13 ago. 2011

Trieste

Sembla que estar a Barcelona en agost és fantàstic, i ho és per la manca de soroll i d'aglomeracions, bàsicament. Però quan MV em va convidar a anar uns dies a Trieste m'hi vaig apuntar, i també venia HFM. Trieste (Trst, en eslovè) és una ciutat preciosa. Em va agradar molt, sobre tot, conèixer una ciutat on han passat coses.

La Tergeste romana ciutat-mercat, que és el que vol dir el nom. Restes romanes, entre elles un teatre que, en el seu temps, tocava el mar. Com deurien veure els vaixells que s'acostaven la imatge d'un teatre amb una capacitat per a tres mil espectadors el teatre il·luminat. I els espectadors, la representació contra el mar. Ara, el mar és més lluny.

Veig que Tergeste també és un asteroide i la denominació d'origen de l'oli de Friuli- Venezia-Giulia.


Des de la finestra de l'hotel Città di Parenzo veiem aquests cedres, que al capvespre es tornaven de color daurat. Com tot, parlen dels refugiats, de la història. Són al turó on és el Castello di San Giusto, fortalesa renaixentista que domina la ciutat. Sembla que els triestins el van haver de construir quan van perdre davant els Habsburg, desprès també d'una forta pesta.

Nosaltres hi vam arribar per la via de la Cattedrale, una pujadeta agradable quan acaba.
La façana de la catedral és ben estranya, gens complicada com les que estem acostumats.

També hi ha un barri jueu, perquè Trieste va ser una cruïlla entre orient i occident; jueus, cristians (ortodoxos, catòlics i protestants) i musulmans. És una ciutat força diversa, motls segles propera a la frontera de l'Imperi Otomà.

Trieste té una gran influència centre europea, atès que va ser la segona ciutat en importància a l'Imperi Austrohongarès, era el port al mar de tot el seu territori. Això ha fet que estigui plena de birrerie que semblen les tavernes alemanyes i es mengin bons wurst i bon goulash.

La influència imperial va fer que hi hagi també una Trieste senyorial. amb edificis magestuosos com els de la Piazza dell'Unità d'Italia, lloc des d'on Mussolini, no debades, va anunciar les seves lleis antisemites, ja que desprès de la primera guerra mundial, Trieste va passar a formar part d'Itàlia.

Desprès de la segona, Trieste va passar a ser un territori controlat pels aliats, fins que el 1954 va ser italiana. Va restar a pocs quilòmetres del mur d'acer.

A Trieste, Stendhal va ser cònsol de França; James Joyce, professor d'anglès; també és la ciutat d'Italo Svevo, d'Umberto Saba i de Claudio Magris. Ara, des de l'oest de l'istme d'Ístria, segueix recordant el seu passat a cada racó.

Més informació:
La bora
La Grotta Gigante
Massimiliano e Carlotta
Verde acqua
La Triestre de Magris

Fotos: Cristina Junyent

1 comentario:

  1. Recomanem també:
    A Montseval: Trieste: http://montseval.blogspot.com/2011/08/trieste.html

    La lectora corrent: La Trieste de Magris: http://lectoracorrent.blogspot.com/2011/04/la-trieste-de-magris-molt-recomanable.html

    ResponderEliminar