31 jul. 2009

Curs d'il·lustració de la natura a Farrera

Vaig marxar una setmana a Farrera de Pallars a fer un curs sobre il·lustració de la natura amb Carles Puche, al Centre d'Art i Natura.

Va ser molt agradable, com era d'esperar d'una altra banda, el curs, la gent, el menjar, el paisatge...

Al quadern de camp de Puche hi podeu veure alguns detalls de les jornades i les activitats.

Vaig quedar ben sorpresa de la meva capacitat de dibuix, tot i que alguna cosa ja havia fet uns mesos amb Santiago Roqueta i algunes sessions amb Lluïsa Jover, quan vam estar a El Salvador i poc desprès.

Com dèia Rosa, traient importància, "le he dedicado ocho horas". Aquest trifòlium hi té més hores.

28 jul. 2009

El baladre ha rebrotat





























Passejant pel jardí amb Luis, en plena recol·lecció, va arrencar una
escarransida tija de baladre (Nerium oleander), que estava en un lloc desafortunat. Com ho ha fet, vaig pensar, això no resultarà. Malgrat tot, el vaig creure i el vaig plantar en arribar a casa. També el vaig podar. I, més per constància que per convicció, el vaig incorporar al rec.

La meva alegria va arribar quan vaig veure que havien rebrotat fulles. A veure què en surt, ara. I espero que ningú en surti perjudicat.

25 jul. 2009

Els rojos del camí de Montsagre

Vaig saber que s'havia declarat un incendi a Horta de Sant Joan mentre era al Pirineu. No teniem imatges, només informació per la ràdio. Imagino que el roig del foc seria molt més estremidor que el del capvespre. Van morir cinc persones. Una, del Pallars, coneguda dels qui eren amb mi.







En el munt de coses que estimo, el Mas d'Andill no es va veure afectat.
Fotos: Cristina Pujades.

20 jul. 2009

Aruitemo aruitemo (Still walking)

Aruitemo aruitemo (Still walking) és una pausada película de Kore-eda, que explora els sentiments dels personatges.

Una història familiar que succeeix només en un dia: els fills tornen a casa dels pares (amb la famíla pròpia) a conmemorar la mort tràgica d'un germà, quinze anys enrere.

Passen el dia preparant el menjar, bàsicament; també parlant, relacionant-se... tristesa i humor alhora.

18 jul. 2009

Receptes per al desastre

El documental del mes de juliol es deia Receptes per al desastre.

Un documental un pèl insípid, que explica un fragment de la vida de veritat. El cineasta finlandès (d'ascendència britànica) John Webster, tenia un projecte fílmic que va transformar en un repte per a la seva pacient família.

El repte era provar si podien viure sense petroli en la vida quotidiana. Van haver de canviar molt hàbits, alguns no gaire sensats (com haver d'anar 300 km lluny per trobar biodièsel). Altres mostraven les absurditats inqüestionables de la nostra vida (com ara no voler bosses de plàstic).

En qualsevol cas, sí transmet les complicacions de la nostra vida basada en el petroli i el consum excessius.

8 jul. 2009

Sonora a Sarrià

Hi ha una zona del terrat que és com el desert de Sonora, per les condicions d'alta insolació i baixa humitat a causa del vent.

Vaig intentar posar-hi lavàndules, per indicació d'un professional. Van morir més de la meitat. En els espais buits vaig pensar de posar alguna altra cosa que vaig adquirir. Tampoc.

Finalment, parlant amb el meu amic Luis un cap de setmana que era a casa d'ells, vam pensar que podia posar plantes crases. I em va convèncer de fer una plantació variada. Dit i fet, vam anar pel seu magnífic jardí recol·lectant esqueixos de diverses menes de plantes crases.

El bombardeig a la ciutat de Dresde

El febrer de 1945 la ciutat de Dresde (Alemanya) va ser bombardejada i gairebé del tot destruïda. Els atacs van durar diversos dies i, finalment, un incendi va arrasar el centre històric de la ciutat. Hi va haver moltes víctimes, la major part, civils.

Reconstruïda, rep força turisme. A un dels llocs on hi ha més públic, la Brühlsche Terrasse sobre l'Elba, Markus Kison ha instal·lat un recordatori del que va passar.

La instal·lació touched echo no es veu si no t'hi fixes. La única pista són les icones de metall sobre la balconada que envolta la plaça: una persona recolzada sobre el balcó tapant-se les orelles.

Si el vianant segueix les indicacions sentirà el soroll dels bombarders sobrevolant els caps i les explosions de les bombes.

La remor només arriba per transmissió òssia, així que els vianants no s'adonen. Només veuen persones recolzades sobre el balcó tapant-se les oïdes. Talment com deurien de fer els habitants de Dresde el 1945.

La família de na Sofia creix

El formiguer de Messor barbarus va creixent. Entre la segona quinzena de maig i la primera juny van nèixer fins a set obreres de diverses mesures. Crec que el que hi ha són obreres mainaderes (les primeres en sortir i de vida més curta) i minor.

I na Sofia va començar a menjar: fideus, grans de sèsam i un xic de proteïna en forma de mosca.

Primer van prendre el fideu i el van entrar del món extern a dins del formiguer. Allà el van començar a mastegar.

7 jul. 2009

De árbol a árbol

Mario Benedetti

Los árboles
¿serán acaso solidarios?
¿digamos el castaño de los Campos Elíseos

con el quebrancho de Entre Ríos

o los olivos de Jaén
con los sauces de Tacuarembó?

¿le avisará la encina de Westfalia
al flaco alerce de Tirol

que administre mejor su trementina?


Y el caucho de Pará

o el baobab en las márgenes del Cuanza

¿provocarán al fin la verde angustia
de aquel ciprés de la Mision Dolores

que cabeceaba en Frisco,
California?

¿se sentirá el ombú en su pampa de Rocío

casi un hermano de la ceiba antillana?

Los de este parque o aquella floresta

¿se dirán de copa a copa
que el muérdago

otrora tan sagrado entre los galos

es ahora apenas un parásito
con chupadores corticales?


¿Sabrán los cedros del Líbano
y los caobos de Corinto

que sus voraces enemigos

no son la palma de Camagüey

ni el eucalipto de Tasmania

sino el hacha tenaz del leñador
la sierra de las grandes madereras

el rayo como látigo en la noche?


Al disc: A dos voces
amb Daniel Viglietti

Més vanesses















La foto és presa a la terrassa de casa.

Segueixen apareixent vanesses esporàdicament.

Per què l'evolució és certa?

Dijous 2 de juliol vaig tenir el privilegi de fer de moderadora de la xerrada que Juli Peretó va fer a l’Observatori Fabra dins el cicle Sopars amb Estrelles. Atès que es volia celebrar que enguany ha fet 200 anys que va néixer Charles Darwin i 150 que es va publicar l’Origen de les espècies, el títol triat va ser: En mans de Darwin: per què l’evolució és certa i per què ens ha d’importar?


Font: Wikipedia