16 feb. 2011

Corazón helicoide

Avui hi havia cafè científic.
Ha vingut Pepi i m'ha passat un paperet: ja t'ho miraràs. Era una cita bibliogràfica.
Ja ha fet bé de donar-m'ho així, perquè en aquell moment no ho he reconegut, tenia el cap en una altra cosa. Però, en arribar a casa i buscar, he trobat un conegut: Francisco Torrent i Guasp (1931-2005).

Vaig entrevistar Paco per a REDES, el maig de 2004. Algú m'havia parlat dels seus estudis sobre l'anatomia del cor, que es desenvolupava a partir d'una banda muscular que després es plegava de forma helicoïdal. I aquesta estructura explicava també la mecànica del seu funcionament.
Aleshores ja sabia que era una persona heterodoxa, que no havia fet recerca acadèmica, sinó domèstica; és a dir, un investigador independiente, com deia Cajal quan feia la recerca a casa seva. Només que cent anys més tard.
I, així, en solitari, va arribar a obtenir una troballa remarcable.

Per a la secció que jo duia (El experimento), vaig escriure el guió Corazón helicoide (Helical heart) per al programa 320, La muerte súbita, emès el 25 de maig del 2004:

Muchas veces, la muerte súbita es debida a un fallo cardíaco.
Francisco Torrente Guasp, un cardiólogo de Denia (Alicante), experimentando en solitario, encontró la estructura macroscópica del corazón.
Durante 25 años diseccionó
a mano más de mil corazones de vertebrados, desde peces hasta humanos. Así podía encontrar con mayor facilidad los lugares en que las soldaduras entre las células eran más débiles y, en consecuencia, menos importantes embriológicamente. Y halló que el corazón es una banda muscular enrollada en helicoide, como tantas otras estructuras helicoides en la naturaleza.
Tras este hallazgo, encontró también cómo se mueve éste músculo: por acortamientos, que expulsan la sangre, y por alargamientos, que la succionan.
Las consecuencias de su investigación tienen importancia en el campo de la cirugía cardíaca.
La anécdota del experimento es que el reconocimiento nacional le vino tras el reconocimiento de cardiólogos estadounidenses, de los NIH (National Institutes of Health).


L'anècdota paradoxal de la vida de Paco Torrent és que quan va ser reconegut per la comunitat científica, només sortir de la sessió en que havia rebut una ovació excepcional, el seu propi cor va dir prou. I va tenir una mort súbita per fallida cardíaca envoltat de cardiòlegs.
Era el febrer de 2005, menys d'un any desprès que l'entrevistés.

Més informació:
El hombre que desplegó más de mil corazones TV2
Paco Torrent y la pacopexia.
Gràcies, Pepi!

3 comentarios:

  1. Fa poc vaig veure un documental a la TV sobre ell i em va agradar molt

    ResponderEliminar
  2. La formació del cor com una banda muscular enrotllada en helicoide m’ha sorprès i m’ha ajudat a entendre mes clarament l’ estructura i el moviment del cor.
    També m'ha sorprès la tràgica ironia que la vida li tenia reservada a Francisco Torrent, el gran descobridor, reservant-li una mort per fallida cardíaca, envoltat de cardiòlegs que l’homenatjaven.

    ResponderEliminar
  3. Video original de TV3: http://www.tv3.cat/videos/900209

    ResponderEliminar