28 feb. 2011

Canibalisme

Diuen que el rei d'una illa del Pacífic li va dir a un visitant: "Doncs jo també duc sang escocesa a les venes: el meu avi es va menjar un missioner."





Foto: Cannibals, Papua. Postcard, c 1910
Oceania Ethnographica.
Wikimedia Commons

27 feb. 2011

Los libros

¡Qué bueno sería comprar libros si junto con ellos se pudiera compar el tiempo para leerlos! Pero casi siempre se confunde la compra de los libros con la adquisición de su contenido.

En El arte de insultar. Schopenhauer (1788-1860)





Foto: Painting of German philosopher Arthur Schopenhauer.
Wikimedia Commons

26 feb. 2011

A Velha Chica



Ja fa un temps vaig penjar un post amb la cançó A vava inouva, d'Idir, i la història que per a mi representava. Val a dir que al desembre, que vaig ser a Tànger, vaig trobar el disc, i ara el puc sentir bé, sense la boira que suposava el cassette més que reproduït.

En el post explicava que jo vaig triar, per al disc de cançons seleccionades per una colla de gent que treballavem junts, la cançó A velha chica, cantada per Dulce Pontes i Waldemar Bastos.

Avui que he estat tota la tarda escoltant cançons brasileires i m'ha deixat melancònica, l'hi dedico un post exclusiu.

A Velha Chica

Antigamente a velha chica
vendia cola e gengibre
e lá pela tarde ela lavava a roupa
do patrão importante;
e nós os miúdos lá da escola
perguntávamos à vóvó Chica
qual era a razão daquela pobreza,
daquele nosso sofrimento.
Xé menino, não fala política,
não fala política, não fala política.

Mas a velha Chica embrulhada nos pensamentos,
ela sabia, mas não dizia a razão daquele sofrimento.
Xé menino, não fala política,
não fala política, não fala política.

E o tempo passou e a velha Chica, só mais velha ficou.
Ela somente fez uma kubata com teto de zinco, com teto de zinco.
Xé menino, não fala política, não fala política.

Mas quem vê agora
o rosto daquela senhora, daquela senhora,
só vê as rugas do sofrimento, do sofrimento, do sofrimento!
E ela agora só diz:
“- Xé menino, quando eu morrer, quero ver Angola viver em paz!
Xé menino, quando morrer, quero ver Angola e o Mundo em paz!”

La Kalanchoe s'hi ha trobat bé

Fa un any i mig, davant d'una petita floristeria de barri camí del Verdi, vaig veure una planta crassulàcia, que em va semblar oportuna per completar la zona de Sonora. Les fulles mesuraven uns deu centímetres. Era una Kalanchoe thryrsiflora.
Vaig preguntar al noi si aguantaria bé i em va respondre que havia d'esperar, i que si es trobava bé, s´hi faria. Ara puc presumir que realment el lloc li va agradar.
Ha florit i té pinta de ser com l'atzavara, monocàrpica; però hauré d'esperar, perquè per ara no he trobat la confirmació.

22 feb. 2011

L'artista al laboratori

Dimecres 16 de febrer va venir Xavier Duran a la Casa Orlandai, pel cafè científic L’artista al laboratori. Xavier és químic i doctor en periodisme. Professionalment és director del programa El Medi Ambient, de TV3, i d’afició és escriptor de llibres de ciència, alguns dels quals han estat premiats.

Per al cafè, prenc el títol d’un llibre seu, publicat fa tres o quatre anys. Ens explica que a ell el que li agrada realment és relacionar la ciència amb altres àmbits, com ara la pintura o l’esport. Avui ens centrarem en la Química i les arts plàstiques.

21 feb. 2011

Poema africà

Parlo amb en Lluís Mallart. I em fa arribar un correu amb un poema acompanyat del següent peoma funerari, que aquests dies cal recordar:

I ja que aquest acte imaginari no pot convertir-se en realitat, em permetràs, benvolguda ........ que en aquest acte d’acomiadament proclami unes paraules vingudes de l’Àfrica que no són meves, sinó d’un poeta senegalès, Birago Diop, que vaig traduir ja fa molt anys, segurament quan estàvem a Nsola i que dic i dic de nou, adaptant-les, refent-les, llegint-les i escrivint-les de nou ... en circumstàncies com aquesta perquè son les úniques que em donen una mica de consol quan un parent o un amic se’n va per sempre

16 feb. 2011

Corazón helicoide

Avui hi havia cafè científic.
Ha vingut Pepi i m'ha passat un paperet: ja t'ho miraràs. Era una cita bibliogràfica.
Ja ha fet bé de donar-m'ho així, perquè en aquell moment no ho he reconegut, tenia el cap en una altra cosa. Però, en arribar a casa i buscar, he trobat un conegut: Francisco Torrent i Guasp (1931-2005).

Vaig entrevistar Paco per a REDES, el maig de 2004. Algú m'havia parlat dels seus estudis sobre l'anatomia del cor, que es desenvolupava a partir d'una banda muscular que després es plegava de forma helicoïdal. I aquesta estructura explicava també la mecànica del seu funcionament.

14 feb. 2011

Los Ucieda que he conocido


Edu me manda una triste noticia. Y para acallar la pena me manda otro mensaje lleno de vida, una obra de Damián. Gracias Edu, estás muy simpático en la imagen.
Así, entre todos, conseguimos un recuerdo especial para Chus.