31 dic. 2011

Pit-roig

Venen els pit-rojos (Erithacus rubecula) a buscar calories.
També miro d'afavorir que puguin prendre-les fàcilment. El problema és que cal evitar que les garses mengin allò que no és per a elles.

Més informació:
SEO/Birdlife
SIOC

30 dic. 2011

Museu blau

Ahir vam anar al museu blau, al fòrum, uns quants, una sortida de biòlegs. Ens ho passem d'allò més bé; ens va semblar interessant el plantejament de l'exposició permanent La Terra avui.

Com sempre m'ha semblat fascinant l'evolució de la Terra i de la vida, la seqüenciació moderna expositiva que inclou els cinc regnes em sembla un encert. Quantes exposicions han oblidat la major part!

Mallerenga emplomallada

Avui, sens dubte, hem vist una mallerenga emplomallada que venia a buscar els cacauets de la xarxa.
Devia estar ben espantadeta, perquè tenia la cresta ben erta: parlàvem amb en Pau sense adonar-nos; tot i això s'ha anat acostant fins al menjar. Finalment ha marxat sense arribar-hi.
Li he canviat el lloc, més assequible, perquè pugui acostar-se sense entrabancs al seu plat preferit.

Foto: Wikimedia commons



Més informació:
SIOC
SEO/Birdlife: herrerillo capuchino

Racismo inconsistente

Este video fue realizado en el marco de la campaña "Racismo en México".
Se hizo una investigación con niños y niñas mexicanos, replicando el experimento diseñado por Kenneth y Mamie Clarck en los años treinta en EEUU.
Aquí se muestran parte de los resultados que reflejan las respuestas de la mayoría de niños y niñas entrevistados para esta investigación.
El video fue elaborado en un espacio de confianza y los niños contestaron con toda libertad.

28 dic. 2011

¿Por qué se frotan las patitas?

Ayer pasaron por televisión una película bonita y divertida: ¿Por qué se frotan las patitas?, de Álvaro Begines, e interpretada por Lola Herrera, entre otros. Medio musical flamenca. Te deja con un muy buen sabor de boca.


Banda sonora.
Comunidad en fb.
La butaca.
wikipedia.
Escándalo.

23 dic. 2011

Rey Jesús, de Robert Graves

En Rey Jesús, Robert Graves nos ofrece de forma novelada una versión del entorno familiar, de la vida, sentimientos, pensamientos y convicciones de un personaje histórico: Jesús de Nazaret.

En el momento en que leí la novela, me pareció una historia muy bien estructurada y francamente creíble, ya que humanizaba al personaje y lo situaba en el contexto histórico.

Según Graves, el conflicto que generó Jesús fue debido a haber nacido de una mujer de abonlengo, María, que pertenecía al linaje del rey Herodes Antipas el Grande. Jesús era pues heredero por vía materna de la monarquía israelita de su tiempo. Esta perspectiva explica la matanza de los inocentes como una razón política. Una masacre de estado, fallida en el objetivo.

Y explica también las razones de sus años de vida semi-oculta, por qué los sabios le escuchaban, los conflictos políticos y el desenlace de su vida. Una visión, la de Graves, que no gusta al opus dei, ya que prohibe su lectura.

He encontrado Rey Jesús aquí en pdf.

Más historias plausibles:
El bueno de José (28/12/2009)
La verdadera historia de la virgen de Fátima (26/03/2010)

18 dic. 2011

Concert de Nadal 2011










Programa 19 desembre 20:30h, Casa Orlandai


1. Medley de musical i cine:
     On Broadway, de All That Jazz
     Tradition, de El Violinista en el Tejado
     Day by Day, de Gospel
     Side by Side
,by Sondheim
     Cabaret, de Ralph Burns a la pel·lícula del mateix nom
2. Cançó de bres per a una princesa negra,
         Música: A. Rodríguez Sabanes Text: Gabriel Janer Manila
3. Puis que tu pars, Jean Jacques Goldman
4. Memory, de Cats, (Andrew Lloyd Weber i Werner Koestler)
5. Sit down Sister, gospel
6. Santa Nit. Popular alemanya, versions
7. Adeste Fideles

17 dic. 2011

Els Elements, de Theodore Gray


Des de l'altre tenim a les mans Els Elements, un llibre de divulgació de química preciós i enciclopèdic, en què Theodore Gray ha volgut recollir els elements de la taula periòdica.
Va ser traduït per Pilar González, i editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Publicacions de la Universitat de València (PUV), amb motiu de l'any Internacional de la Química.

Més informació
Noticias de la Ciencia
Crítica Rubén Permuy
Taula periòdica de fusta.
Home de paraula (13/04/2011)
Física i Química, tercer cafè científic de l’hivern (21/03/2011)

L’artista al laboratori (22/02/2011)
Cafè científic: química a la cuina (20/01/2011)

15 dic. 2011

El 2012, de què parlarem? de neurociències



Des de la secció Biologia i Societat (SCB-IEC), i en col·laboració de l’ACCC(Associació Catalana de Comunicació Científica) i la fundació Ciència en Societat, el 14 de desembre de 2011, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Carme, 47, de Barcelona), vam organitzar una jornada especialment adreçada a comunicadors de ciència, que vol oferir l'actualització del coneixement en neurociències.

Tip y Coll: El coche


13 dic. 2011

Per Santa Llúcia, pas de puça

Estava preparant un post per al meu blog, i m'adono que la lectora corrent escriu un al seu fent la mateixa observació, però donant una altra explicació. Es diu que, per Santa Llúcia, pas de puça i per Nadal, pas de pardal.

Pot fer referència, és clar, que si el solstici és entorn el 21 de desembre (concretament enguany el 22 de desembre a les 05:31h), cap al 25 es notarà un xic el creixement de la tarda.

12 dic. 2011

Na Sofia, fins aquí

Avui he trobat na Sofia recargolada al costat de la gota d'aigua amb mel. Ja no es movia més. Fa dies que era sola, la seva colònia va anar minvant. Alguna exploradora havia sortit del formiguer per un petit forat fet a la reixeta. Espero que retornéssin. Ja us dic, fa setmanes, de fet, que era sola. I era malalta; des de ben aviat tenia àcars, com és comú; i, justament ahir, la vaig veure al monticle de sorra net que li vaig posar, i em va semblar que estava parasitada també per fongs. Així que, ha arribat fins aquí.

Informació anterior:
El coll d'ampolla de la cort de na Sofia (02/10/2009)
Vols nupcials de Messor barbarus (23/09/2009)
Canviar el dipòsit d'aigua de Sofia (23/09/2009)
El grup de na Sofia es consolida (10/08/2009)
La família de na Sofia creix (08/07/2009)
Na Sofia i sa cort (02/06/2009)
Us presento na Sofia (20/05/2009)

La marabunta.

11 dic. 2011

World Press Photo 2012

World Press Photo 2012 al CCCB, com sempre, surts immersa entre la denúncia necessària i l'esperança, la de la dona que es guanya la vida al mercat i toca a l'orquestra nacional, assaja amb el seu xelo, rere una tanca metàl·lica al Congo. Encara resta una setmana més.
A World Press Photo trobes les entrevistes amb els fotògrafs.

9 dic. 2011

Interferències














A partir de textos de Thomas Sankara, Pier Paolo Pasolini y de otros más contemporáneos, entre los que se encuentra Arcadi Oliveres, Interferencias, la primera película disponible en creative commons, teatro en cine, trata diversos problemas actuales generadores de la crisis.
Todavía la podéis ver en pantalla grande y, desde luego, en pantalla pequeña. Y contactar con los autores-actores o actuar siguiendo diversas sugerencias.

29 nov. 2011

Los programas antitabaco salen baratos

Invertir en programas antitabaco permite ahorrar hasta 20 veces lo que cuestan
El artículo se publica esta semana en la revista ‘Contemporary Economic Policy
De agencia sinc.
Los estados de EE UU que dejan de invertir en programas antitabaco pueden estar perdiendo millones de dólares, según un estudio de investigadores norteamericanos. Si siguieran los consejos de los Centros para el Control y Prevención de Enfermedades (CDC) se podrían ahorrar entre el 14 y 20% del gasto que suponen las campañas. El ahorro vendría por la reducción de gastos médicos y la menor pérdida de productividad de los trabajadores. [sigue]

20 nov. 2011

Els boscos del mar

Dimecres 16 de novembre, en Josep Maria Gili, de l’Institut de Ciències del Mar, ens va parlar dels boscos submarins en el darrer cafè científic del trimestre de tardor, dedicada a l’any dels boscos, i el darrer cafè de l’any. Jo li havia vist la projecció que ell va comentant per explicar que no podem oblidar els boscos submarins i em va encantar. Per això vaig voler dur-lo a la Casa Orlandai.

Anem submergint-nos
El vídeo comença entrant al mar, d’una cala de la Costa Brava i es va endinsant. De primer, a les zones someres, veiem praderies, on els peixos fan el paper dels ocells als ecosistemes terrestres, i les algues, que fotosintetitzen, com les herbes dels prats. Un xic més avall, hi ha les praderies de posidònia (Posidonia oceànica), que mantenen la línia de costa. Els bivalves que viuen entre elles, són com els insectes socials terrestres. A mesura que veiem les imatges submarines, veiem un requadre a dalt i a l’esquerra de la pantalla, amb una imatge d’un animal o una planta terrestre que fa el mateix paper ecològic als boscos o a les praderies terrestres.

14 nov. 2011

Boscos singulars de Catalunya

Per què un inventari de boscos singulars? La diversitat d’usos que la societat demana del bosc (producció, conservació, lleure...) comporta una gestió complexa, i això fa que els gestors del bosc (propietaris, silvicultors, tècnics de l’administració...) necessitin nous referents per a millorar del seu coneixement.
Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.
L’objectiu de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és establir un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc. [més informació]


Més boscos:
Els boscos a Catalunya, quins i quants? (28/10/2011)
Els boscos mediterranis
(27/10/2011)

13 nov. 2011

Asteroide desde Mont-Cabrer


Ramón Naves y Montse Campàs, compañeros y socios de ASTER, del observatorio de Mont-Cabrer, captan el paso del YU55, el objeto de gran tamaño que más se ha acercado a la Tierra en los últimos 35 años [més a aster].



Més informació:
Así se fotografía un asteroide 'casi' peligroso El Periódico (10/11/2011)
First Movie of Asteroid 2005 YU55

28 oct. 2011

Els boscos a Catalunya, quins i quants?

El col·lega Michele Catanzaro ha penjat un vídeo que em sembla molt oportú per completar el post del cafè científic sobre els boscos mediterranis, quan va venir Josep Maria Espelta.
És la microxerrada Els boscos a Catalunya, quins i quants? que Joanjo Ibàñez, també del  Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, va fer a la Festa de la Ciència 2011, celebrada al parc de la Ciutadella, el 18 i el 19 de juny, i organitzada per Barcelona Cultura.


27 oct. 2011

Els boscos mediterranis

Amb retard publico el resum del cafè científic d’octubre.
Dimecres 19 va venir Josep Maria Espelta, del CREAF, per parlar sobre boscos a la Mediterrània.


Algunes dades
Catalunya ocupa una superfície de giarebé 32.000 km2 (unes 3.200.000 hectàrees), de les quals, 1.300.000 (entorn un 41%) és zona forestal arbrada. La superfície boscosa mitjana en el planeta és del 31%; cosa que fa que el territori sigui un xic diferent del nostre entorn, comparable a les zones del nord d’Europa. Unes 700.000 ha són realment (vocacionalment, diu) bosc; la resta, han patit pertorbacions o són zones més o menys gestionades. Un milió d’hectàrees correspon a conreus; i, les restants 20.000 ha, a zones urbanes.

Tip y Coll: ¡Cómo viene la prensa, Pepe Lui! II


13 oct. 2011

L'homeopatia

Ahir a Quèquicom van tractar l'homeopatia. Al final del post, el programa, que val la pena.
També una paròdia sobre el mateix. Agraeixo els companys de l'accc la informació rebuda pel post.

23 sept. 2011

Espais naturals a Collserola

Tornem-hi. Dimecres 21 de setembre de 2011 vam començar el quart curs de cafès científics amb Francesc Llimona, investigador del Parc Natural de Collserola, qui ens va parlar de la recerca que fa a la serra. Ens volia transmetre unes idees clau.


La primera cosa que ens vol deixar clar és que Collserola no és un parc urbà, sinó  que és un petit espai natural, amb categoria de parc natural des del 2010 per la Generalitat de Catalunya. Collserola es regeix pel Pla General Metropolità del 1976, on es va determinar la seva estructura urbanística de futur.

15 sept. 2011

Hallelujah, sota vot de silenci


Sabent que m'he apuntat al messies participatiu, una companya que me n'ha ensenyat a aprendre'l, em passa un video molt divertit.
Són uns monjos sota el vot silenci cantant l'Hallelujah.

Me'l passen dient que ens hem de fixar com pugen i baixen la tesitura musical: les sopranos, els baixos... I que, comparteixo, qui ho va idear és genial.

24 ago. 2011

De calamares

Encuentran en Canarias un calamar de la especie Architeuthis, un calamar gigante. El cuerpo muerto, que es lo que se suele encontrar. Difícilmente se han visto ejemplares vivos.
Dicen que en Canarias se encontró el calamar que inspiró a Julio Verne las Veinte mil leguas de viaje submarino.

23 ago. 2011

De atunes

Oigo una noticia por la mañana: "La pescadería Ahorra Más, situada en la bilbaína calle de Askao, ha mostrado a las decenas de curiosos que se acercaron hasta allí el mayor atún jamás expuesto en la capital vizcaína, con un peso de 141,5 kilogramos." foto de El País

Y pienso, esto no es nada, mi padre pescó uno de 130 kgs frente a las costas del Maresme. Eso sí, hace 40 años, (cuarenta!). Llamó desde la barca, por satélite: "avisa a los amigos que esta noche lleven al club ensalada y cubiertos, que el pescado lo pongo yo."
Llevaron la pieza al club y, por suerte, estaba Bertomeu, que había trabajado en la carnicería de un cuartel durante la guerra. Fue impresionante cómo lo hizo, la carne tan musculada del animal, tan irrigada. Y, efectivamente, comimos no sé cuánta gente. Un centenar o más.

Quizá esta sea la noticia, que ahora están tan esquilmados los pobres atunes, que ya es noticia que pescan uno grande. O una serpiente de verano, sin desmerecer al pescador.

22 ago. 2011

Sonora amplia biomassa

També com a homenatge a los chicos, l'ofrena florística que em van fer, en forma de plantes crases, estava esponerosa.

Ja fa dos anys i mig que hi són, i el lloc els senta bé: veieu sinó el canvi que han fet en dos anys (sonora a Sarrià).

El que m'agrada és compartir plantes; potser no és gaire purista, perquè ens regalem plantes de diversos llocs, però al terrat estan controlades.
Tinc una mena de dent de lleó que ells van dur del desert algerià i els recorda alguna vivència bonica. Així, quan venen, la recorden de nou.

21 ago. 2011

El baladre

Com a homenatge als nois que van ser un cap de setmana de turisme a Barcelona, el baladre (Nerium oleander) va florir. Li va bé el lloc, està content i creix; es pot comparar amb ara fa un any i en fa dos, mesos desprès de plantar-lo.

En LF em va explicar que aquesta flor és composta, ben guarnida. Per això em vaig confondre a Treviso, en veure un baladre de corol·la senzilla, com surt a la foto de la wikipedia.

Quan acabi la floració, em va recomenar LF, que podi alguna de les branques, les que no són ja bifurcades, per a que es faci més espès.