20 sept. 2009

Festa africana a la Orlandai

Ahir dissabte 19 de setembre al vespre hi va haver una festa africana a la Casa Orlandai. Presentaven dues ong Kasumai, que actua a Senegal, i CAT SYA-KOUROU, a Burkina Faso.

Hi va haver degustació i venda de productes africans: bogolan, vestits, joies, crema de karité, sabó... I un concert del grup Banan Kaló.
Kasumai té un bonic logo: dos peus enfrontats, com d'una persona dreta. Només que un va calçat i l'altre descalç.
Al vídeo que presentaven eren bàsicament dones (algun home també, però minoritari), que es dediquen a la millora sanitària de la regió en què intervenen.

Treballen a Senegal per diverses raons. Una és l'estabilitat política del país; l'altra, pels contactes amb els immigrants.

CAT SYA-KOUROU es dedica bàsicament a l'educació. Han muntat una escola prop de Bobo Diulasso, i tenen un projecte ben viable de fer una escola-orfenat més gran. Les raons per triar aquest país són una mica les mateixes: estabilitat política i coneixences. Aquesta ONG és conduïda per una dona valenta i entusiasta.

Què fa que europees es dediquin a la cooperació? Segurament moltes raons, conscienciació, ingenuïtat, bondat, egoisme, ganes d'emoció en una vida avorrida de tan programada... ha d'estar escrit.

La pregunta que em sembla més rellevant és ¿serveix? ¿es fa més bé que mal o més mal que bé? Difícil resposta.

Hi ha dues fórmules d'anar al camp, incorporar-se a una institució de cooperació supranacional com ara acnur o
unicef (per no dir msf), o bé treballar per una ONG petita.

D'una banda, persones que conec bé critiquen les accions individuals perquè no s'integren en un tot, en un projecte de visió general. D'una altra banda, persones que també conec bé em descriuen les organitzacions supranacionals com a maquinàries mastodòntiques, immobilistes, que enceten campanyes decidides a despatxos per buròcrates que mai no veuen el camp, per això, de difícil implantació. Això sí, amb gran propaganda institucional, factor ben terrible en països amb veritable risc fins i tot per a la supervivència, perquè caldria passar inadvertit. Per tant en dubten de la utilitat de de tant esforç.

És tot ben difícil. Però si es porta bé una acció local i geogràficament restringida, que no es doni sense rebre... segurament es pot pal·liar d'alguna manera aquesta desigualtat tan colpidora que t'avergonyeix quan veus com viuen altres ciutadans del món.

Conec de prop tres ONG petites. Crec que totes tres han fet molt bona feina de formigueta. Sí, local. Però adoptar un entorn és com adoptar una criatura que, només és una, però té la capacitat d'una vida potencialment millor. En formació, en salut, en esperança de vida... I segurament tenen un impacte menor, que és el que importa: deixar que facin.

I serà que no estem agraïts quan
una rica capitalista americana ajuda un amic a tirar endavant el seu projecte.

1 comentario:

  1. Ahir, Montse V em va donar un altre argument: les organitzacions supranacionals tenen capacitat per ser interlocutores amb els governs locals, cosa que les petites, no.

    ResponderEliminar