30 nov. 2009

Càmera XXI, quartet de guitarres

Càmera XXI està format per quatre guitarristes. Van sonar dijous a la Orlandai, dins el cicle Anna Ricci. El qui les presentava les va titllar d'extraordinàries, i realment va ser un luxe poder tenir al barri un concert com aqueix.

Toquen juntes des del 1999, i han demanat arranjaments d'obres diverses per tocar plegades. D'aquesta manera, música pensada per a diferents instruments s'ha transformat en música exclusivament de guitarra. Toquen música clàssica per a guitarra, òbviament de compositors espanyols, com ara Albéniz o Falla; i també música del seu amic el compositor cubà Eduardo Martín.

Podeu escoltar bocinets de la seva música a la seva web; ara bé, el que té de bo de veure-les és que t'arriba el bon rotllo i la compenetració amb què toquen les dues guitarres altes i les dues baixes, i també com preparen la percussió associada a les obres.

29 nov. 2009

Central Station Antwerp - Sound of Music

A les 8 del matí del 23 de març d'enguany, els qui eren a l'Estació Central d'Antwerp (Bèlgica) van tenir una experiència inusual.

Més de 200 ballarins van oferir la seva particular versió del "Do Re Mi" de Sound of Music (Sonrisas y lágrimas), basado en la vida de Maria von Trapp, que murió en 1987, a los 82 años.

Misión y desarrollo para Goundi

Una entrevista en Singulars, dirigida per Jaume Barberà a los fundadores y promotores de Misión y Desarollo para Goundi Mario Ubach e Isabel Rodríguez Vila.Isabel acaba de publicar Goundi, unas vacaciones diferentes. Unas vacaciones solidarias en el Chad a Plataforma editorial. Els drets d'autor són cedits a l'Hospital de Goundi, per a la remodelació dels dispensaris.Més sobre la història del Txad: The Dictator Hunter.

23 nov. 2009

Els rats penats a la ciutat

A Urgell tenia dos animals que em feien companyia. La cotxa fumada i un ratpenat que volava entorn l'interior d'illa buscant aliment.

Ara, a Sarrià en començo a veure de ratspenats. En dos anys, o no vaig mirar a l'hora que tocava (ho dubto) o no eren a prop. Amb agrat els torno a veure volar. No sé quina espècie són, i no sé si mai ho esbrinaré, però en distingeixo clarament el grup.
Potser venen més perquè amb el compostador ha augmentat un xic la població de drosòfiles i, en conseqüència la d'altres insectívors, que tampoc no distingeixo encara perquè no els veig bé el plomatge, però ja són recurrents. Les drosòfiles són més abundoses segurament perquè hi poso més menjar del que els cucs de terra poden assimilar (això diuen els experts), però els insectívors me les poden mantenir a ratlla. I el fred farà la resta.

Als rats penats els he de colocar bé una caseta per passar l'hivern. Ja la vaig posar, però va caure a les fortes ventades de gener. Ara he de buscar un lloc arreserat i segur al sostre de casa.

Rats penats de Barcelona.
Reportatge sobre rats penats.

22 nov. 2009

Jaume Sisa a Lleida

A Lleida, divendres divendres a la nit hi va haver el lliurament de premis Vallverdú, Màrius Torres i Lleida de narrativa. Notícia a TV3.

Va actuar Sisa. Va ser
divertit de veure'l i sentir cantar les seves cançons deconstruïdes.
El setè cel.
Qualsevol nit pot sortir el Sol.
Germà aire.

Planter d'enciams

Vaig fer un taller d'hort urbà a la Orlandai. Em va agradar molt aprendre sobre el substrat, el rec, el creixement i la combinació d'hortalisses. Total que vaig decidir de canviar el substrat dels meus horts leopoldo per fibra de coco barrejada amb humus de cuc de terra.

Hi he plantat els quatre enciams de pràctiques del taller i pastanagues, perquè s'han de barrejar les hortalisses que creixen per damunt de la terra amb les que creixen cap avall.

Avui he llegit que les pastanagues (Daucus carota) són taronges perquè les va seleccionar un holandès devot de la casa d'Orange.

Als pots reciclats d'on tenia el planter d'enciams he posat uns bulbs de junquillo a veure si al febrer m'omplen la casa d'olor i de color.

Les cotorres

L'altre dia que feia bo hi havia una cotorra pujada a l'antena. És molt agradable de veure els ocells. Alguns més que altres. Fins i tot m'agrada veure les garses, tot i saber que es carreguen i desplacen els passeriformes.

Les cotorres fan gràcia per l'aprenentatge. Ja mengen a terra amb els coloms. I espien.

Avui però, l'alegria ha estat superior; no tinc foto, però de bon matí dues merles cantàven desde una altra antena que hi ha sobre l'edifici de casa. A veure si els agrada el menjar que els he preparat.

Elena Frolova

Vaig sentir Elena Frolova al Llantiol ara fa una setmana. Cançons russes malencòniques, ben difícils de cantar, sobre tot a capella.

Alhora tocava la guitarra i un altre instrument de corda amb base de fusta, que sonava com un arpa, el
gusli, un instrument del segle X.

Moltes cançons eren poemes que havia musicat, de Marina Tsvietáieva. Sentiu un poema que canta Frolova i que presenta Selma Ancira, qui ha traduït gairebé tota la obra de la poetessa russa al castellà.

Hi ha també una col·lecció de vídeos penjats a youtube d'una actuació que va fer a Sabadell.

Rumbeta que fa moure els peus

Vaig anar a sentir l'amic Jordi González amb el nou grup musical. Ara es diuen la Banda del Mamu i canten cançons de Jordi. Segueixen tocant els mateixos ritmes, rumba, salsa, un rap... i altres més melòdiques.
Són capaços de fer moure les cames a qualsevol, com quan cantaven rumba, salsa, marxeta d'altri amb Picadura selecta.

Quan tocàven a Estaron venia gent de tota la comarca per sentir-los i ballavem en aquella plaça pirinenca tan inclinada. Res a veure amb la festa d'ara.

Frequències, d'Eugènia Balcells

L'altre dia ens van mostrar, com a col·legues, l'exposició Freqüències, d'Eugènia Balcells al Centre d'Art Santa Mònica.
La imatge i la sensació que tens en entrar és màgica. La llum ho fa.

Quan veus que la llum correspon a l'espectre electromagnètic dels diferens elements químics, i que al final de l'exposició hi ha una taula periòdica com no l'has vista mai, el fons de cada casella correspon a l'espectre de l'element, encara t'agrada més.

I s'ho passen bé des dels nens d'un any, que al·lucien amb una habitació d'aquests colors, fins als adults que tenen coneixement fins i tot especialitzats, perquè en els espectres distingueixen fins als orbitals atòmics.

Fins al 29 novembre.

Els jardins del món

Des de l'Observatori del Paisatge han preparat un petitu dossier on line, que és un recull dels webs sobre jardins històrics, jardins botànics i institucions i entitats dedicades al món del jardí a Catalunya, l'Estat espanyol i la resta del món.
Val la pena tenir-los en compte a l'hora de programar un viatge, no?

19 nov. 2009

Ballant al ritme que ens marquen

Ahir va venir Jaume Terradas al cafè científic de novembre. Vam ser més participants que mai. Abans de començar, vaig aclarir un comentari que m’havia fet Jaume.

Quan vam pactar la seva participació, el títol que li vaig comentar era: Per què no entenem l’evolució quan ens l’expliquen? I aquest títol va patir una macromutació fins a Ballant al ritme que ens marquen.

7 nov. 2009

La Barcelona oblidada

Hi ha un temps i un espai de Barcelona esborrats.
Com si no haguessin existit. Com si no encaixessin bé en aquesta Barcelona que és una botiga. Aquella Barcelona de les barraques no deu vendre. N'hi havia al Somorrostro, al Carmel, a Montjuïc, a Santa Gemma...

Barraques que es feien en una nit i que en una estona podien ser derruïdes. La major part de les vegades per espantar els qui hi vivien i els veïns. Tot plegat, dins el substrat de por amb què es va mantenir la dictadura. Por dels perdedors. Persones que acabaven de sortit de la presó sense tenir on anar, perquè al poble d'orígen encara no haguessin patit prou venjança. Por que van aflorar a la sala del Verdi, por que vam palpar, que vam comprendre.