27 feb. 2009

Maria Zambrano

Ahir dijous 26 de febrer, a la Biblioteca Joan Miró i dins el cicle Exilis de les biblioteques de Barcelona, vaig sentir Maria Zambrano i l’exili com a distanciament filosòfic, recull i reflexions d'Antoni Clapés, poeta, editor, traductor i crític.

Ens va parlar de la vida i l'obra de
Maria Zambrano. Nascuda a Vélez-Málaga, filla de mestres, d'adolescent va aprofitar una tuberculosi, que la va mantenir enllitada un any, per llegir els clàssics de la filosofia.

El testimoni de les mosques

MV em va deixar, o regalar, perquè crec que se'l volia treure de sobre --ja m'ho dirà-, el llibre El testimonio de las moscas. Cómo los insectos ayudan a resolver crímenes de M. Lee Goff, publicat el 2004 en segona edició per Alba Editorial (Barcelona) i traduit per Fernando Borrajo.

21 feb. 2009

Trueta

Ahir vam anar a veure Trueta al nacional.

A finals dels anys trenta,
Josep Trueta era traumatòleg a l'hospital de la Santa Creu, on va aplicar una modificació del mètode de Winnet Orr, que va passar a ser el mètode Trueta; proposava netejar les ferides amb aigua i sabó, eliminar tots els teixits malmesos i desprès immobilitzar el membre amb una escaiola.

20 feb. 2009

Sándor Márai i la mort

Fa no gaire he acabat de llegir els diaris de Sándor Márai entre 1984 i 1989. Què bonics, què lúcids, què tristos.
Un home que va tenir una vida plena, intensa durant gairebé tot el segle XX. Havia nascut el 1900 a Kassa un petita ciutat de l'imperi austro-hongarès, que avui és d'Eslovàquia. Coses de la geografia.

18 feb. 2009

II cafè científic: Viatge a l'Antàrtida

Avui, 18 de febrer, el tercer dimecres del mes, hi ha hagut el segon cafè científic a la casa Orlandai. Josep Maria Gili, de l'Institut de Ciències del Mar, ens ha parlat sobre la diversitat marina de l'Antàrtida.

Ha arribat carregat amb una gran caixa de porexpan i una maleta amb rodetes. En arribar a la sala, ha començat a treure de la maleta pots, un microscopi i sis o set llibres. La caixa l'ha deixada tancada.

Lliris barbats

Els lliris comuns o barbats (Iris germanica) també m'animen la vista. En tinc de diversa procedència, de Collserola, de Montpol, del Montnegre...

Feia dos o tres anys que no florien. En trasplantar-los, han crescut nous brots del rizoma i, d'ells, noves flors.

Trobo que les monocotiledònies, ara classificades com a classe
liliòpsides, les plantes que tenen la nerviació paral·lela, tenen una elegància especial. Aquelles també que, en germinar l'embrió, només surt un cotiledó. Com la ceba, l'all, els plàtans o les palmeres.
Dins d'elles, els lliris barbats són els més bonics. Els blaus.

Marfull en flor

Ara el marfull (Viburnum tinus) és en flor. Flors petites, blanques, en ramells.

Segons Oriol de Bolós, a principis d'hivern té el fruit, a finals o a inicis de primavera, floreix.
Poden conviure els fruits de l'any anterior i les primeres flors. Així és com els tinc.
En castellà, durillo.

1 feb. 2009

Yoni, cantautor burkinabés

Per Amour, sexe et mobylette he conegut Yoni, el cantautor burkinabés del moment que amb la seva música dóna un toc especial a la pel·lícula, per a la qual ha composat tres temes: Ousmane et Balie, Lagmin, Nonglom i la mateixa cançó Amour sexe et mobylette.

Yoni també dóna un caliu especial al país dels homes íntegres. Altres cançons: Songfto, Comition...

Amour, sexe et mobylette

Tota l'estona amb el somriure posat.
Maria Silvia Bazzoli i Christian Lelong van rodar el film Amour, sexe et mobylette (2008), una pel·lícula d'amor, a Koupéla, Burkina Faso.

S'acosta el dia de Sant Valentí i des de Radio Kouritá preparen l'ambient per saber qui ha estat el guanyador o la guanyadora del concurs de poemes d'amor. Altres personatges de la petita ciutat expliquen com són les seves vides i com l'amor intervé en elles.