31 dic. 2009

Els insectívors

Tenir un compostador, a més de la diversió que em proporciona, atreu insectívors. En ve un, com a mínim, que crec que és un tallerol de casquet (Sylvia atricapilla) ó curruca capirotada.

No n'estic segura perquè he de vigilar de no espantar-lo quan arribem els dos alhora. Jo quedo encantada en veure'l, però ell (perquè és un mascle de casquet fosc) fuig. No n'he sentit el cant.

Aquest ocell de pit grisós i panxa clara és molt abundant, especialment a l'hivern quan deixa la muntanya i baixa al mar.

Foto: wikipedia.

Eclipsi per acabar l'any

Si els núvols ho permeten, aquest vespre de Sant Silvestre, entre les 19:30 i les 20:22h, podrem acomiadar l'any amb un eclipsi parcial de lluna.
Si no ho permeten, l'acomiadarem igual sense veure l'eclipsi.

Informació extreta de buscaciència, que enllaça amb la NASA. Gràcies, Octavi!

28 dic. 2009

La papallona i la tempesta

Dimecres 16 de desembre vam tenir a Ricard Solé al Café Científic. Ens va donar alguns exemples del que són els sistemes complexos i quina mena de interaccions expliquen.

¿Què és un sistema complex?
Un sistema complex té molt elements que interaccionen entre ells, i les propietats solen ser diferents a la suma de les propietats dels elements que el componen. És a dir, la interacció crea noves propietats emergents.

El bueno de José

Hace años leí un artículo muy apropiado para estas fechas. Creo que era de Antonio Gala, y creo que en un dominical. Como no lo consigo encontrar, ahí va la esencia del cuentito.

La narración buscaba las razones que podría tener José para aparecer siempre triste en las representaciones. Y daba vueltas a la más común, aquella por la que los más pillos asociaban la tristeza al hecho de no ser realmente el padre del niño; es decir, a su condición de padre putativo. A que no era el padre biológico, sino el atribuído, vamos.

O sea, que a pesar de que acató la orden divina, y de que cuidó de María y del niño con esmero: les alimentó y bien le enseño la profesión; en realidad la pena le abatía y no la podía esconder. Así pues, la razón de la tristeza podía ser que, en el fondo, le apenaba no haber podido ser el padre real.

Pero Gala, o quien fuera el autor del cuento, proponía otra explicación. Apuntaba que quizá la tristeza de José se debía a otra razón. A una posibilidad que casi nunca nadie se plantea. A que José hubiera preferido una niña.

La plaza del azufaifo

A la confluència dels carrers Berlinès i Arimon encara hi creix un ginjoler (Zizyphus jujuba) gràcies a la tenacitat de dues persones, Isabel Núñez i Isabel Lacruz.

És un arbre centenari que ha sobreviscut a la tala derivada de l'enorme i cutre edificació que permeten fer en aquesta ciutat. A la web de medi ambient municipal aquest ginjoler no hi és enregistrat, hi és un altre de molt més petit, de només 30 anys.

La llarga peripècia per salvar l'arbre centenari la descriu Isabel Núñez a
La plaza del azufaifo, publicat el 2008 per Editorial Melusina. Un llibre que va exposant pas a pas l'acció ciutadana tenaç i consistent que, en aquest cas, va poder donar fruit.

Sembla que hi ha seqüeles i altres persones del barri (Sant Gervasi, en aquest cas), han pres iniciatives semblants, pretenent tenir alguna cosa a dir davant d'un ajuntament on sembla que hi ha més interès en la ordenació policial de la ciutat que en la natural.

Molt interessant la feina feta. L'enhorabona!

26 dic. 2009

Narcisos d'hivern




A una jardinera hi vaig voler posar bulbs i aromàtiques. Ara que les aromàtiques són lletges, broten els narcisos. Em sembla que un pèl aviat, tot i el fred fet. Però aquí són.

Narcisos en flor.

La iuca fa llucs

Quan la Susana va marxar a Estats Units em va deixar en tutel·la la seva iuca. La vaig tenir molt de temps amb mi.

En venir a Sarrià, la vaig deixar al replà, on hi va estar relativament bé. Va haver de perdre un braç. Més endavant va començar a perdre fulles i quedava, com diuen les meves canàries: espeluchà.

Així que vaig prendre una decisió dràstica: la vaig escapçar. Van quedar els dos braços grans, tallats a ran, gairebé. De les restes del tronc en vaig fer trocets i els vaig plantar a veure què passava.

Doncs va passar que d'uns 10 troços, tots excepte un van rebrotar. Aquest és l'aspecte dels que encara em queden, perquè n'he regalat uns quants.

Els 10 grans descobriments científics de l'any, segons Science

En acabar l'any tots a fer balanç.
Notícia en ABC sobre els descobriments de l'any recollit pel servei de seguiment de premsa científica de la FECYT.

Font original a Science.

21 dic. 2009

Misa criolla

Concierto de la coral Càrmina en la Iglesia de San Ildefonso.
La Misa Criolla, como homenaje a Mercedes Sosa.

Gloria a Dios, un carnavalito yaraví. Preciosa.

El frío entumecía... frío terrible en la ciudad.
Pero lo malo en realidad fue el sonido de los músicos y de la pobre solista.

Solstici d'hivern

Ha entrat l'hivern a les 18:45h, diuen. Serà la nit més llarga, el dia més curt.
El Sol dels solstici està més allunyat de l'Equador, tocant el tròpic de Capricorni. A partir d'avui els dies començaran a fer-se més llarg.

Entrem a l'hivern i el fred és ben viu. Diuen que deixarà de fer tant de fred, però.

Vegeu també: Solstici d'estiu. Equinocci.

Shrinking world

Què passa quan el nostre entorn es fa més petit?

Uns minuts per a la reflexió, em va dir MOK al assumpte quan ho va enviar;
un vídeo més aviat tristot.


18 dic. 2009

El cerebro de los taxistas

Ha vingut a dinar ERB. Només entrar em pregunta: Has sentir parlar d'aquell article que descriu com els taxistes de Londres tenen el cervell desenvolupat diferentment de la resta dels mortals?

I, sí, jo havia demanat un resum de l'article original de Maguire a PNAS, a JCLG, quan era a Biomèdia. Així que hem trobat de seguida: El ejercicio de la memoria.

Resulta que venint cap a casa dinar l'ha duda un taxista que té la dona, jove, malalta d'una ELA, o alguna cosa grossa similar. Per suportar l'angoixa, al taxista li dóna per aprendre. Han parlat d'aquest cas, i Elvira li ha promés l'article: voy a casa de una biòloga que seguro que lo sabe encontrar.

9 dic. 2009

Inherit the wind

A Londres vam anar a l'Old Vic a veure Inherit the wind. La protagonitzava Kevin Spacey fent de defensor de John Scopes, en una excel·lent interpretació gens artefactuada i sense crits. Tota una escola diferent de la d'aquí.

El 1925 a Dayton, un poble de Tennessee, en ple Bible Belt, van jutjar un professor de biologia perquè ensenyava evolució, quan era prohibida per la Butler Act.

Aquesta norma obligava a ensenyar la versió literal de la Bíblia sobre l'origen de la vida i dels humans. És a dir, que el món va ser creat en sis dies no fa més de 10.000 anys.

3 dic. 2009

Buddha's lost children

El documental del mes va ser Els nens perduts de Buda, la història d'un monjo budista ex-boxejador a Tailàndia, que cuida nens que han perdut la família. El director, Mark Verkerk, volia fer èmfasi en els nens que queden orfes o gairebé en la zona del Triangle d'Or.

El nom d'aquesta regió on conflueixen tres països, Tailàndia, Laos i Birmània, prove de la seva relacio amb l’
opi. A Tailandia practicament s’ha eradicat el cultiu de l’opi, pero la zona ha estat zona de cultiu i contraban durant molt de temps.

El documental explica com el monjo ensenya els nens a tenir una disciplina, un autocontrols i a saber-se pertanyents a un grup on són importants per a algú. Interessant. La fotografia, detallista moltes vegades, bonica.