29 mar. 2009

Copito, sí; mi madre, no

Quan va morir Floquet se li va aplicar l'eutanàsia. Li volien estalviar el patiment; lloable, perquè cal evitar el patiment dels animals.
Ara bé, quan un humà està en les mateixes condicions, no se li estalvia. Com encara no està clar que pertanguem a l'escala zoològica, no ens aplica. Pot ser també perquè hi ha qui sostè que patir dignifica.

Potser per què sí incloc els humans en l'escala zoològica, quan veig que el clergat es manifesta comparant els embrions de vuit cèl·lules amb els linx en perill d'extinció em repugna la hipocresia.

Per què no duen una pancarta: Copito, sí; mi madre, no.
Els toros, no tenen el reconeixement dels linxs?
Per què no es manifesten contra la pena de mort?

Paraules de papa

Carta de l'antropòleg Lluís Mallart a les paraules del papaPublicada a La Vanguardia el 25 de març de 2009 a la pàgina 18:Aquest viatge del Papa a l’Àfrica sembla el viatge dels despropòsits: sida, avortament i ara, segons la informació donada per La Vanguardia el dia 22-3-09, les seves paraules contra les creences en la bruixeria i els esperits. Segurament aquesta manera de condemnar aspectes essencials del pensament africà passarà més desapercebuda.

24 mar. 2009

III cafè científic: Els gens que compartim amb les mosques

El proppassat dimecres va tenir lloc el darrer cafè científic del trimestre a la casa Orlandai. Era Els gens que compartim amb les mosques, i el científic que va parlar era Emili Saló, que va ser cap de Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona.

Només va treure de la motxilla uns papers en blanc i negre; diverses diapositives que compartien atapeïdes en folis. Per a un científic que treballa amb la imatge, tota una exposició personal. Menys imatge però molta més proximitat.

14 mar. 2009

Lili Marleen, història d'una cançó

La cançó Lili Marleen neix d'un poema del soldat Hans Lapp, musicat per Norbert Schutze. Sembla que qui va inspirar el poema de Lapp no era una sola dona, sinó dues amb qui va tenir relacions durant la primera guerra mundial. Quan es va posar de moda, però, va ser durant la segona guerra mundial, un cop musicat.

Va ser Lale Andersen qui la va enregistrar el 1939; el primer moment, però, no va tenir gaire ressò. Ara bé, el 1941 va ser retransmesa regularment a les 21:57, justament abans del tancament diari de Ràdio Belgrado, des de la Jugoslàvia ocupada pels nazis. Això va fer-la molt popular entre els soldats alemanys. Però, com la ràdio arribava a tota Europa i la Mediterrània, va ser molt coneguda també entre les tropes aliades.

12 mar. 2009

Apunts de Tailàndia

El menjar a Tailàndia és un dels millors del món. Tot tallat ben petit, barregen sabors i textures. Papaia i cogombre. Llet de coco.

Un anec amb fulles d'alfàbrega torrades (Holy basil), d'una textura que fa esgarrifances de bo que és. Tot picant; tan picant que et quedaba la mucosa bucal encesa.

Lili Marleen, versió pròpia de la cançó

Lili Marlen
Versió de Cristina Junyent

Sota el fanal del davant del meu quarter
recordo bé com em solies esperar,
quan murmuraves tendrament
que senties el meu batec
dolça Lili Marlen (2).

Les nostres ombres es varen separar
quan el company de la porta em va cridar:
"Afanya't noi o et detindràn!
Hem de marxar cap al combat".
Adéu Lili Marlen (2)

Dintre la trinxera sota una tènue llum
et sento bategar en recordar-te allà al fanal.
T'estrenyeria fortament!
Sé que hi seràs en retornar.
La meva Lili Marlen (2).

Els trons de la batalla havien ja callat
quan van trobar un soldat amb una foto a la mà.
No esperis més que no vindrà,
era el teu nom Lili Marlen.
El teu, Lili Marlen (2).

Somnis trencats d'un món no transformat,
que altres seguiran sota el mateix fanal.
Allà on jo hagués volgut estar!
Qui cosirà somnis amb tu?
Amb tu, Lili Marlen (2).

10 mar. 2009

Labordeta y el beduino

Diumenge vaig veure al quiosc Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados de José Antonio Labordeta, publicat el febrer de 2009 per Ediciones B, i no me'n vaig poder estar. Me'l vaig endur.

El beduí és l'alter ego, la companyia del qual li va permetre sobreviure els primers seus quatre anys al Palacio --que diuen els uixers del Congrés-- com a diputat de la Chunta Aragonesista. Van coincidir amb els segons quatre anys del pepe, els de la majoria absoluta. Els anys de la invasió i posterior guerra d'Irak; del xapapote del Prestige, i del projecte de transvasament de l'Ebre (altrament nomenat Plan Hidrológico Nacional).

8 mar. 2009

Els taxistes d'El Caire

Ahir vaig acabar de llegir Taxi, de Khaled Al Khamissi i publicat per Almuzara el gener de 2009 a Còrdova (Reportatge a la RAI).

Taxi és un llibre format per 58 monòlegs de ficció, basats en converses amb taxistes
cairotes. El recull ofereix una imatge de la quotidianitat de la societat egípcia actual, vista a través dels ulls d'aquests observadors privilegiats. El taxi és un escenari ambulant que revela els secrets de la ciutat; però també és una peixera on el protagonista, aïllat del món, parla del seu patiment, dels seus fracassos, les seves esperances i els seus somnis.

Versions de Caetano

A Caetano me'l va descobrir la vida. Amb l'amic ML vam escoltar moltes vegades la seva càlida veu. I recordo cançons concretes de moments especials com ara La paloma a Hable con ella, que comença sentint-se el violí, més tard la veu i desprès la imatge d'ell. La vaig sentir amb LFM a Barcelona.

També em recordo cantant Jamaica Farewell amb K mentre recolliem les empremtes de quaranta persones l'endemà de la inauguració del meu estudi. Amb ell també vaig escoltar versions que Caetano va fer dels Beatles: Eleanor Rigby, You've gonna loose that girl, Lady Madonna ó For no one.

També destaco altres versions: Jokerman de Bob Dylan, i Billie Jean de Michael Jackson. I entre les interpretacions, la clàssica Garota de Ipanema amb Joao Gilberto i l'actual transformació del mulato per a Barack Obama.

1 mar. 2009

Calçotada

Ahir vaig anar de calçotada a Rodonyà, l'Alt Camp.

Els calçots són cebes (Allium cepa) blanques i tardanes, que es cultiven a l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. El calçot de Valls característic mesura de 15 a 25 cm de longitud en la part blanca, i de diàmetre a la rel entre 1,7 i 2,5 cm. El protegeix una denominació d'origen pròpia.

El terme calçot li ve del fet que, per al seu conreu, s'amuntega terra sobre els brots que creixen de la ceba iniciat, ja que es calça la terra sobre la planta. Així s'aconsegueixen les llargues tiges blanques.

L'origen de les calçotades és objecte de debat: una de les versions més comunament acceptades atribueix el seu descobriment a Xat de Banigues, un pagès de la zona de Valls de finals del segle XIX, que volia preparar unes cebes a la brasa i per descuit les va sobreescalfar. Es van cremar totes per la part externa per fora però, en lloc de llançar-les, va pelar les capes més externes negres i va descobrir que l’interior era tendre i saborós.

Recol·lectar un eixam

Ahir vam anar RT i jo a ajudar a l'amic JC a fer d'apicultor. El dia era gris, així que les abelles (Apis mellifera) podien estar inquietes. Es veu que els dies assolellats estan més tranquil·les, van per feina.
Poc ens imaginàvem l'emoció que ens preparava el dia.

Potser per la mateixa grisor del dia, a la branca d'una olivera (Olea europaea) vam trobar un eixam que, segons l'experiència de JC, hauria passat tota la nit allà per no haver trobat un nou lloc per instal·lar-se.

Quan una colònia d'abelles creix massa per l'espai on viuen, les abelles eixamenen: la reina surt volant seguida més o menys de la meitat de les obreres per formar una nova colònia. I així les vam trobar: eixamenades.

El fill dels evuzok


La primera vegada que vaig saber de Lluís Mallart ara fa uns quaranta anys. Uns amics tenien un oncle a Camerún. Hi havia anat amb l'Agermanament i va decidir restar uns anys a la regió de Nsola fent d'antropòleg de camp, estudiant quina relació tenien els evuzok amb les malalties i les plantes remeieres.