22 oct. 2009

El machismo tronado

El manifiesto contra el machismo de Berlusconi.

Artículo de El País.
Pero no hagamos demasiado ruido, ya hay un contra-manifiesto a favor del payaso.

Compostatge

Estic encantada amb el meu compostador. N'estic aprenent a treure-li profit. Vegeu quant de líquid ric d'adob he aconseguit avui que ha plogut. Les plantes ho agrairan quan els hi proporcioni. Com ja m'han començat a agrair la dosi de la setmana passada.

Són els cucs de terra que fan la feina, en diuen vermicompostatge. Les vaig posar en la safata de baix, amb una mica de menjar. Vaig quedar un pèl curta quan vaig començar a omplir la segona safata, però els cucs s'apanyen per pujar-hi. Jo només els hi poso restes de menjar, sobre tot de la fruita, que deixo la pela en bocinets més petits perquè elles ho aprofitin millor. Ja tinc dos animals de companyia: Sofia i els cucs compostadors.

Àvies sàvies

Ahir vam seguir amb els Cafès Científics de tardor, que versen sobre evolució. Va venir Arcadi Navarro, de l'UPF. Ens va parlar, entre altres coses, de les Àvies sàvies: Qui som? Què ens fa diferents? Per sobreviure a la lluita contra natura, les àvies humanes són diferents de les altres àvies, per què?

Quant a les àvies sàvies
Les dones de l’espècie humana som les úniques que sobrevivim un temps llarg desprès de poder tenir fills. Així que la pregunta immediata és, quin sentit evolutiu té la menopausa? perquè els homes gairebé tota la seva vida (llevat dels de molta edat) poden ser pares, com ho van ser Anthony Quinn, Charles Chaplin o Ramsés II.

La Terra fa 600.000 anys

L'evolució de la Terra en els darrers 600.000 anys amb els grans temps geològics.

19 oct. 2009

All of me -Dise alguem

All of me - Marks and Simons
Disse Alguém - João Gilberto

Disse alguém que há bem no coração
Um salão onde o amor descansa
Ai de mim que estou tão sozinho
Vivo assim, sem esperança
A implorar alguém que não me quis
E feliz, bem feliz seria
Coração meu, convém descansar
Soluça, mas devagar

Disse alguém que há bem no coração
Um salão, um salão dourado onde o amor sempre dança
Ai de mim que só vivo tão sozinho
Vivo assim, vivo sem ter um terno carinho
A implorar alguém que não me quis
E feliz então eu sei, bem sei que não mais seria
Meu, meu coração tem esperança
E vive a chorar, soluçar
Como quem tem medo de reclamar

Hillbilly Hotclub @ the Lincoln Theater, Marion VA
Jay McShann (instrumental)
Count Basie (piano)
Frank Sinatra
Roland Dyens (guitarra)
Oscar Peterson
Joao Gilberto
Bogdan Voice and Guitar (portugués)
Billy Holiday
Louis Armstrong

18 oct. 2009

Amazing Grace

Versions de l'himne antiesclavista Amazing Grace, de John Newton (1725-1807).
No us perdeu la pel·lícula.

Mahalia Jackson
Elvis Presley
una altra, no diu de qui

Amazing Grace, how sweet the sound,
That saved a wretch like me.
I once was lost but now am found,
Was blind, but now I see.

T'was Grace that taught my heart to fear.
And Grace, my fears relieved.
How precious did that Grace appear
The hour I first believed.

Through many dangers, toils and snares
I have already come;
'Tis Grace that brought me safe thus far
and Grace will lead me home.

The Lord has promised good to me.
His word my hope secures.
He will my shield and portion be,
As long as life endures.

Yea, when this flesh and heart shall fail,
And mortal life shall cease,
I shall possess within the veil,
A life of joy and peace.

When we've been here ten thousand years
Bright shining as the sun.
We've no less days to sing God's praise
Than when we've first begun.

Amazing Grace, how sweet the sound,
That saved a wretch like me.
I once was lost but now am found,
Was blind, but now I see.

Disgrace

Disgrace de Steve Jacobs. Coetzee dur al cinema.
Diferents persones veuen i perceben de manera pròpia la mateixa situació.
John Malkovich amb accent sudafricà. I colgat d'espatlles.

Un peliculón. Un actoràs.

Despedidas

Okuribito, una película japonesa dirigida por Yojiro Takita.
Parecería que preparando muertos para la despedida no se puede encontrar ternura; pero sí, se puede. Takita consigue convencernos.

Todavía la echan en el Méliès.

Amazing Grace

Ayer vi Amazing Grace, una película dirigida por Michael Apted, que describe los esfuerzos del político británico William Wilberforce (1759 – 1833) para hacer aprobar una ley abolicionista bajo el reinado de George III (1738–1820). La vida de este rey afectado por la porfiria, está descrita en la película La locura del rey Jorge, dirigida por Nicholas Hytner y basada en la obra de teatro escrita por el dramaturgo Alan Bennett.

El título lo toma del himno Amazing Grace (traducido como Sublime gracia), compuesto por John Newton (1725-1807), un antiguo capitán que se metió a monje porque le perseguían las almas de las 20.000 personas que llevó en la bodega de su barco desde África a las colonias británicas en el norte de América, antes de su independencia.

Amazing Grace no tiene desperdicio. No os la perdais, si podeis.

Como curiosidad, el tercer hijo de William Wilberforce fue Samuel Wilberforce, el obispo antidarwinista acérrimo que se enfrentó públicamente en Oxford a Thomas Henry Huxley, quien se hacía llamar el rottwailer de Darwin, en su defensa de la teoría de la evolución.

Más sobre tráfico de esclavos:
Y versiones del himno Amazing Grace.

La pobre Hipatia

Ay, que mal trato le dan. Una película de romanos.
Lejos de Espartaco de Kubrik, mucho más matizada y con diálogos inteligentes.


Esta pobre Hipatia de Ágora tiene pocos momentos brillantes. Cuando deduce la órbita elíptica de la Tierra es casi el único momento en que asoma lo brillante que debió ser. Aunque no es muy creíble que, en el momento en que Alejandría está en llamas, ella, una persona comprometida, esté en órbita.


Siendo justa, también creo que describe bien las discusiones entre los cristianos y los paganos ilustrados. La plebe es la que abrazó la fe, no tenían nada que perder salvo la condición de esclavo.


Otro momento bueno: cuando se asombran que no "crea". "Creo en la filosofía" dice ella. En el pensamiento, en la razón.
La última pensadora griega deductiva. Después, las tinieblas.

El resto, desafortunadamente, un aburrimiento.

Absenta

En Absenta, Quimet Pla es diverteix, sembla, i fa divertir el públic. Un reguitzell un pèl esfilagarsat de personatges del canvi de segle (el previ, és clar) recitant poemes profans. Entregat, sincer i treballat.

Núria Solina aguanta estoïcament el contrapaper.
Tot plegat, una lliçó molt amena de literatura.

Nota: el nom d'absenta de la beguda podria ser per causar absentisme o absències, però en realitat, l'etimologia es refereix que no es pot beure (in-bevible).

7 oct. 2009

Bogolan

L'altre dia vaig visitar la seu de CAT-SYA, i em vaig fer amb un tros de roba de bogolan. M'agraden l'agradable tacte i el relaxant color de l'argil·la que el tenyeix.
De vegades el contrasten amb negre absolut i amb blanc.
El nom ve de la paraula bambara 'roba de fang'.

Cusen tires estretes de cotó bast per a fer les peces de la mida que volen.
Els patrons acostumen a ser geomètrics, tot i que, de tant en tant, també hi poden estampar imatges figuratives: cabanes de fang amb sostres de palla, pous, olles bullint...

A la Smithsonian donen instruccions per fer el teu propi bogolan; abans, fins i tot oferien un salvapantalles amb imatges de bogolan (ara no es troba). També hi ha una associació Ndomo per recuperar les tintures naturals. I aquí hi ha un vídeo sobre com es tenyeix.

La alondra también canta triste

Una investigación ha descubierto que los machos de algunas especies de aves pierden su repertorio de canto cuando se encuentran amenazadas de extinción.

Esto es lo que le ocurre a la alondra de Dupont (Chersophilus duponti), también llamada ricotí o rocín, un ave esteparia muy escasa cuyas poblaciones se encuentran en recesión.

La investigación, de cuatro años de duración, ha detectado que los machos de las poblaciones más reducidas pierden el repertorio de trinos, notas y secuencias, cuando no tienen otros machos en su población de los que aprender.

Fragmento de Canción triste del ave amenazada, Gustavo Catalán Deus publicado el 19 de marzo de 2008 en El Mundo.

Acordes para el corazón

Escuchar ritmos alegres o una canción que nos hace sentir bien provoca, según sus conclusiones, un sentimiento de bienestar que es capaz de influir en el endotelio, el tejido que recubre el interior de los vasos sanguíneos, haciendo que se dilate, lo que permite un mayor flujo sanguíneo.
De Acordes para el corazón. El Mundo, 12 noviembre 2008

4 oct. 2009

Le duo des Chats

A Gioachino Rossini se li atribueix aquest duo per a gats, diuen que irònicament per fer befa de les sopranos que canviaven les seves partitures pel lluïment personal. I, segueix la llegenda, el van inspirar dos gats que cada matí l'anaven a visitar al jardí a Pàdua.

He penjat una versió del Duetto buffo di due gatti que m'ha passat MS, cantada per dos de Les Petits Chanteurs à la croix de bois, a un concert a Seül, Corea, el 30 de novembre de 1996.

Aquí hi ha una altra versió de la Caballé i la Velasco, segons na Montserrat en Rossini va compondre aquesta peça pels problemes de les sopranos en aprendre's la lletra. Divertit.

2 oct. 2009

El coll d'ampolla de la cort de na Sofia

Resulta que l'altre dia van venir els nens de la meva germana PJR.

Com cada vegada que venen, revisem com han crescut les formigues, quantes són, on tenen el graner, la nurseria, etcètera.

Un cop feta la revisió, les vam deixar al seu lloc, tranquiletes.

No sé què va moure la JWJ, que és molt delicada, a agafar tot el formiguer, amb la mala fortuna que se li va separar el tub de l'aigua del tub del formiguer, diguem-ne.

Concert de Festa Major

Pel Roser (el 7 d'octubre), Sarrià celebra la seva festa major.

I les adèlies cantem a la festa major dijous 8 d'octubre a les 21h a la Casa Orlandai, que ens acull pels nostres assajos. Serà un concert variat, com sempre, vaja.
Per descomptat que sou benvinguts!
Us n'adjunto el programa per si us animeu a venir.

Blue Moon / Text: Lorenz Hart, música: Richard Rodgers
What a Wonderful World / Text i música: George David Weis i Bob Thiele
Lili Marleen / Text: Hans Lapp, música: Norbert Schultze
La Sabatera de Sant Pere / Text: Miquel Desclot, música: Josep Vila
La Terre est si belle / Música: Jean Pierre Sabard, arranj: Jacques Berthe, text: Vline-Buggy i Hugues Aufray
Siyahamba / Tradicional zulu
3 temes de West Side Story / text: Stephen Sondheim, música: Leonard Bernstein:
Tonight- Somewhere- I feel pretty
Climbing up the mountain / Espiritual adaptada i arranjada per Patsy Ford Simms
Medley de The Beatles / Text i música: John Lennon i Paul McCartney:
A hard day’s night-Can’t buy me love-Eleanor Rigby
Cabaret / Text: Fred Ebb, música: John Kander