20 ago. 2009

Cantus arcticus


Cantus Arcticus és una composició orquestral encarregada per la Universidad de Oulu al compositor finlandès Einojuhani Rautavaara, qui la va escriure el 1972.

Subtitulada Concert per a ocells i orquestra, incorpora gravacions de cants d'ocells enregistrats prop del cercle polar àrtic i els pantans de Liminka al nord de Finlandia.

Primera part: El pantà.
Tercera part: Cignes migrant.

Foto: excursiones ornitológicas a Finlandia.

12 ago. 2009

Darfur




Si entras en Google Earth puedes encontrar la cobertura de los incendios de 3.300 aldeas de Darfur. Tienes que seleccionar la capa "concienciación global".
Impresiona.

11 ago. 2009

Bartolomé de las Casas y la junta de Valladolid

Cuando los caballeros castellanos, acompañados de otros, conquistaban y colonizaban las indias, hubo diversas maneras de enfocar las cosas.

Por una parte estaba la visión más proteccionista de Las Casas, más pacífica, y la de Ginés de Sepúlveda, mucho más voraz y belicista. Las dos posturas se encontraron en la Junta de Valladolid

La Junta de Valladolid tuvo empezó el 15 de agosto de 1550, ahora se cumplirán 460 años. El tribunal estaba compuesto por juristas y teólogos: Domingo de Soto, Bartolomé de Carranza y Melchor Cano, sustituido por Pedro de Lagasca cuando marchó al Concilio de Trento. Fue pues el juicio de la justicia o injusticia de la guerra contra los indios.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

L'Any de l'Astronomia
Enguany se celebra l'any internacional de l'astronomia.
Web de El País sobre astronomia
Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
Agrupació Astronòmica de Sabadell
Agrupació Astronòmica d'Osona
El pamplonetario
Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC)

Barcelona en tramvia, 1908

Vista de Barcelona tomada de un tranvía, realizada por Ricardo Baños, 1908
Música de Antonio Coppola
Filmoteca Española

Pel·lícula muda.
Itinerari: Paseo de Gracia, Calle Salmerón (major de Gràcia), Plaça Lesseps, Avinguda República Argentina i Carrer Craywinkel.

Durada: 7 min 13 seg
Dipòsit: Europa Film Treasures.

10 ago. 2009

Falziots i orenetes









oreneta (Hirundo rustica) i oreneta cuablanca (Delichon urbicum)












falciots (Apus apus). Fotos: Wikipedia


El grup de na Sofia es consolida

Crec que el grup es consolida, perquè ja hi ha algunes obreres madures, de cap gros. I comencen a perdre la timidesa, a sortir al món exterior.















A la zona de cria és on sempre hi ha més activitat. És on es manté la reina i la major part de les obreres, com també les cries i els ous.
Les larves no es mouen, i són alimentades per les obreres per trofolàxia, és a dir, regurgitant les farinetes que mengen. També són contínuament netejades. No paren.















Les farinetes, que menjaran totes, les preparen a la sala de cria, però el gra l'han dut del graner, allà on tenen el rebost, que farceixen de les captures del món exterior.


Tant les obreres major com les minor surten al món exterior. Però no distingeixo funcions.

Tampoc no sé si queden mainaderes; aquelles obreres que no ho són completes, sinó que el seu creixement ha estat accelerat per la reina, raó per la qual tenen una vida més curta. Són també les que inhibeixen el desenvolupament de larves de la seva estirp, per tal que el formiguer maduri.















Com se'm va acudir de tirar-hi pellofes d'avellana, que són fosques, ara no distingeixo gens si hi ha algun cadàver de les primeres formigues mainaderes al cementiri (que tampoc no sé on és!).


Haurem de seguir observant per a veure la feina que fa cadascuna i per a veure com evoluciona.

New York, història natural

T'has preguntat mai com deuria ser la teva ciutat abans no hi haguessin tants carrers i tants edificis? Els novaiorquesos tenen la possibilitat de contemplar-ho. El projecte Mannahatta recrea com de Manhattan i els entorns de Nova York, des del 1609, poc abans que hi arribéssin els neerlandesos per a formar Nova Amsterdam.

L'assentament feia de base per al comerç amb els productes que podien baixar pel Hudson: fusta, pells de castor... Va ser colònia neerlandesa fins que el 1660 va ser cedida als anglesos. Va tramitar la cessió el director general Peter Stuyvesant.

Attendant le sogne, al Festival Shakespeare

Diu Irina Brook que veient de petita com son pare Peter Brooke muntava El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare va tenir la idea de fer aquesta posada en escena que ahir ens van oferir al Festival Shakespeare a Can Ribot a Mataró.

L'adaptació lliure resulta en aquesta Attendant le songe (Esperant la son), la posaven en escena una col·lecció d'actors:
Hovnatan Avedikian (Puck), Vincent Berger (Hèrmia), Jerry Di Giacomo (Hélena), Gérald Papasian (Demetri i Príam), Christian Pélissier (Duc Teseu i Oberó) i Augustin Ruhabura (Lisandre i Reina de les Fades).
La troupe d’Irina Brook presenta una petita joia. Boja, divertida, fresca; amb recursos absurds però espectaculars ens va fer riure.

King's singers

Deconstructing Johann és un poutpourri de conegudes melodies de Johann Sebastian Bach musicades només a capella, i que donen un resultat deliciós.
Adaptacions de clàssics: Obertura del Barber de Sevilla, Madrigal, Green sleeves.
Versions dels Beatles: Yesterday, Michelle,
I wanna hold your hand; a la imatge no surten ells, però val la pena escoltar-les.

King's singers, pàgina oficial també en castellà.

7 ago. 2009

La Ilíada

Dijous vaig anar a la Biblioteca a veure l'adaptació de Baricco de la Ilíada, per Q-Arts Teatre. Vaig sortir amb la sensació que la feina que fa l'equip (la direcció, les actrius, l'escenografia, la il·luminació i el so) té molt de mèrit.

Opino, com va dir MJ, que és molt àgil i interessant que no hi hagi un actor definit per a cada personatge i que l'escenografia sigui trepidant sense histerismes (llevat d'alguns recursos per acabar de madurar). I també opino com EM, que no està del tot ben estructurat el missatge que antibèl·lic que sembla que es vol transmetre.

Contràriament a EM, sí penso que es pot tractar la guerra de Troia sota nous punts de vista. Però també he de confessar que m'agrada més el teatre de text, tot i que aquesta interpretació Ilíada és digna (no comença cridant). Però potser sí hi ha recursos ja explotats.

Aneu-hi al setembre, que tornen. I no només per l'espai, que també. És una visió moderna d'un clàssic.

5 ago. 2009

Refugi 307

Ahir vaig visitar el refugi 307, al carrer nou de la Rambla, organitzada pel Museu d'Història de Barcelona. Isabel Núñez llegia uns textos sobre la guerra de Mercè Rodoreda, Dubravka Ugrešić, Aleksandar Hemon, Alberto Méndez, Natalia Ginzburg, Cuito, Vladimir Tasić, Mario Rigoni Stern, i Maria Zambrano.

La lectura descrivia les angoixes de les persones en temps de guerra. Em van impressionar especialment les descripcions dels suïcides durant la guerra. El poc valor a la vida es contagia.

La visita a un lloc com el refugi, fred i humit el mes d'agost, impacta. Per més que coneguis la història. El febrer de 1938 deuria ser inhumà: les condicions de salubritat, aglomeració, nerviosisme, depressió, angoixa insuperable... els humans ens acostumem a tot, diuen. Però hi ha un cost.

4 ago. 2009

Museu Picasso

Una visió de la Barcelona de Picasso.

Dorothy Parker y el círculo vicioso

Ahir la vaig tornar a veure. Sempre hi descobreixo alguna cosa nova en els diàlegs o en la quantitat de personatges que hi van desfilant.

Tot i que hi ha qui diu que no són diàlegs, sinó una col·lecció de frases enginyoses, i que no hi ha trama; em distreu i em sembla simpàtica.

És ácida, càustica... m'agrada el to descarnat dels versos que hi intercala, que no tenen gaire a veure amb la lírica. Els contes de la Parker són com cops de puny (Ressenya a El País).

La pel·lícula d'Alan Rudolph explica un fragment de la vida de Dorothy Parker, fent especial èmfasi en el cercle d'amics que van crear la taula rodona de l'Algonquin, del 1919 al 1929.

Quan va morir, la seva herència -no gaire important aleshores, però que incloïa els drets de la seva obra- va passar a Martin Luther King per la causa per la igualtat racial a Estats Units (va ser assassinat un any desprès).

Marmessora del seu testament va ser-ne la seva amiga Lillian Hellman, compromesa escriptora de prestigi i dona de Dashiel Hammet.


El seu epitafi diu: Excuse My Dust (Disculpeu la pols).

3 ago. 2009

Biologia sintètica i astronomia al Fabra

Una altra nit d'estrelles al Fabra.
Dijous passat, 30 de juliol, vam sentir parlar sobre el nou camp de la biologia sintètica, que aplega visions de diferents disciplines (biologia, química, enginyeria) a Luis Serrano, del Centre de Regulació Genòmica, que va ser presentat per Roderic Guigó.

Va fer una visió general de la disciplina i va exposar el projecte en què treballen: redissenyar un bacteri mínim per crear el que en podríem dir, una píndola viva. El producte final seria un vehicle capaç d'entrar en el organisme humà malalt i provar de corregir les anomalies. Entre elles, les malalties genètiques.

Aral, un mar sense aigua











Octubre 2008.


Sembla que avui ni tan sols se li diu mar, sinó llac.
La seva desaparició ha estat una de les catàstrofes ecològiques més greus del segle XX.

L'amansiment de la fúria, per Parking Shakespeare

Una bonica idea que volen convertir en tradició.
La companya Parking Shakespeare, per estrenar-se com a grup i a Barcelona, han fet un regal als ciutadans.

Han adaptat L'amansiment de la fúria de Shakespeare per a dur-la a un parc urbà. Van triar el Parc de l'estació del Nord.

Realment estava ben triada una comèdia d'embolics, fresca, àgil, divertida...
Ens van fer sentir còmodes i vam poder passar-ho bé una tarda.
Han estat uns dies, del 26 de juliol al 2 d'agost.
L'actuació va ser gratuïta. Òbviament, en acabar van passar la gorra. Què menys!
Esperem que torneu l'any proper.

Perpetuum jazzile

Montse ens ha tornat a passar un regalet a les adèlies.
Perpetuum jazzile és un cor eslovè que fa una magnífica interpretació a cappella d'Àfrica de la banda Toto. Aquesta interpretació és del festival Vokal Xtravaganzza 2008. Es una meravella com empren en seu cos per fer sons. No us perdeu la pluja i els trons. Realment impressionant. Moltes gràcies de nou.