26 abr. 2009

Plou i els gavians volen

El cel és gris. Cau un bon xàfec.
Distingeixo volant ben altes, les siluetes de gavians (
Larus argentatus).
No són la imatge romàntica de Joan Salvador Gavina.
Darrerament s'han distribuït fins a zones allunyades de la costa per la seva activitat carronyaire: han volat d'un a un altre abocadors d'escombraries.

Molts records per a Ivànov



Ahir vaig veure Molts records per a Ivànov al Círcol Maldà. Pep Tosar i Albert Tola han fet una versió contemporània de l'obra existencialista de Txèkhov, Ivànov (1887). L'adaptació es manté com a obra de teatre de l'estat d'ànim. Ivànov, ara un intel·lectual, dramaturg i escriptor de llibres i articles, està submergit en una profunda crisi que veu reflectida en el pensament de Pasolini (1974):“Aleshores, jo penso això:
el feixisme, el règim feixista, no és altre cosa que un grup de criminals
al poder, però aquest grup de criminals en realitat no ha pogut fer res, no ha aconseguit incidir en la realitat del nostre país.

25 abr. 2009

Música txadiana: H'Sao














H’Sao és un grup familiar musical del Txad. La seva música combina ritmes tradicionals amb altres d’estil occidental: jazz, gospel i rhythm&blues. Moltes de les seves cançons, com ara Baba, són a capella.

24 abr. 2009

Hang

Fa un temps, passejant amb M pel barri gòtic, vaig descobrir un instrument de percussió que desconeixia; el hang. Va ser trobat a Suïssa, desprès d'una recerca de temps. Sembla com si encaressin dos woks, i el fan sonar fregant-lo amb els dits. Fa un bonic i harmònic so, que es pot confondre amb un instrument de corda o de vent. O campanetes amb sordina. Vídeo 1 (4 min) i vídeo 2 (0:30 s), gravat de ben segur a Barcelona, a la plaça de Sant Iu.

Els somriures de Sant Jordi

Ahir, quan tornava a casa amb una rosa a la mà per a la meva tia, a la plaça Artós em vaig trobar uns nois que em van dir: "no vol una rosa, senyora?" Jo vaig dir: "Home, ja en tinc; però si me la regales..." I va i diu "Tingui, la hi regalo. Estem acabant i ens en sobren. Però no es pensi que les regalem a tothom, és la primera!". Amb un somriure espatarrant. Ai, em va posar bé el cor i em vaig recordar de l'anècdota que m'havia explicat n'Elsa, que deia:

Aquest matí quan he sortit al carrer hi havia un noi canviant el porter automàtic de la casa, el teníem espatllat. Era un jove tot guapot amb pinta d"alternatiu", li he fet un comentari ràpid sobre el nou porter i m'ha contestat tot content i agradable. Ens hem desitjat un bon dia tot mirant-nos als ulls i somrient. Ha estat un instant que ha provocat una mirada positiva al dia, d'aquells instants que estaria bé que es repetissin de tant en tant, amb les coses, amb les persones, amb els colors del dia, les olors, la llum.

Sant Vicens tenia fred

Dilluns, anant cap a l'estació, vaig veure que algú havia col·locat un gorro (el diccionari em diu que ha de ser casquet o gorra, però no és ben bé el mateix) al Sant Vicens de la placeta.
Aquell dia no tindria cap fred, un sol insolent. Però potser pel cap de setmana el necessitarà un altre cop. Ahir dijous encara el duia.

En Lluc, coix

Fa unes setmanes, en Lluc es va trencar el taló esquerre a l'escola. La primera setmana el van embenar, perquè no sabien ben bé si l'ós era trencat del tot. És tan petit, acaba de fer tres anys, que no es veia bé.
Un cop passat aquest temps, va resultar que sí. Aleshores el van enguixar una setmana.


Un dia, sa mare i sa germana eren a la perruqueria. Ell n'estava tip i me'l vaig endur. I, com és petit però no tant, no el podia dur en braços. Així que, un dissabte plujós, vam caminar a poc a poc cap la botiga de joguines a buscar un castell per construir.

Feia tanta coseta, que força gent es va aturar a preguntar-li què li havia passat. "M'he fet mal".

La foto és així perquè no es va voler deixar fotografiar sencer.

IV Cafè científic: Xarxes d'informació cel·lular. La defensa immunitària

Dimecres 22 d’abril ens vam trobar a la Casa Orlandai alguns amics i espontanis (sempre benvinguts!) al primer Cafè Científic del trimestre. Lluís Tort, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB, va venir a parlar-nos de la seva recerca sobre l'evolució del sistema immunitari.

El sistema immunitari és un dels sistemes
d’integració dels organismes, juntament amb el nerviós i l’endocrí. Les tres xarxes integren la informació tant interna com externa per a regular els organismes. El sistema nerviós ens proporciona la informació de l’entorn on vivim a més de controlar les funcions orgàniques. L’endocrí regula bàsicament les funcions químiques i la diferenciació sexual. I el sistema immunitari protegeix els animals de les possibles infeccions.

21 abr. 2009

Els rossinyols


Els
primers rossinyols (Luscinia megarhynchos) van arribar de l'Àfrica els darrers dies de març. Ara, la tercera setmana d'abril és el moment culminant, quant més n'hi ha i més en podem sentir cantar.

Cool and crazy. Cantar a 15ºC sota zero

De cara al vent. Amb gebre a les celles, un grup d'homes canten regularment a la petita vila pesquera de Berlevåg mirant el mar del Barents, emmig d'un paisatge gèlid, sota circumstàncies extremes.

Knut Erik Jensen va decidir fer el documental Cool and Crazy (2001) quan estaven rodant una pel·licula i el cor va anar la darrera nit a cantar per l'adéu. Va decidir que tornaria. I ho va fer amb les càmeres per rodar la vida dels homes, pescadors bàsicament, però no únicament. Així que ells s'expressen i canten. I nosaltres vam poder veure i sentir música, homes, política, amor i peix...

Va ser projectada dins el programa el documental del mes a la Filmoteca.

20 abr. 2009

Terratrèmol a L'Aquila

Dilluns 6 d'abril de matinada hi va haver un greu terratrèmol de 5,8 graus de magnitud a l'escala Richter a L'Aquila, Abruzzi, Itàlia. Els satèl·lits ho van enregistrar, com es pot veure a la imatge.

La península Itàlica com la península Ibèrica són a una zona de convergència de dues grans plaques tectóniques: l'eurasiàtica i l'africana. A gra més fi, hi ha microplaques de centenars de kilòmetres, que es desplacen permanentment, i que delimiten sistemes de falles més petites. En el cas de L'Aquila van paral·leles als Apenins, com mostra aquesta imatge de la NASA.

Els Apenins, a l'hora de la seva formació, es trobaven en una disposició molt diferent de l'actual. De fet, en el seu primer moment eren una prolongació dels Alps, i lligaven la cadena alpina amb les serralades meridionals de la península Ibèrica, però van patir una rotació antihorària que va bascular al golf de la Ligúria [+].

Sigui quina sigui la història geològica, es tracta d'una zona sísmicament activa.
Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia

16 abr. 2009

Fer pous a Burkina Faso

Ahir dimecres 15 d'abril a la casa Orlandai va començar un cicle que s'ha anomenat Despertar consciències. Van venir Montse Vallmitjana i Maria Rosa Obiols a fer la xerrada Fer pous a Burkina Faso. Què signifiquen deu anys d'experiència? Són fundadores de la ONG Aigua per al Sahel.

Van intentar respondre diverses preguntes: per que hi han països amb poca quantitat anual de pluja? De que depèn? Com obtenen l'aigua els burkinabesos? Que passa en absència d'aigua potable?

9 abr. 2009

La Lluna i la setmana santa

La pasqua cristiana ha de coincidir amb el primer pleniluni de primavera. Ara bé, segons l’església, la primavera comença el primer de març, no amb l’equinocci. És a dir, entre vint i vint-i-tres dies abans de la primavera astronòmica.


Per tant, si la Lluna plena coincideix amb la segona setmana de març, encara astronòmicament a l'hivern, posem per cas, la pasqua seria aleshores: desprès del primer pleniluni d'aquesta primavera canònica.