 4, però d'octubre!! Oh!, ja no vaig poder-ho dir més, això de l'ascendent. Vaig anar a demanar-li explicacions i vam acabar rient, és clar.

3 oct. 2012

Nathalie

Nathalie. L'altre dia la vaig sentir a la ràdio, és ben estrany. Ara, la recullo en memòria de dues germanes; ma mare i la meva tia. Una em va parir; l'altre em va obrir una finestra al món. Als onze anys (els seus trenta) un mal aire la va tancar de cop. Les recordo a les dues, a Cabrils, amb un cassette que ocupava com dues capses de sabates intentant treure la lletra.   A algunes persones els va semblar estrany que sonés en el seu funeral. Vet aquí perquè!

Nathalie, en una versió en directe. 
de Pierre Delanoë /i Gilbert Bécaud

Strangers in the night

El mateix dia, o el següent, que sonava Nathalie, va sonar Strangers in the night. No sé quin entrevistat els va demanar (si he de ser sincera, els recordo), però el fet que les porti, no té res a veure amb la seva ideologia. Només la coincidència. Primer, Nathalie; després, Strangers in the night. Massa coincidència per a deixar-la passar.
Una mica després que ma mare pirrés per la cançó francesa, mon pare va descobrir la versió de la usamericana en la versió de Frank Sinatra. Era capaç de fer-la sonar fins a set vegades seguides. No era massa melòman, però aquesta li va arribar a la medul·la, a una de les seves obsessions. No feia mal a ningú; només els diumenges a la tarda ens queixàvem que sonés un cop i un altre, sense fi...
Ja m'he adonat que la versió clàssica que he afegit, està afegida. No l'he volguda canviar, em sembla que és una altra coincidència que em va somriure recordant la personalitat del meu pare.

2 oct. 2012

Del desastre de Annual a la Virgen de Fátima

"Ayer, el Rey impuso la Laureada de San Fernando al Regimiento ‘Alcántara’, por los hechos protagonizados en las jornadas del 22 de julio al 9 de agosto de 1921, en los sucesos conocidos como ‘Desastre de Annual’, donde dicha Unidad combatió heroicamente protegiendo el repliegue de las tropas españolas, desde las posiciones en Annual a Monte Arruit. En la gesta fallecieron la mayor parte de sus integrantes, 28 de los 32 oficiales y 523 de los 685 miembros de tropa." De la nota de prensa del ministerio.

1 oct. 2012

Maria Montessori


Ieri ho visto il film biografico su Maria Montessori. Ho saputo della sua esistenza per il FB della Scuola. Mi è piaciuto tanto, perchè non conoscievo la storia della donna dietro la pedagoga. La prima donna mèdico d'Itàlia; studente di psichiatria, di psicologia; coi più vulnerabili... Mi ha colpito conoscere la donna dietro la storia. Quanto soffrimento col figlio! Che donna più brava!

24 sept. 2012

Cafè científic: Com estudiem el clima del passat?


Dimecres passat va venir Isaac Casanovas, de l'Institut Català de Paleontologia, que va ser fundat per Miquel Crusafont. Isaac, paleontòleg vocacional, ens explica que, en el recorregut de casa seva a la feina, té oportunitat de llegir el paisatge i trobar pistes del clima del passat.

Catalunya té una història geològica interessant, que se centra en dues fases: el cicle hercinià, quan fa, entre quaranta i trenta milions d'anys, era sota un mar calent i poc profund, el mar de Tetis; i el plegament alpí cenozoic, que va des del cretaci, des de la desaparició dels dinosaures, fins al mesozoic. També cal destacar l'episodi volcànic de la Garrotxa.

26 ago. 2012

Francisco Fernández-Buey, in memoriam

Vaig conèixer personalment Francisco Fernández-Buey a la UPF, en fer-li una entrevista per a Notícies de Recerca, el butlletí que editava quan estava al gabinet de rectorat. L'entrevista la va proposar JMA i em va semblar una molt bona idea.
Li vaig comentar a un amic (FO) que el coneixia, i em va dir, dóna-li records de part del conserge de la UB, que sempre que el veig em diu que els hi doni quan pugui.
Va ser una bona manera de començar, és clar.

Més endavant, en retornar jo al barri, el veia els matins dels caps de setmana, quan ell anava al quiosc a buscar el diari. Jo saludava, ell amablement responia, però segur que no em reconeixia. Un dia em vaig identificar. Encara més amable em va dir que si, que recordava.
Cada cop se'l veia caminar més a poc a poc.

23 ago. 2012

De Carmen (ballant a la sorra)

Ahir vam anar al teatre Goya per a veure Carmen, ballant a la sorra, de la companyia Trànsit Dansa. He de confessar que tenia les meves prevencions; però m'ho vaig passar molt bé. Em va semblar una obra bonica de veure i de sentir. Els diferents palos, un escenari auster i càlid alhora, els ballarins entre flamenc, ball modern i Pina Bausch (el que vaig rebre jo) i, destacant, l'elegància i la de la ballarina principal, Cristina Chacón. La recomano.

Carmen Amaya.

Regresa la Capitana. El País (04/08/2012)
De Carmen, culturalia
Cómo bailaba Carmen Amaya (vídeo)

3 ago. 2012

Amanida d'estiu

 

De la tonyina i de les olives, no; però de l'enciam, els tomàquets i les patates d'aquesta amanida d'estiu, puc dir orgullosa que són de collita pròpia.
I era molt bona, és clar!

1 ago. 2012

Easter eggs

Fabrizio Ferri a l'Eureka de COMràdio la darrera hora del 29 de juliol de 2012: al minut 10.
Divertit aprendre què són els easter eggs!
Voleu provar?
Word 97 escriu "hidden test"
Outlook 2010: busca imatge per defecte del contacte. Qui és?
Mozilla: escriu al buscador: "about:mozilla" (El llibre de mozilla)
Busca a Google: Do a barrell roll, i veuràs!
A Google Earth premeu alhora CTL + ALT +A
També: captchart

Gràcies, eurekus!

28 jul. 2012

La música, cada vez más predecible

Ya me lo parecía!
Las canciones compuestas en las décadas más recientes tienden a parecerse más entre ellas que las antiguas, según revela una investigación liderada por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El trabajo, que ha analizado 464.411 canciones, ha sido publicado en el último número de la revista Scientific Reports.
Los cambios de acordes sencillos, los instrumentos comunes y el volumen fuerte son los ingredientes de la música actual, realizar estos cambios sobre canciones antiguas puede hacer que suenen a nuevas. Este proceso de homogeneización podría deberse a la fuerza de las modas, ya que “se observa una tendencia a engancharse a la corriente dominante”.
Qué lástima. Cada vez los compositores son menos originales.
Fuente: Joan Serra, Álvaro Corral, Marían Boguña, Martín Haro y Josep Ll. Arcos. Measuring the Evolution of Contemporary Western Popular Music. Scientific Reports. DOI: 10.1038/srep00521

27 jul. 2012

Com envelleixen els arbres?

Els arbres, com a éssers vius, creixen; ara bé, a diferència dels animals, el seu creixement és modular, és a dir, replica el mateix patró una vegada i una altra; en principi, sense límit. Així, poden assolir edats fenomenals. Però aquest creixement comporta un procés d’envelliment diferent del nostre, no programat genèticament; sinó que la complexitat estructural dels arbres a mesura que es fan vells provoquen una reducció del creixement i la minva d'altres mesures del vigor dels arbres.

A la foto feiem un exemplar de l’espècie Pinus longaeva que viu a la Sierra Nevada nord-americana, té una edat de 4.843 anys. És a dir, va néixer quan els egipcis acabaven de desenvolupar els primers jeroglífics.

Font: Martínez-Vilalta, Jordi (2012): Envelleixen, els arbres? Omniscellula, 28 pg. 4

26 jul. 2012

Humanae: el pantone de la piel

Por el artículo Ni blanco ni negro, de El País, he conocido Humanae; la obra de Angelica Dass muestra la dificultad de la clasificación de la piel humana en clases estancas.
El color de la piel, un carácter morfológico muy vistoso, eso sí, relata la pérdida de color de nuestros antepasados que emigraron hacia el norte. Aquellos que no perdieron el color, murieron por raquitismo: las madres no podían parir, los hijos podían no caminar... En tiempos históricos se vio bien en los africanos que fueron llevados contra su voluntad a Norteamérica. Al contrario, los descendientes de los pálidos norteños que fueron a Australia, saben que se tienen que proteger del Sol si no quieren desarrollar un crecimiento desaforado, un terrible melanoma. Y es porque nuestra especie surgió en África, con la piel oscura.

Más información: ¿Por qué tenemos colores de piel distintos? Luis Quevedo

24 jul. 2012

Entrevista a Ellis Rubinstein: "Les societats científiques poden fer de ponts entre la universitat i l'empresa"


Ellis Rubinstein, president de l'Acadèmia de Ciències de Nova York, va fer la xerrada principal en la jornada de presentació del centenari de l'SCB. Va venir a dir que a les societats científiques els resta molt de recorregut; que s'han de modernitzar i que han de fer de frontisa entre diferents actors: científics, el seu gran actiu, i societat, mitjans, empreses, polítics... Aquí teniu l'entrevista de Bru Papell a omnis cellula 28. Vegeu també: Ellis Rubinstein a la Contra de La Vanguardia.

23 jul. 2012

Ana Mladic en La hija del Este

El 23 de marzo de 1994, Ana Mladic se suicidó con la pistola preferida de su padre. Clara Usón, en La hija del Este, novela las razones que la pudieron llevar a ello, con una excelente información sobre la historia antigua y reciente de los Balcanes.
Ratko Mladic, sin haberla comprendido, cuando fue conducido al tribunal penal internacional de La Haya, pidió visitar la tumba de su hija, o bien que le llevaran el ataúd a la sede del tribunal. Parece que el dolor del suicidio de la hija, que el padre presume que es un asesinato perpetrado por sus enemigos, le llevo a cometer la planificada venganza de Srebrenica, en la que las fuerzas de la ONU jugaron un vergonzoso, por ser suave, papel.
Desfilan también otros criminales de la Guerra de los Balcanes, como Slobodan Milosevic y Radovan Karadzic.
Más información: Otras hijas de genocidas.

21 jul. 2012

Entrevista a Jordi Bascompte


Em trobo amb Jordi al seu hotel. Té el temps comptat. Passada per Barcelona, perquè la seva recerca ha estat seleccionada com de vanguarda. De fet, ve a rebre una de les mencions dels lectors de La Vanguardia. Tornarà pel juliol per fer la cloenda del I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya. Després de l'entrevista a Jordi Bascompte, investigador a l'Estació Centífica de Doñana del CSIC, crec que acabo entenent quina és la relació entre diversos factors que hi pot haver en un ecosistema i com estudien que, en canviar un, els altres pateixen una alteració.

22 jun. 2012

Ja ha sortit omniscellula 28


Acaba de sortir el número 28 de la revista omniscellula, que publica la SCB. La portada d'aquest número és una micrografia a 600x de cèl·lules d'ovari d'hamster xinès, i ha estat gentilesa d'un dels autors, Carles Rentero (article: Microscòpia de superresolució), que ens ha posat en contacte amb l'autora Núria Cortadellas (Centres Científics i Tècnics de la Facultat de Medicina, UB). Vegeu l'editorial, d'Héctor Ruíz i la crònica del l'acte inaugural del centenari, de Francesc Piferrer. I molts altres articles, dels quals anirem donant informació. L'edició d'omniscellula ha estat a càrrec de la Fundació Ciència en Societat, amb el suport dels serveis lingüístics i l'hemeroteca de l'IEC.

14 jun. 2012

Don Santiago Ramón y Cajal

Al darrer cafè científic no es va presentar la ponent. No m'havia passat mai. Què fer amb més de quaranta persones a la sala? Anava mirant al meu entorn; els amics que tenen coses a dir... de sobre la vaig veure: Elvira, què tal si ens parles de Cajal? Si. Es va aixecar, va venir al meu costat.

Elvira Rocha Barral va començar a explicar la seva recerca sobre don Santiago Ramón y Cajal. Jugava amb avantatge, perquè ja sabia -des del curs d'il·lustració que vam fer a Farrera- que Elvira és una experta en Cajal, no en va hem treballat juntes preparant Obra de Cajal. Amb suavitat, es va anar posant el públic a la butxaca. Jo vaig començar a respirar més tranquil·lament.

12 jun. 2012

La magnòlia

Fa un parell d'anys (o tres), vaig comprar un petit magnoli (Magnolia grandiflora) per internet. Va arribar a casa amb tres fulles. Quan en va treure més, em va fer tanta il·lusió! Com si hagués tret una flor. De fet, he de confessar que al principi vaig creure que podria ser una; tot i la mesura de l'arbret, per un moment em va passar pel cap.

I, vaig agrair les fulles, perquè era el camí per arribar a les flors. Aquest parell d'anys que hem estat junts, l'he trasplantat (amb la barreja de fibra de coco i humus de cuc, que tant m'agrada) i li ha anat molt bé. Es feia gran.

11 jun. 2012

Ajuda en la redacció de treballs acadèmics


Des del bloc de Lletres de la UB ens presenten un parell de recursos que us poden ajudar en la redacció d’escrits acadèmics:

Si heu de presentar un article o un treball acadèmic en anglès, l’Academic phrasebank us pot ser de gran ajuda. És un recurs pensat per a estudiants que no tenen l’anglès com a primera llengua, amb exemples de frases genèriques que podem fer servir a l’hora d’escriure un treball en aquesta llengua. El recurs no es centra en la redacció d’una matèria específica, sinó que es presenta com una eina de suport a la redacció acadèmica en general.

27 may. 2012

Flautas prehistóricas de marfil de mamut y hueso de ave

En Geissenkloesterle, una cueva del sur de Alemania, se han encontrado los que parecen los primeros instrumentos musicales encontrados hasta ahora. Las flautas, hechas de hueso de ave y de marfil de mamut, reflejan a su vez las primeras pruebas de la ocupación de Europa por los seres humanos modernos (Homo sapiens), hace entre 42.000 y 43.000 años.

Según los investigadores, las pruebas halladas en Geissenkloesterle también parecen respaldar la hipótesis de que el río Danubio fue un corredor clave para el movimiento de los seres humanos y sus innovaciones tecnológicas en la Europa central, hace entre 40,000 y 45,000 años. Así pues, parece que los humanos modernos llegaron a la región del Danubio superior entre 2.000 y 3.000 años antes de una fase climática muy fría (hace alrededor de 39,000 y 40,000 años). Antes de estos hallazgos, se creía que los humanos modernos emprendieron la primera migración por el Danubio inmediatamente después de este período de extremo frío de la última glaciación.

17 may. 2012

Com va evolucionar el nostre cervell?

Ahir va venir Lourdes Fañanás, Biologia UB-CIBERSAM. És la segona persona que repeteix cafè científic. Com sempre, ens va parlar de la seva recerca que la duu a reflexionar entorn a la relació del cervell i els efectes ambientals que el poden arribar a condicionar. Per això va arribar amb un article de La Vanguardia; el destacat de la contra diu així: "Sin la insensatez del adolescente, nos habríamos extinguido", d'una entrevista a Iroise Dumontheil. Per parlar de les edats de transició, de la naturalesa del nostre cervell d'animal social supervivent.

19 abr. 2012

Com estudiem el nostre cervell?

Al cafè científic d'ahir va venir Isidre Ferrer, Hospital Universitari de Bellvitge-Universitat de Barcelona. Ens va parlar sobre la història de la recerca sobre el cervell, per arribar a la seva tasca de recerca en el banc de cervells, on volen trobar explicació i diagnòstica dels trastorns mentals com ara la malaltia d'Alzheimer.

Al renaixement hi havia estudis anatòmics en cadàvers, amb la qual cosa es va veure l'estructura macroscòpica del cervell. El pas següent, ja va ser estudiar el cervell des del punt de vista microscòpic, quan es va distingir la substància blanca i la substància negra. I, segons l'escola alemanya, es feien talls seqüencials del cervell, per a veure el cervell en una pretesa tercera dimensió.

17 abr. 2012

Ocells i falsos amics

Recordeu que els falsos amics (vegeu el núm. 118, entre d’altres) són parells de mots, cadascun d’una llengua diferent, que s’assemblen molt i sovint tenen el mateix origen etimològic però significats diferents. Aquests parells de mots poden causar confusió a l’hora d’aprendre altres llengües, i fins i tot ens poden posar en un compromís més d’una vegada. Més enllà dels casos més coneguts de l’anglès, en català s’esdevenen uns quants casos de falsos amics amb l’espanyol.

23 mar. 2012

Història demogràfica de Sarrià

Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

26 feb. 2012

Etnografía en el Moncayo

Una vez, regresando de Soria, decidimos evitar la autopista y optamos por hacer una ruta, más o menos paralela, por el Moncayo. Si no recuerdo mal, debía ser final de verano. Calor con los trajes de cuero. La moto se inclinaba en las curvas. Ya teníamos hambre y después de las 15h encontramos finalmente un pueblo.
Paramos, nos quitamos el casco, las chupas y nos acercamos a un viejo con boina sentado en horcajadas en un muro bajo de la plaza, que se apoyaba en la garrota.
Le preguntamos: ¿Nos recomienda algún lugar para comer, en el pueblo? -Si! aquí arriba hay un bar cojonudo.
Fantástico comentamos ilusionados.
Entramos en el bar, y nos entró la desolación: aluminio por todas partes, incluso los estantes casi vacíos, solamente una botella de ponche, también metálica.
Preguntamos a la mujer: "¿Podemos comer?" y nos contestó entusiasta: "Sí, si se lo traen."
Cinco minutos después estábamos enfundados en los cueros trazando las curvas del Moncayo.

19 feb. 2012

El Hierro, ¿nacerá una nueva isla?

El pasado miércoles 15 de febrero vino Joan Martí, del Instituto Jaume Almera, del CSIC, para darnos razón si nacerá o no una nueva isla como resultado del afloramiento magmático submarino que tiene lugar cerca de la isla de El Hierro. Queríamos saber cómo había sucedido todo, al menos, hasta ahora. Joan Martí és geólogo de formación, y vulcanólogo desde hace más de 30 años. Es coordinador del grupo asesor del Instituto Geográfico Nacional (IGN), institución que, por ley, tiene el encargo de vigilar las áreas volcánicas.

Los datos obtenidos por la red de vigilancia son interpretados por los científicos, quienes asesoran a gestores y políticos, últimos responsables de la toma de decisiones. La gestión de riesgos en España, salvo el nuclear, está transferida a las comunidades autónomas. En Canarias, a raíz de la crisis volcánica relacionada con el Teide en 2005, se elaboró un plan de emergencia, que culminó en mayo de 2010. Poco más de un año después, comenzó la crisis volcánica de El Hierro.

15 feb. 2012

Transfusió de sang al front

Durant la guerra civil espanyola, el Servei de Transfusió de Barcelona dirigit per Frederic Duran i Jordà enviava setmanalment camions al front per transfondre els soldats ferits en el camp de batalla. Era la primera vegada a la història que funcionava un servei d'aquestes característiques.
Duran va fer instal·lar dos grups electrògens en un camió de quatre tones de pes, que havia fet el transport de peix. Condicionat, doncs, per mantenir la sang a uns 2ºC, recorria uns 300 km per mirar de mantenir les existències de 35 litres de sang a cada hospital del front de batalla.
En 30 mesos de funcionament, el Servei de Transfusió de Barcelona va registrar uns 28.900 donants, va realitzar més de 20.000 donacions, i va processar i va preparar per transfondre 9.000 litres de sang.  

13 feb. 2012

Lluna en perigeu

 
Aquests dies la Luna es veu tan gran perquè està en el seu perigeu, és a dir, en la menor distància a la Terra.
L'onze de febrer al vespre era a 367.926 km.
La distància màxima, l'apogeu, és entorn 406.740 km. I això és perquè la seva òrbita entorn la Terra és el·líptica.

Més informació: Astromía

12 feb. 2012

L'evolució a televisió espanyola


Amb motiu del naixement de Charles Darwin, recordem una anècdota en què el paleontòleg Miquel Crusafont va donar suport a Félix Rodríguez de la Fuente davant la censura franquista, com relata Carlos Acosta. L'any 1971, en un capítol de la sèrie Planeta azul (TVE, 1970-1974), el naturalista burgalès va fer comentaris que atorgaven a l’evolució la categoria de fet, parlant del pas de peixos a batracis.

1 feb. 2012

Extremòfils sota la pell de l'oceà

El passat dimecres, 25 de gener, va venir Isabel Ferrera, Institut de Ciències del Mar (CSIC) i de la Facultat de Biociències (UAB), per parlar-nos de  la seva recerca, en un cafè científic que vam anomenar: Sota la pell de l’oceà: la vida extrema. Isabel va explicar que va fer recerca sobre extremòfils a la Universitat de Portland, concretament sobre termòfils, durant tres anys; ara que ha retornat estudia ecologia microbiana, perquè en aquí no se’n fa d’aqueixa recerca.

26 ene. 2012

Propostes per a lluitar contra el frau en els articles mèdics

Un treball liderat per un investigador català proposa mesures legals per lluitar contra els articles mèdics que recorren a especialistes consagrats per legitimar amb la seva signatura els textos i els seus productes. L'escrit, que es publica a la revista PLoS Medicine, proposa que aquests experts, que només aporten la seva signatura, adquireixin responsabilitat penal davant les conseqüències de les publicacions científiques "fraudulentes" conegudes com medical ghostwriting.

La Terra en alta resolució


It's made from several passes taken on January 4, 2012 using the satellite's Visible Infrared Imager Radiometer Suite instrument (VIIRS).

22 ene. 2012

La fe del escéptico mueve montañas

- Un movimiento en pro del pensamiento crítico ha conseguido tumbar cursos pseudocientíficos en universidades españolas
- La divulgación es la herramienta para luchar contra la superstición


Si hubiese un método infalible y barato para hacer crecer el pelo, no habría calvos; si la baba de caracol eliminase milagrosamente las arrugas, la piel de todo el mundo estaría tersa como la de un bebé; si alguien pudiese adivinar el futuro, parece poco probable que desperdiciase su don en la madrugada de una televisión local; si cada avance tecnológico provocase cáncer, sería raro que la esperanza y la calidad de vida del ser humano no pare de crecer; si una civilización extraterrestre hubiese desarrollado la tremenda tecnología para llegar a la Tierra, quizás no se mostraría en exclusiva al tonto del pueblo [sigue].

EL PAÍS. 22 enero 2012.

18 ene. 2012

Els pinsans de Hawaii


Hawaii és un dels arxipèlags més remots de la Terra. Només algunes espècies van arribar amb els corrents marins, els vents o a les potes i plomes dels ocells migradors. Aquests fundadors van donar lloc a una de les radiacions adaptatives més espectaculars de l’evolució. Els pinsans (Drepanididae) en són un bon exemple.

Desgraciadament, els canvis d’hàbitat, la introducció d’espècies alienes i de malalties associades han anat extingint una espècie darrere l’altra. Les diferents tècniques de la biologia de la conservació intenten evitar-ho en una cursa contra el rellotge de l’escalfament global.

Article sencer: Carles Pedrós-Alió (2011): L’expulsió del paradís: els pinsans de Hawaii i la biologia de la conservació. omniscellula núm 27, pàgs 10-16.

Imatge: Wikimedia commons

Barcelona, smart city

El Top 10 de ciutats intel · ligents en el planeta.
Barcelona hi està inclosa.
No deuen haver vingut en els dies  que l'ambient és carregat. O les altres són pitjor... pitjor?






Rebut per twitter a partir de @cristinaribas

15 ene. 2012

El verdum

Estic pràcticament segura que un dels visitants recents però més assidus del terrat és un verdum (Carduelis chloris) o verderón . Pica del terra: llavors de les tuies (Thuja).
Foto: wikimedia commons.

13 ene. 2012

Corbs i codi de circulació


Els còrvids són considerats entre els ocells més intel·ligents per moltes capacitats: comptar, imitar (diuen que prop dels seus nius es poden sentir timbres de telèfon!) i adaptar-se al medi.
En el vídeo d'aquest enllaç uns còrvids d'una ciutat japonesa aprofiten els recursos de la ciutat, emprant a favor seu el codi de circulació: llancen les nous que no poden partir ells a la carretera sobre el pas de vianants; quan els cotxes l'han trencada, aprofiten el semàfor verd per collir la nou trencada.
Aquesta altra gralla (Corvus monedula) directament es diverteix fent snowboard! Fantàsticament sorprenent.