19 feb. 2010

Comprendre l'Univers

Al cafè científic de febrer, Comprendre l’univers, on parlava l’astrofísic Ignasi Ribas, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), vam aprendre un munt d’astronomia.

Per a situar-nos, Ignasi ens va explicar que l’astrofísica estudia com són estrelles, les galàxies, la pols interestel·lar o els planetes extrasolars; mentre que els cosmòlegs estudien com i quan es va fer el cosmos.

Ignasi Ribas estudia exoplanetes. Diu que li va despertar la vocació un veí que, quan ell tenia onze anys, li va dir: vols mirar per un telescopi que he instal·lat? I aleshores va tenir clar que volia ser astrònom; es va estalviar la fase de voler ser bomber, astronauta o corredor de cotxes.

13 feb. 2010

L'ordenació del territori des del punt de vista ecològic

Ferran Rodà, del CREAF, va venir a la Orlandai a parlar d'ordenació del territori, segons el punt de vista d'un ecòleg.

Catalunya, històricament ha tingut tradició de parar atenció al territori. Pau Vila va organitzar la distribució de Catalunya en comarques. I a Nicolau Rubió i Tudurí, i son germà Santiago, se'ls va encarregar el Plan de Distribución en Zonas del Territorio Catalán.
Després de la foscor i la desídia de la guerra i postguerra, hi va haver voluntad d'organitzar el territori amb un determinat criteri. El guany va ser que el territori català es va classificar en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Entre el sòl urbanitzable s'hi compta el sòl protegit, i en ell, els corredors verds que permeten que la fauna circuli més o menys lliurament.

Mundo atlántico

Dijous, John Elliot va impartir la conferència Las Américas y el mundo atlántico: vinculos y comparaciones, com a IV conferència anual de la Fundació Ernest Lluch
El concepto de mundo atlántico es un campo de la historia transnacional que apareció cuando los historiadores levantaron la vista del estudio de su zona geográfica particular.
El mundo atlántico se concibe como un sistema panatlántico, una unidad cultural y económica, gracias a un intercambio de gentes, mercancías e información; prácticas culturales e ideas durante quinientos años, desde el siglo XVI hasta el siglo XX.

Mandela, el líder més pop

Diu Mandela a la seva autobiografía que la música africana transmet una mena d'alegria que no té cap altra música al món.

Ho diu ell, que ha estat el líder més pop (extret en part de Hoy empieza todo, el programa de RN3). Vegeu.

Free Nelson Mandela Concert, Nelson Mandela 70th Birthday Tribute.
Free Nelson Mandela de Jerry Dammer, pel grup Special Aka.
Bring Him Back Home, de Masekela.
Next Stop Soweto.
Asimbonanga (Mandela), de Johnny Clegg i Savuka.
Lady Black Mambazo i Paul Simon cantant Diamonds on soles of her shoes.

Nelson Mandela 90th Birthday Tribute.

Steve Biko
no va tenir la mateixa sort. Cry Freedom de Richard Attemborough i Biko de Peter Gabriel.

Discópolis, sobre Sudáfrica I.
Invictus Mandela.

Col ornamental

Vaig adquirir unes cols de jardí (Brassica oleracea), blanques i violades. Després de tenir-les a un jerro, vaig adonar-me'n que van emetre arrels.

Aleshores, com a tractament d'urgència, les vaig posar a l'hort, ja que tenia la terra preparada i encara no havien començat a créixer els alls (Allium sativum), com els que es veuen créixer al fons.

Ara que creixen i estan recuperant el color original de les fulles centrals les hauré de trasplantar per posar-les al lloc més assolellat i per a que permetin el desenvolupament dels alls. A fi de comptes l'hort no és espai per ornamentals.

Els enciams creixen


Els enciams van perdent la seva timidesa, malgrat el fred.
A veure com serà la collita. Friso.

El marfull en flor

El marfull (Viburnum tinus) ha completat el seu cicle i ha tornat a florir. Encara té fruits de la temporada passada, que mengen els insectívors.

Quan he sortit a fer les fotos, m'ha semblar sentir un aleteig a la meva esquena. He interpretat que un insectívor ha quedat semi paralitzat a la menjadora de greix i ha apretat a volar al cap d'un moment.

Ha nevado en Las Malvinas

Sempre que fa fred recordo una conversa amb sor Marcelina, que deuria haver tingut lloc cap al febrer de 1983 especialment fred.

De bon matí anava a la bugaderia de l'hospital a buscar el pijama i la bata nets. Sor Marcelina, una velleta encantadora i un xic abstreta en el seu món, era qui ens els proporcionava.

Sor Marcelina, qué frío hace hoy, verdad? I ella em respon: Sí, dicen que ha nevado en las Malvinas. Vaig quedar un xic sorpresa de la relació, però em vaig encongir d'espatlles pensant que ella sabria perquè ho deia.

La següent vegada es va repetir l'acció amb una petita variació: Sor Marcelina, hoy también hace mucho frío, verdad? I aleshores ella em va respondre: Sí, dicen que ha nevado en La Molina. Cosa que em va semblar molt més ajustada a realitat.

11 feb. 2010

Mandela, Invictus

Hi ha personatges que són universalment imprescindibles. Si per comptes d'elegir Mandela com a interlocutor de la població negra, la persona triada hagués estat una altra, com hagués anat la cosa?

The long walk to freedom (traduït com El largo camino a la libertat) és un llibre apassionant que explica com un personatge que ha estat empresonat durant 27 anys, sobreviu i eix com a cap d'una organització, que s'ha mantingut estructurada durant el captiveri.
El factor humano, de John Carlin, explica com va ser preparat per ser el líder negre i com, quan va ser president de Sud-àfrica, va triar una activitat banal, com és un esport, per unificar el país. No va estar exempt de problemes que el seu atractiu natural li va ajudar a superar.

Invictus, la pel·lícula de Clint Eastwood, plantejada en ella mateixa com un partit de beisbol, fuig de les situacions més difícils; a fi de comptes una película no permet els matisos d'un llibre. Però és igualment molt recomanable en el seu gènere.

Un personatge admirable (no creieu que és el model admirat d'Obama?).
Llàstima que els altres polítics, i no només els nostres, que també, són a anys llum de la generositat de Mandela. I no només perquè la situació hagi estat una altra; o potser justament perquè la comfortabilitat de la seva situació els ha dut a oblidar els interessos globals. Com deia una pintada: Vais a reventar de confort!

La Sudáfrica que Mandela unió, 20 años después
El líder més pop.

9 feb. 2010

La música gregoriana

Seguint en la proposta de comprendre la música a través de la seva història, Leticia ens va parlar de la monòdia i els gèneres de la música gregoriana.

Gregori va ser el recopilador de la música que es cantava en les esglésies, provinents dels cants hebreus.

Introitus Spiritus Domine
, dels monjos de Silos.
De profundis pels monjos de Solesmes.
Kyrie Eleyson: com sona.

L'Hallelujah de Haendel pels monjos muts. Com canten els monjos d'Assis que han fet el vot de silenci?

5 feb. 2010

Informe per a una acadèmia

En Quimet Pla va presentar a la Casa Orlandai l'Informe per a una acadèmia, de Franz Kafka, Amb Cua, d'Albert Mestres.

En alguns aspectes formals l'obra és molt clàssica, fins i tot amb idees decimonòniques (tot i ser de 1917). La inclusió de la idea de l'evolució en el pensament humà, fins i tot entre els pensadors moderns, va costar i costa.

3 feb. 2010

El arte de escribir columnas

He trobat aquesta referència: El arte de escribir columnas.
És molt bo, un article de periodista que explica la seva experiència escrivint setmanalment opinió.
En realitat serveix per a qualsevol mena comunicació amb als altres.
Bàsicament: respecta'ls i, de tant en tant, parla sobre el que vulguis; però, sobre tot, fes-ho bé.

Nothing Else Matters

De l'esplèndida balada de James Hetfield, de Metallica: Nothing Else Matters, s'han fet diverses versions. Metallica mateix en directe i en llauna; amb corda clàssica i simfònica; i també la fa servir Kseniya Simonova de base en la creació del seu dibuix en corda.

L'art efímer de Kseniya Simonova


L'artista ucraïnesa
Kseniya Simonova va guanyar el premi a la millor artista de l'efímer amb aquesta representació de la invasió del seu país pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944.
De fons, Nothing Else Matters de Metallica.
Val la pena dedicar els 8 minuts llargs, que passen volant!

Yo le agradezco a Pasillo que me lo pasara.

2 feb. 2010

Un món per descobrir: les algues

El Centre de Biodiversitat d'Andorra, mebre de l'IUCN, publica la revista Hàbitats. Al número 12 van publicar l'article Les algues, un món per descobrir, de l'amic Cambra.

Ens descriu sobre tot les algues microscòpiques de diversos hàbitats d'alta muntanya. Vistes al microscopi tenen formes meravelloses.