30 jun. 2010

Les merles veïnes


Cada tarda, al capvespre una merla s'enfila a l'antena de televisió de l'edifici del davant (de fet s'hi posen dues, no sé si són parella) i canta. Molt fort. Ja ho sé i, si sóc a casa, aturo un moment el que estic fent i vaig a sentir el cant de la merla.
Per la gravació sembla que cantin poc, però no és així. Hi està una bona estona.
Dubto si són dos mascles, perquè si té nòvia, per què canta? Per territorialitat? Buscarem.

29 jun. 2010

Caldeira Velha



La situació centratlàntica de les illes Açores és deguda al seu origen volcànic, als materials emesos des de la serralada submarina en el lloc on s'ajunten tres plaques tectòniques: l'europea, l'africana i la nord americana.
És el lloc per on creixen les plaques, amb la qual cosa, el nou material subaquàtic acumulat fa que els continents se separin.
Tot plegat, els proporciona unes característiques que es podrien titllar, fins i tot, de màgiques.
La sensació s'accentua quan, com a Caldeira Velha, a >Sao Miguel, dues de les plaques (l'europea i l'africana) es troben. L'escalfor i l'aigua s'escolen del centre de la Terra. La màgia de tocar la pedra i la vida, la geologia i la vegetació.

Un altre punt simpàtic de l'arxipèlag, és que es repeteix que el topònim és degut a la presència abundosa d'astors (azores; rapinyaires del gènere Accipiter). Però, en realitat, les rapinyaires que sobrevolen les illes són similars a milans (del gènere Buteo). De fet, és diferenciable per la cua: els astors la tenen arrodonida mentre que els milans i aus afins, la tenen en cunya, triangular.
Se suggereix que el nom el van manllevar d'un líquen que els donava un color blau (azzurro).

12 jun. 2010

El chihuahueño

He estado en casa de Luis. Hacía tiempo que no le veía y, entre muchas otras cosas, me ha presentado a su nuevo chiuhahueño.

El ejemplar es mucho más ligero que otros de su misma raza; y mucho menos histérico. Y, cuando Luis me ha contado la historia, me ha reconciliado con el grupo.

Les llaman chihuahua, pero el nombre debería ser chihuahueño, porque Chihuahua es el nombre de su región de origen.

10 jun. 2010

El motín de Esquilache

La polèmica del burka d'aquests darrers dies em feia venir al cap idees relacionades. El post Burka de Mercè Piqueras, que vaig llegir ahir, m'ha decidit a escriure-les.

Fa uns anys vaig llegir un article sobre l'Afganistan dels talibans i les seves contradiccions. Un dels molts problemes generats tenia a veure amb l'expedició de passaports: Qui feia les fotografies dels passaports de les dones? De què servia la fotografia, si tenien la cara tapada? És clar que n'hi havia molt poques que viatgessin, però generava un problema lògic, una paradoxa.

I també em fa pensar en el motín de Esquilache. El 1766, aquest ministre de Carlos III, va promulgar una norma municipal que regulava el vestit pels carrers de Madrid. Bàsicament, el que la norma volia millorar era la seguretat dels carrers prohibint els barrets l'ala ampla i caiguda i les capes llargues que amagaven la identitat dels portadors.