26 may. 2009

Noche del 25 de mayo en La Laguna

Acabo de vivir una escena preciosa.
Regreso al hotel, situado en el casco antiguo de La Laguna, después de tomar unas tapitas con VMC y R, su mujer. Y unos vinitos, todo ayuda.

Llego a la plaza silenciosa entre el edificio central del hotel y el edificio donde resido. Me cruzo con un viejito dando pasitos cortos apoyado en un bastón. Son las 23 horas canarias. Creo que está desorientado, porque parece que mira atrás, da media vuelta, vuelve a girar y da unos pasitos de nuevo. No hay nadie más.

20 may. 2009

Cafè científic sobre la història de les poblacions humanes

Això del cafè científic m'agrada. Cada cop venen més persones. Funciona el boca-orella?

Al d’avui, en David Comas ens ha explicat com treballa una altra eina que revela el passat més enllà de les cròniques (ja que l'escriptura té uns 5.000 anys) o l'arqueologia (que es pot remuntar fins a 15.000 anys), i diferentment de la paleoantropologia (ja que ni tot ha fossilitzat, ni hem trobat tot el que ha fossilitzat). Aquesta eina que ens explica una altra història és la biologia evolutiva i es basa en la diversitat del genoma.

Teatro de autómatas

Fa una setmana era a Madrid.
A la tarda vaig anar a La Central del Reina Sofía perquè parlava LU sobre traducció.
Havia acabat les gestions un xic aviat per anar a la llibreria i un xic tard per entrar a veure una exposició. Vaig seure deu minuts a la plaça davant del Centre d'Art.



Hi havia un Teatro de Autómatas, que "cantaven" cançons caribenyes. En segon lloc, les famoses de Buenavista Social Club.
Nenes vestides de xulapes. Todo con mucha enjundia.
Vaig tenir una agradable estona al solet, l'endemà d'una pluja a Barcelona.

Us presento na Sofia

Fa temps que se'm va ocórrer. Quan m'ho va dir Marina.
Animals de companyia que no cal treure a passejar. Pots marxar de viatge un parell de mesets gairebé, sense que requereixin la visita de ningú. No són escandaloses. Això sí, tampoc no avisen si entra un lladre.
Però em venia de gust tenir un animal de companyia.

17 may. 2009

Ha mort Mario Benedetti

Oh! quina pena. Sento per la ràdio que ha mort Mario Benedetti.

El vaig veure amb Daniel Viglietti a Sant Cugat, crec, fa més de 15 anys. Veníen a presentar A dos voces.
Jo anava amb Mario L.
Havíem quedat fora uns bons quants perquè eren exhaurides les entrades i no ens deixaven entrar. Finalment, els llatinoamericans van protestar, es van organitzar i van aconseguir que els autors ens deixessin entrar i seure per terra, per on puguessim.

Poesia electrònica: simply7

Ahir 15 de maig, al Centre d'Arts Santa Mònica va tenir lloc el lliurament del premi traducció de poesia Jordi Domènech, que, enguany, el cinquè, va ser atorgat a Isidor Marí per la traducció de Vents, de Saint-John Perse, premi Nobel de Literatura el 1960.

La conferencia consegüent Traduir paraules, traslladar significats, construir el món va ser impartida per Laura Borràs, professora de la UB i directora d'Hermeneia. Ens (em) va fer conèixer el poema electrònic I'm simply saying, de Deena Larsen de la Universitat de Canberra. És molt bonic i suggerent.

Una granota amb història

Tot i el títol, Xavier Delclós, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona avui ens ha explicat, en realitat, la història de dues granotes.
Ha estat a l'edifici de Geologia del parc de la Ciutadella, en un dels aperitius de ciència que organitzen des del Museu de Ciències Naturals.

Delclós ha començat recordant-nos que, al mesozoic (ara fa entre 250 i 65 milions d'anys), una gran extensió del nord-est de la península Ibèrica era coberta d'aigua. La distribució variava; però concretament a Santa Maria de Meià (al municipi de Vilanova de Meià, al Montsec), les pedreres calcàries ens donen testimoni que allà l'aigua era dolça, ateses les troballes d'amfibis fòssils, concretament granotes.

8 may. 2009

Blau pastel

Fa uns quinze anys, una parella formada per una noia de Chicago i un belga, van comprar una casa a Lectoure, la Gascunya.

Poc imaginaven aleshores què els esperava. La història de la casa els canviaria la vida. A partir del blau dels porticons, van esgarrapar la història i van saber que vivien allà on hi havia estat un taller de producció de blau pastel, el bleu de Lectoure.

El blau anomenat pastel s'obtenia a partir d'una asteràcia (=composta) de flor groga (Isatis tinctoria). I al Llenguadoc, i la regió de Toulouse concretament, la producció màxima -que va tenir lloc entre els segles XV i XVI- va permetre un desenvolupament econòmic notable, que es veu reflectit en molts edificis. Es va acabar, quan es va generalitzar l'ús de l'índigo (obtingut de Indigofera tinctoria) i, posteriorment, de les anilines.

Ara, aquesta parella, remenant arxius, han recuperat, no només la història i com obtenir un colorant natural, sinó que en noves aplicacions intenten obtenir fins i tot pintura de cotxes. N'estan fent proves. No cal dir, que ells dos van vestits sempre de blau.

I, una nota final, si aneu a la zona, us recomano que us allotjeu a Bénazit. Parets de pedra, terra i sostres de fusta, i bon menjar pacifiquen l'esperit.

6 may. 2009

Garses


De tant en tant ve una garsa (Pica pica) al terrat. Poso grans i menjar, però per a ocells petits i en llocs no gaire accessibles per a elles; sota un test, per exemple. Però són tan invasores que arriben a tot arreu. Segons el servei d’informació ornitològica només no es distribueixen a les cotes pirinenques més altes. S’estima que a Catalunya hi ha entre 102.805 i 143.380 parelles. I la seva distribució a Europa és d’entre el 25 i el 49%.

I, el marfull, a rebentar de fruits

Ara sí. Fa unes ponzelles tan bulboses, el marfull (Viburnum tinus), que em van semblar fruits. Però ara sé que són fruits, perquè vaig veure les flors, les inflorescències, posats a ser puntillosos.

Quan els sol les toca, la seva càpsula coriàcia reflecteix... alegra la vista d'aquests dies tan brillants.

Lliris tardans

M’han florit uns altres lliris (Iris germanica) de color més clar. Els vaig plantar de bulb. Els anteriors eren de rizoma. I són tardans perquè els vaig plantar tard.

Em fascinen els colors que poden tenir aquestes flors tan grans, del violeta al blanc, al groc, al vermell...


Diuen que antigament es feien servir les arrels per a preparar beuratges d’amor i espantar els mals esperits. Això darrer déu estar vinculat que diuen també que alhora és un purgant.