31 ene. 2010

Música de l'antiga grècia

La Leticia a L'Antàrtida ens va parlar de la música a l'antiga Grècia.

Tot i ser una música homofònica, conté la dosi d’eternitat que pot modificar l'estat d'ànim.
De segur que a les cerimònies que s'empraven, himnes als déus (Himne a Apol·lo), ditirambos (Dança dels sàtirs) o funerals (Lament del segle II ó III ac ó El epitafio de Seikilos) ho aconseguien. Ara encara manté el fort esperit de comunicació.

Els romans desprès van donar un valor afegit a la música, en ells la música acompanya la guerra, el circ i les marxes marcials.

Historia de la música
.
Música de la prehistòria.
La música: llengua universal.

Els accidents del Petit Príncep

Ahir van estrenar a Barcelona Els accidents del Petit Príncep, basat en la vida d'Antoine i Consuelo de Saint-Exupéry. Ja havia estat estrenada a Palma. La idea és de Miquel Àngel Raió i el text d'Albert Tola (vegeu Ivànov).

L'acció transcorre el 31 de juliol de 1944, en un hotel a Nova York, quan Marie, la mare d'Antoine, arriba veure a Consuelo, que espera una trucada perquè Antoine ha desaparegut en un vol de reconeixement al golf de Marsella.

30 ene. 2010

La Barcelona de Cerdà

Van projectar per televisió Cerdà, un visionari maleït, una història de Barcelona durant el període que es demanava Abajo las murallas, fins que es va eixamplar amb el pla Cerdà.

La projecció me la vaig perdre: em vaig oblidar! Però la vaig veure a la pantalla gràcies a la tele a la carta. Estic d'acord amb Lluís Permanyer que Ildefons Cerdà va ser un home polifacètic criticat per la intelligentzia catalana, no per les seves idees, sinó per qui el recolzava.

Un lliberal utòpic que volia que no hi hagués diferències entre rics i pobres, i que tots tinguessin dret a la salubritat en les cases i l'entorn.

Crítica d'Arturo San Agustín a El Periódico.
La ciutat oblidada.
Treball nostre amb dades epidemiològiques: Abajo las murallas.

28 ene. 2010

Almas en pena

Se ve que hay piratería de mar y de tierra. Cuenta la leyenda que en la Costa da Morte había piratas de tierra. Una de sus formas de trabajar era pasear de noche por uno de los altos caminos con un buey al que habían colocado una lumbre entre los cuernos.

De modo que en las noches brumosas, los barcos confundían la lumbre del buey con un faro. De manera que se acercaban peligrosamente a la costa y embarrancaban. Cuando el barco reventaba, la corriente llevaba la mercancía de la bodega hasta la costa. Al día siguiente no tenían más que acercarse a la costa a recoger el botín.

Una vez, un barco cargado de acordeones que navegaba hacia el sur fue víctima del engaño del buey con la lumbre. Encalló en las rocas, reventaron sus bodegas y los acordeones quedaron liberados.

Cuando al brumoso día siguiente los piratas bajaron a la playa a buscar el botín, huyeron despavoridos al oir los lamentos de las almas en pena. Cuenta la leyenda que era el sonido que emitían los acordeones mecidos por las olas.

21 ene. 2010

Mirar amunt a la nit

El primer cafè científic de l’any a la Casa Orlandai, i del trimestre dedicat a l’astronomia, va versar sobre l’astronomia amateur. Els amants de l’astronomia són uns quants, i entregats. D’Aster, l’agrupació d’astrònoms amateurs de Barcelona, van venir unes 10 persones.

La pena és que no vam poder observar, perquè el cel estava tapat. En començar el cafè espurnejava, en el moment de l'observació era tapat, però una hora més tard d'haver acabat el cel era clar. Des d’allà mateix on érem a Sarrià, es podia veure Orion i les tres Maries, Sírio...

14 ene. 2010

Haití

Haití va ser el segon país independent d'Amèrica, després d'Estats Units. Es va independitzar d'un cruel sistema esclavista colonial francès, que havien de mantenir 12.000 persones lliures, bàsicament mestisses, sobre 300.000 esclaus.

A diferència d'Estats Units, van ser revoltes d'esclaus que van abolir l'esclavitud i aconseguir l'independència el 1804. Ara, la descolonització va permetre el desenvolupament justament de la classe dominant, mestissa, que va fer perdurar un règim de corrupció en el qual la població es mantenia en la miseria (ajuts que difícilment arribaven als necessitats) i l'analfabetisme (un de cada quatre).

11 ene. 2010

La papallona dels cards



Avui al Medi Ambient (TV3, cada dia entorn les 14:20h) han fet un reportatge sobre la (Vanessa cardui), concretament sobre la migració que va fer aquest estiu i de la qual en van aparèixer uns quants exemplars al meu terrat.
Vaig escriure dos posts al juny i al juliol, quan encara apareixien exemplars. El reportatge del Medi Ambient és molt més professional, és clar. I molt interessant el que expliquen.

10 ene. 2010

Daroca nevat



Li pregunto a Laura com estan a
Daroca, província de Saragossa, prop de Teruel.
Temperatura mínima: -8ºC, màxima: 4ºC.
Em fa arribar aquestes fotos tan boniques.


9 ene. 2010

Els insectívors II

Avui que ha sortit el sol el terrat és una festa. Ve el tallarol, no sé si és el mateix que descrivia l'altre dia, però l'he vist bé i és un tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), curruca cabecinegra.

Té tot el cap negre, gairebé, no només la part de dalt del cap. La gola blanca i el cos gairebé uniformement gris. Així que, pel plomatge fosc del cap, és un mascle.


He restat quieta rere la porta del rebost, i he vist com anava a la menjadora de greix, com el picava; de tant en tant saltava a l'abèlia veïna, ha volat cap al marfull, cap a la thuja...


I quan el tallarol era un pèl lluny, ha aparegut un segon en escena: una cotxa fumada (Phoenicurus ochrurus) mascle, també.

El cos fosc, la cua rogenca, de
colirojo tizón; blanc a l'inici de les ales i un xic al pit.

També ha anat a la menjadora de greix i ha menjat uns quants fruits, encara penjant del marfull.
Em reconcilia amb la cotxa fumada femella que venia a l'estudi d'urgell i que vaig haver d'abandonar.

Poc després el tallarol ha retornat i tots dos han estat amigablement saltant pel marful, l'abèlia i la menjadora.

Estic encantada amb la recomanació d'Annette que posés la menjadora de greix. Buscava atraure ocells. Caldrà vigilar que no vinguin carnívors, com ara les garses o els gavians.

Fotos: wikipèdia.

8 ene. 2010

Nova projecció de La ciutat oblidada

Mai no m'havia passat que s'adrecessin a mi els autors d'un dels documentals sobre els que escric. Entenc, però, que en aquest cas és més fàcil per ser proper; però no em fa minvar la sorpresa agradable.
 
Com el considero d'interès i em demanen que en faci difusió, el copio. Perquè millor que ells no ho explicaré; i dóna la sensació que déu haver estat enviat a diversa gent, així que no és exclusiu. Per tant, no crec que hi hagi cap problema.
Allà va.
 

Benvolguts, Hem pogut veure que al blog “Mirar el Món” de Cristina Junyent destacàveu una informació sobre el documental “Barraques. La ciutat oblidada”.

6 ene. 2010

Down House, a Downe

Un joc de paraules de qui la va nomenar. Down era el nom que ja tenia quan Charles i Emma Darwin hi van anar a viure per fugir de l'atrafegada Londres. Una casa decimonònica on van viure la vida familiar que buscàven i que va permetre a Charles desenvolupar la seva teoria de l'evolució.

Visita a Down House.
Inherit the Wind.
Darwin als mitjans.

3 ene. 2010

In the loop

In the loop és una pel·lícula intensa, divertida. Fa posar els pèls de punta pensar que les coses podrien succeir així. Com van poder passar els fets que van acabar en la guerra d'Iraq?

Els sèniors que tenien decisions preses per als seus interessos. Els juniors, amb força poder degut a la becarització general, volent progressar al preu que sigui. Els que en principi s'oposaven a la guerra, com finalment reverteixen la jaqueta. La manipulació d'informes i la improvisació general. Ai, quina por.

La pel·lícula d'Armando Ianucci, guionista de sèries de televisió, està filmada com una seqüència de gags, àgil, malparlada, converses sense pietat. Val la pena.

2 ene. 2010

La paperera més profunda

Per aconseguir que els papers es llancin a la paperera per comptes de al terra.



Vegeu també com integrar l'activitat en la ciutadania amb unes escales musicals.

Escales musicals

Per sortir del metro, la immensa majoria de la gent tria per les escales mecàniques, per comptes de pujar a peu. Hi hauria alguna forma d'invertir la tendència?

La campanya The Fun Theory, de l'agència DDB Stockholm, ve a mostrar que és possible, i que es pot canviar el comportament per a una millora, posem per cas en salut, és fer que sigui divertit.



Vegeu també una paperera profunda que aconsegueix que la gent no llanci (o llanci menys) papers per terra.

1 ene. 2010

I Lluna blava

A més de ser eclipsada, ahir era la segona lluna de desembre. És a dir, una lluna blava. Aquest fenòmen només passa un cop cada dos anys i mig. Excepcionalment hi va haver el gener i el març del 1999, i no en va haver cap al febrer.

Per això en anglès diuen: "once in a blue moon", quan es volen referir a un fenòmen rar, poc freqüent.

Aquí hi trobareu notes sobre la cançó.