26 abr. 2011

Moléculas operísticas

JT àlies PT, melòman i també escribent, em fa arribar el següent missatge "crec que això et pot ser d'interes per el teu blog", amb l'enllaç al blog Laboratorio del Lenguaje de Diario Médico.

No puc més que afegir els dos primers paràgrafs:

Muchos piensan que la investigación de nuevas moléculas con posible actividad terapéutica debe de ser una tarea árida y aburrida donde las haya. Pero en ese mundo de complejas fórmulas químicas cabe también, vaya si cabe, la afición al bel canto.

En los años setenta del siglo pasado, el descubrimiento de los primeros antibióticos de acción antitumoral, como la daunomicina y la adriamicina, avivó el interés de la comunidad científica por el aislamiento y la caracterización de nuevas moléculas afines. El grupo de Donald E. Nettleton en los Laboratorios Bristol de Nueva York centró sus labores de investigación en un complejo antibiótico producido por ciertas actinobacterias del género Actinosporangium, y bautizaron dicho complejo antibiótico con el nombre de ácido bohémico, en homenaje a la ópera La bohème (1896) de Giacomo Puccini. [segueix]

Foto: Puccini a Wikimedia Commons

25 abr. 2011

La astrologia, según Schopenhauer

Una prueba maravillosa de la subjetividad miserable de los seres humanos, que hace que estos lo refieran todo a sí mismos y pasen desde cualquier idea a sus propias personas sin solución de continuidad, lo proporciona la astrología, que retrotrae el movimiento de los grandes cuerpos celestes al pobre yo, y vincula los cometas con las trifulcas y necedades terrenales.

De: El arte de insultar, Arthur Schopenhauer Alianza editorial (2011)

Más: Los libros
La culpa no es de la Luna

Imagen: Wikimedia Commons

18 abr. 2011

Los dioses deben estar locos

Una de las películas que no me canso de ver Los dioses deben estar locos, de James Uys, de 1980.
Este sí es un choque de civilizaciones. La aculturación de los san, en el desierto del Kalahari.
Soluciones simples para problemas simples.

Tan recomendable como la divertida Los animales son gente maravillosa.

Vídeos de you tube: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12.

17 abr. 2011

14 abr. 2011

Cafè científic: L'origen de la nostra cultura

Tot i que ahir era 13 d'abril i segon dimecres de mes, la Lluna, que regula la Setmana Santa, ens va fer avançar una setmana el cafè científic. Va venir Joaquín Sanmartín Ascaso, del Departament de Filologia Semítica a la Facultat de Filologia (UB), qui, sota el títol Quin és l’origen més antic de la nostra cultura? Ens va parlar de l’origen de la cultura i les llengües al Pròxim Orient, el bressol de la nostra cultura. Som-hi.

Aparición de las ciudades
Para empezar la tertulia de hoy, creo que en primer lugar, tendríamos que diferenciar entre civilización y cultura. El origen etimológico de la palabra civilización hay que buscarlo en el latín civitas = ciudad. De modo que las culturas que no generan ciudades, no pueden ser llamadas civilizaciones.

En el neolítico, las familias vivían de una economía de subsistencia; cada familia creaba lo que necesitaba: lechugas, alpargatas o cerámica. Pero alrededor del 4000 aC, el tiempo que se conoce como Edad de Bronce, entre el Tigris y el Éufrates, al sur del actual Irak, los campesinos empezaron a agruparse en grandes núcleos urbanos. Alrededor de cada 10 km se encontraba un núcleo de una considerable población: en cada ciudad vivían unas 80.000 personas.

13 abr. 2011

Home de paraula

Benvolguda Cristina, al cafè científic del 16 de març va quedar pendent dues qüestions sobre la corrosió de l’armat de les estructures de formigó armat i l’aluminosi. De la consulta al meu fill Joaquim Castelo (enginyer de camins, canals i ports) uns dono les respostes.

Resposta a la corrosió de les armadures
L'acer es corroeix. Sempre intervé l'aigua. Per tant, és molt important la permeabilitat i l'alcalinitat del medi on es trobi. El formigó, és un medi alcalí i és un sòlid porós. L’únic element que protegeix les armadures de les accions exteriors és el formigó.

El ciment aïlla a l’acer de l'armat de l’oxigen de l’aire i de la humitat. El ciment és alcalí, de manera que l’acer es troba en un ambient no corrosiu com seria un ambient àcid.

10 abr. 2011

Per a pèrdues importants

A l'andana en direcció a Barcelona de l'estació de Vilassar de Mar, hi ha el petit armariet que veieu a la foto.

Suposo que, més que solucions d'últim recurs per a noies que bé hagueren pogut passat pel jardí de casa bona a recuperar "una cosa molt important", com diu Pere Calders a El principi de la saviesa; en realitat, hi déu haver tascons per a poder falcar els trens en cas d'emergència.

9 abr. 2011

La Felicitat, d'Alexander Medvedkin

MAMUTcinema, un duo format pels músics Daniel Pitarch (acordió) i Jordi Marfà (violí) i especialitzat en sessions de cinema amb música en directe, ha tornat a la Casa Orlandai per mostrar-nos el seu segon treball "La Felicidad" de Alexander Medvedkin (1900-1990).

Aquesta comèdia soviètica del 1934 (Happiness) és una paròdia grotesca i divertida sobre la vida d'un granger abans i desprès de la Revolució de 1917, plena de invencions i excentricitats visuals.

És un conte cinematogràfic que satiritza l'efecte a la pagesia de la Rússia pre i post revolucionària. Pel seu humor antibolxevic, va estar prohibida durant 40 anys.

Resum de l'espectacle: 1a part, 2a part i Els lladres visiten Khmir.

L'objecte com a símbol del discurs

Al FAD hi ha l'exposició Enginy sorprenent, sobre el disseny austríac. Diverses peces eren ben divertides, com ara un llum fet amb blísters buits. Altres, fins i tot, desagradables, com ara un puf fet de pèl, o un sofà com si fos una pila de galetes amb xocolata pel damunt.

Però la que ens ha semblat més divertida als tres que hi anàvem ha estat una feta amb cadires. Hem interpretat que era un bar on les cadires feien el paper que tantes vegades fem els humans.

Una flotava, pujava i girava mentre reia. Per l'estil de la cadira hem pensat que s'havia passat amb la dosi d'absenta. Dos tamborets, en un altre racó, ben a propet, xiuxiuejaven; com dos amics que es confessen. Dues cadires feien un polvet, incansable i a bon ritme. Unes altres, més al fons, també abatudes; per l'estil, aquestes semblava que la duguessin de ginebra.

Si volien generar reacció, aconseguit. Confiava trobar més informació sobre les peces; hauré de tornar, però, no sé qui n'és l'autor.

8 abr. 2011

Les adèlies a l'aniversari de la Casa Orlandai




Dissabte 9 d'abril a les 12:15
les adèlies participem
al 4t aniversari de la Casa Orlandai.



Tenim previst cantar:

Gloria Patri, Cantate: Three Latin Settings. Jerry Estes
Vois sur ton chemin de Les choristes, de Christophe Barratier i Bruno Coulais
Cançó de bres per a una princesa negra, Música: A. Rodríguez Sabanes Text: Gabriel Janer Manila
Puis que tu pars, Jean Jacques Goldman
Tonight, West Side Story, Leonard Bernstein
Cabaret, de Ralph Burns a la pel·lícula del mateix nom

Hi haurà altres activitats de celebració.

7 abr. 2011

Cabezas con carácter

En El Louvre están exponiendo las cabezas naturales del escultor alemán Franz Xaver Messerschmidt.

Según, el autor alemán Friedrich Nicolai, que en 1781 visitó a Messerschmidt en su studio, la realización de estas cabezas expresivas.

Parece que durante años Messerschmidt sufrió una patología digestiva ahora considerada como la enfermedad de Chron, que le causaba considerable malestar.

Para despistar las molestias, Messerschmidt se pellizcaba en la costilla inferior derecha. Y, mientras se miraba al espejo al hacerlo, se le ocurrió esculpir en mármol y bronce estas muecas canónicas.

El realismo de Courbet

También tenemos en el MNAC una exposición sobre la obra del pintor francés Gustave Courbet y su influencia en la pintura española.

Como curiosidad de Courbet, El origen del mundo que tuvo propietarios pudorosos y, en Facebook, borraron el perfil de un apuntado por subir este cuadro.

Nota: parece que el origen del mundo tiene cara (11/02/2013).

6 abr. 2011

L'any del mussol


Veig el reportatge de El Medi Ambient, de l'amic Xavier. Anava sobre el risc de supervivència del mussol (Athene noctua). M'assabento que SEO Birdlife l'ha declarada au de l'any. Buscant, el que passa quan no pots treballar i amb la facilitat que permet google, he trobat el reportatge de l'amiga Mònica i una perleta: creiem que el símbol de la saviesa era una òliba, doncs no, és el mussol. Sí que perdrem si desapareixen!

5 abr. 2011

Albinoni, conegut per l'obra que no va composar

L'Adagio d'Albinoni és una obra per a orquestra de cordes i òrgan, en sol menor, composada el 1945 pel musicòleg italià Remo Giazotto. Publicat por primera vegada en 1958 por la editorial Casa Ricordi.

Amb finalitat de màrqueting, l’editor va dir que l’autor s’havia basat en uns fragments d’un moviment lent d’una sonata a trio de Tomaso Albinoni trobats a les ruïnes de la Biblioteca de Dresde desprès dels bombardejos de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, cosa que no s’ha provat. Així doncs es considera un engany musical.

Han versionat l'Adagio molts artistes, entre ells The Doors.

3 abr. 2011

Camille Claudel

Vaig anar a l'IEC a veure la presentació del curt de Carme Puche sobre Camille Claudel. Una delícia. M'ha fet buscar més sobre la vida de l'escultora.

El beso de mármol de Camille Claudel, de Manuel Vicent, El País (03/04/2010)
Los demonios de Camille Claudel, El País (01/11/2007)

Foto: Camille Claudel al manicomi de Montdevergues.