23 mar. 2011

Fauna autòctona al zoo

Dissabte 19 de març presentaven un llibre sobre els Amfibis, rèptils i mamífers de Barcelona, al zoo, una publicació de l'Ajuntament de Barcelona, amb contingut de Margarita Parés i textos de Sergi García, biòleg de Galanthus.

Desprès de la presentació oficial, vam fer una visita guiada per veure, no la col·lecció, sinó les espècies que aprofiten el magnífic espai del zoo, sobre tot a partir del capvespre, quan es buida, per a instal·lar-s'hi.

Com començavem prop de la dama del paraigües, ens van parlar dels amfibis, hi ha les tres espècies de Barcelona: el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Pelophylax perezi i) i la reineta meridional (Hyla meridionalis).

Quant a rèptils, s’hi troba el dragó (Tarentola mauritanica). Durant un temps es feia servir una banda adhesiva per eliminar la plaga d’escarabats; el problema era que molts dragons s’hi quedaven enganxats. Per això es va canviar el mètode per eliminar la plaga dels escarabats, i la població de dragons s’ha recuperat. És una mostra que es poden prendre fàcils mesures conservacionistes.

D’ofidis no n’hi ha, de vegades s’ha trobat alguna serp d’aigua viva, però és perquè s’ha escapat dels nius de bernats pescaires, que la duen per als polls, que mengen preses semi-vives.

La colònia de bernats pescaires (Ardea cinerea) del zoo, és la més nombrosa de Catalunya: hi ha més de 100 nius; més que al delte de l'Ebre o als aiguamolls de l'Empordà. Van a pescar al Besós o al prat de Llobregat, segurament, i, si no, roben el menjar de foques o de dofins. Al zoo també hi viuen en llibertat el martinet blanc (Egretta garzetta) i l'esplugabous (Bubulcus ibis).

També hi ha dues espècies de còrvids, gralles (Corvus monedula) i garses (Pica pica); com a espècies mediterrànies, tenen la singularitat de poder fer els nius amb pèl que treuen directament del llom de dues espècies asiàtiques, el camell (Camelus) i el cèrvol del pare David (Elaphurus davidianus). Si la població de garsa minva a Catalunya, la de Barcelona és estable.

Altres ocells que hi podem trobar són les cotorres invasores, la de Kramer (Psittacula krameri), la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), la de bec negre i la de bec blau. Elles han provocat que dalt de la palmera del recinte de l’elefant (Elephas africanus) hi hagi una tomaquera productora.

Fa uns anys es va decidir de no mutilar més els anàtids i els ardeids del zoo, de manera que poden volar, de manera que surten i retornen al zoo. I s’aparellen amb els migradors, que utilitzen el zoo de pas, com a zona de descans. Hi hiverna la gavina riallera (Larus ridibundus).

Quant a mamífers, entre els rats-penats hi trobem els de graner (Eptesicus serotinus), que són escassos; i també la pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii), la comuna (Pipistrellus pipistrellus) i la nana (Pipistrellus pygmaeus). Són espècies que cal afavorir, perquè mengen la papallona de la processionària o la paràsita de l’arròs: cada dia un terç del seu pes. Ens explica que els rats penats s’orienten per ultrasò de forma molt eficient.

Entre els altres mamífers, és interessant la colònia d’eriçons (Erinaceus europaeus) del zoo, perquè és relictual; al principi es va pensar que eren animals abandonats, però es va veure que no, que ells ja hi vivien abans que el zoo no hi fos. Per a valorar la població d'eriçons, un estiu els voluntaris van passar tres nits setmanals marcant els exemplars fins que no en trobaven cap sense marcar. Així es va poder determinar que al zoo h ha entre 40 i 50 eriçons.

Si les ciutats són illes tèrmiques, el zoo encara ho és més dins la ciutat; la temperatura pot ser 10ºC superior que la de Collserola, per exemple. De manera que difícilment glaça, cosa que fa que les condicions siguin més peculiars.

Ens diu el voluntari del zoo que ens guia en la visita, que val la pena quedar-se al zoo desprès de l’avís de tancament. Fer-se una mica el ronso, per a veure què passa: els animals saben que els humans els deixen el paradís per a ells sols, i l’ambient canvia radicalment. Per a veure-ho.

Més: Més que rates i coloms
Els rats penats a la ciutat
Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC)
Sociedad Española de Ornitología (SEO)
Catálogo de especies amenazadas

Foto: Wikimedia commons

No hay comentarios:

Publicar un comentario