31 dic. 2009

Els insectívors

Tenir un compostador, a més de la diversió que em proporciona, atreu insectívors. En ve un, com a mínim, que crec que és un tallerol de casquet (Sylvia atricapilla) ó curruca capirotada.

No n'estic segura perquè he de vigilar de no espantar-lo quan arribem els dos alhora. Jo quedo encantada en veure'l, però ell (perquè és un mascle de casquet fosc) fuig. No n'he sentit el cant.

Aquest ocell de pit grisós i panxa clara és molt abundant, especialment a l'hivern quan deixa la muntanya i baixa al mar.

Foto: wikipedia.

Eclipsi per acabar l'any

Si els núvols ho permeten, aquest vespre de Sant Silvestre, entre les 19:30 i les 20:22h, podrem acomiadar l'any amb un eclipsi parcial de lluna.
Si no ho permeten, l'acomiadarem igual sense veure l'eclipsi.

Informació extreta de buscaciència, que enllaça amb la NASA. Gràcies, Octavi!

28 dic. 2009

La papallona i la tempesta

Dimecres 16 de desembre vam tenir a Ricard Solé al Café Científic. Ens va donar alguns exemples del que són els sistemes complexos i quina mena de interaccions expliquen.

¿Què és un sistema complex?
Un sistema complex té molt elements que interaccionen entre ells, i les propietats solen ser diferents a la suma de les propietats dels elements que el componen. És a dir, la interacció crea noves propietats emergents.

El bueno de José

Hace años leí un artículo muy apropiado para estas fechas. Creo que era de Antonio Gala, y creo que en un dominical. Como no lo consigo encontrar, ahí va la esencia del cuentito.

La narración buscaba las razones que podría tener José para aparecer siempre triste en las representaciones. Y daba vueltas a la más común, aquella por la que los más pillos asociaban la tristeza al hecho de no ser realmente el padre del niño; es decir, a su condición de padre putativo. A que no era el padre biológico, sino el atribuído, vamos.

O sea, que a pesar de que acató la orden divina, y de que cuidó de María y del niño con esmero: les alimentó y bien le enseño la profesión; en realidad la pena le abatía y no la podía esconder. Así pues, la razón de la tristeza podía ser que, en el fondo, le apenaba no haber podido ser el padre real.

Pero Gala, o quien fuera el autor del cuento, proponía otra explicación. Apuntaba que quizá la tristeza de José se debía a otra razón. A una posibilidad que casi nunca nadie se plantea. A que José hubiera preferido una niña.

La plaza del azufaifo

A la confluència dels carrers Berlinès i Arimon encara hi creix un ginjoler (Zizyphus jujuba) gràcies a la tenacitat de dues persones, Isabel Núñez i Isabel Lacruz.

És un arbre centenari que ha sobreviscut a la tala derivada de l'enorme i cutre edificació que permeten fer en aquesta ciutat. A la web de medi ambient municipal aquest ginjoler no hi és enregistrat, hi és un altre de molt més petit, de només 30 anys.

La llarga peripècia per salvar l'arbre centenari la descriu Isabel Núñez a
La plaza del azufaifo, publicat el 2008 per Editorial Melusina. Un llibre que va exposant pas a pas l'acció ciutadana tenaç i consistent que, en aquest cas, va poder donar fruit.

Sembla que hi ha seqüeles i altres persones del barri (Sant Gervasi, en aquest cas), han pres iniciatives semblants, pretenent tenir alguna cosa a dir davant d'un ajuntament on sembla que hi ha més interès en la ordenació policial de la ciutat que en la natural.

Molt interessant la feina feta. L'enhorabona!

26 dic. 2009

Narcisos d'hivern




A una jardinera hi vaig voler posar bulbs i aromàtiques. Ara que les aromàtiques són lletges, broten els narcisos. Em sembla que un pèl aviat, tot i el fred fet. Però aquí són.

Narcisos en flor.

La iuca fa llucs

Quan la Susana va marxar a Estats Units em va deixar en tutel·la la seva iuca. La vaig tenir molt de temps amb mi.

En venir a Sarrià, la vaig deixar al replà, on hi va estar relativament bé. Va haver de perdre un braç. Més endavant va començar a perdre fulles i quedava, com diuen les meves canàries: espeluchà.

Així que vaig prendre una decisió dràstica: la vaig escapçar. Van quedar els dos braços grans, tallats a ran, gairebé. De les restes del tronc en vaig fer trocets i els vaig plantar a veure què passava.

Doncs va passar que d'uns 10 troços, tots excepte un van rebrotar. Aquest és l'aspecte dels que encara em queden, perquè n'he regalat uns quants.

Els 10 grans descobriments científics de l'any, segons Science

En acabar l'any tots a fer balanç.
Notícia en ABC sobre els descobriments de l'any recollit pel servei de seguiment de premsa científica de la FECYT.

Font original a Science.

21 dic. 2009

Misa criolla

Concierto de la coral Càrmina en la Iglesia de San Ildefonso.
La Misa Criolla, como homenaje a Mercedes Sosa.

Gloria a Dios, un carnavalito yaraví. Preciosa.

El frío entumecía... frío terrible en la ciudad.
Pero lo malo en realidad fue el sonido de los músicos y de la pobre solista.

Solstici d'hivern

Ha entrat l'hivern a les 18:45h, diuen. Serà la nit més llarga, el dia més curt.
El Sol dels solstici està més allunyat de l'Equador, tocant el tròpic de Capricorni. A partir d'avui els dies començaran a fer-se més llarg.

Entrem a l'hivern i el fred és ben viu. Diuen que deixarà de fer tant de fred, però.

Vegeu també: Solstici d'estiu. Equinocci.

Shrinking world

Què passa quan el nostre entorn es fa més petit?

Uns minuts per a la reflexió, em va dir MOK al assumpte quan ho va enviar;
un vídeo més aviat tristot.


18 dic. 2009

El cerebro de los taxistas

Ha vingut a dinar ERB. Només entrar em pregunta: Has sentir parlar d'aquell article que descriu com els taxistes de Londres tenen el cervell desenvolupat diferentment de la resta dels mortals?

I, sí, jo havia demanat un resum de l'article original de Maguire a PNAS, a JCLG, quan era a Biomèdia. Així que hem trobat de seguida: El ejercicio de la memoria.

Resulta que venint cap a casa dinar l'ha duda un taxista que té la dona, jove, malalta d'una ELA, o alguna cosa grossa similar. Per suportar l'angoixa, al taxista li dóna per aprendre. Han parlat d'aquest cas, i Elvira li ha promés l'article: voy a casa de una biòloga que seguro que lo sabe encontrar.

9 dic. 2009

Inherit the wind

A Londres vam anar a l'Old Vic a veure Inherit the wind. La protagonitzava Kevin Spacey fent de defensor de John Scopes, en una excel·lent interpretació gens artefactuada i sense crits. Tota una escola diferent de la d'aquí.

El 1925 a Dayton, un poble de Tennessee, en ple Bible Belt, van jutjar un professor de biologia perquè ensenyava evolució, quan era prohibida per la Butler Act.

Aquesta norma obligava a ensenyar la versió literal de la Bíblia sobre l'origen de la vida i dels humans. És a dir, que el món va ser creat en sis dies no fa més de 10.000 anys.

3 dic. 2009

Buddha's lost children

El documental del mes va ser Els nens perduts de Buda, la història d'un monjo budista ex-boxejador a Tailàndia, que cuida nens que han perdut la família. El director, Mark Verkerk, volia fer èmfasi en els nens que queden orfes o gairebé en la zona del Triangle d'Or.

El nom d'aquesta regió on conflueixen tres països, Tailàndia, Laos i Birmània, prove de la seva relacio amb l’
opi. A Tailandia practicament s’ha eradicat el cultiu de l’opi, pero la zona ha estat zona de cultiu i contraban durant molt de temps.

El documental explica com el monjo ensenya els nens a tenir una disciplina, un autocontrols i a saber-se pertanyents a un grup on són importants per a algú. Interessant. La fotografia, detallista moltes vegades, bonica.

30 nov. 2009

Càmera XXI, quartet de guitarres

Càmera XXI està format per quatre guitarristes. Van sonar dijous a la Orlandai, dins el cicle Anna Ricci. El qui les presentava les va titllar d'extraordinàries, i realment va ser un luxe poder tenir al barri un concert com aqueix.

Toquen juntes des del 1999, i han demanat arranjaments d'obres diverses per tocar plegades. D'aquesta manera, música pensada per a diferents instruments s'ha transformat en música exclusivament de guitarra. Toquen música clàssica per a guitarra, òbviament de compositors espanyols, com ara Albéniz o Falla; i també música del seu amic el compositor cubà Eduardo Martín.

Podeu escoltar bocinets de la seva música a la seva web; ara bé, el que té de bo de veure-les és que t'arriba el bon rotllo i la compenetració amb què toquen les dues guitarres altes i les dues baixes, i també com preparen la percussió associada a les obres.

29 nov. 2009

Central Station Antwerp - Sound of Music

A les 8 del matí del 23 de març d'enguany, els qui eren a l'Estació Central d'Antwerp (Bèlgica) van tenir una experiència inusual.

Més de 200 ballarins van oferir la seva particular versió del "Do Re Mi" de Sound of Music (Sonrisas y lágrimas), basado en la vida de Maria von Trapp, que murió en 1987, a los 82 años.

Misión y desarrollo para Goundi

Una entrevista en Singulars, dirigida per Jaume Barberà a los fundadores y promotores de Misión y Desarollo para Goundi Mario Ubach e Isabel Rodríguez Vila.Isabel acaba de publicar Goundi, unas vacaciones diferentes. Unas vacaciones solidarias en el Chad a Plataforma editorial. Els drets d'autor són cedits a l'Hospital de Goundi, per a la remodelació dels dispensaris.Més sobre la història del Txad: The Dictator Hunter.

23 nov. 2009

Els rats penats a la ciutat

A Urgell tenia dos animals que em feien companyia. La cotxa fumada i un ratpenat que volava entorn l'interior d'illa buscant aliment.

Ara, a Sarrià en començo a veure de ratspenats. En dos anys, o no vaig mirar a l'hora que tocava (ho dubto) o no eren a prop. Amb agrat els torno a veure volar. No sé quina espècie són, i no sé si mai ho esbrinaré, però en distingeixo clarament el grup.
Potser venen més perquè amb el compostador ha augmentat un xic la població de drosòfiles i, en conseqüència la d'altres insectívors, que tampoc no distingeixo encara perquè no els veig bé el plomatge, però ja són recurrents. Les drosòfiles són més abundoses segurament perquè hi poso més menjar del que els cucs de terra poden assimilar (això diuen els experts), però els insectívors me les poden mantenir a ratlla. I el fred farà la resta.

Als rats penats els he de colocar bé una caseta per passar l'hivern. Ja la vaig posar, però va caure a les fortes ventades de gener. Ara he de buscar un lloc arreserat i segur al sostre de casa.

Rats penats de Barcelona.
Reportatge sobre rats penats.

22 nov. 2009

Jaume Sisa a Lleida

A Lleida, divendres divendres a la nit hi va haver el lliurament de premis Vallverdú, Màrius Torres i Lleida de narrativa. Notícia a TV3.

Va actuar Sisa. Va ser
divertit de veure'l i sentir cantar les seves cançons deconstruïdes.
El setè cel.
Qualsevol nit pot sortir el Sol.
Germà aire.

Planter d'enciams

Vaig fer un taller d'hort urbà a la Orlandai. Em va agradar molt aprendre sobre el substrat, el rec, el creixement i la combinació d'hortalisses. Total que vaig decidir de canviar el substrat dels meus horts leopoldo per fibra de coco barrejada amb humus de cuc de terra.

Hi he plantat els quatre enciams de pràctiques del taller i pastanagues, perquè s'han de barrejar les hortalisses que creixen per damunt de la terra amb les que creixen cap avall.

Avui he llegit que les pastanagues (Daucus carota) són taronges perquè les va seleccionar un holandès devot de la casa d'Orange.

Als pots reciclats d'on tenia el planter d'enciams he posat uns bulbs de junquillo a veure si al febrer m'omplen la casa d'olor i de color.

Les cotorres

L'altre dia que feia bo hi havia una cotorra pujada a l'antena. És molt agradable de veure els ocells. Alguns més que altres. Fins i tot m'agrada veure les garses, tot i saber que es carreguen i desplacen els passeriformes.

Les cotorres fan gràcia per l'aprenentatge. Ja mengen a terra amb els coloms. I espien.

Avui però, l'alegria ha estat superior; no tinc foto, però de bon matí dues merles cantàven desde una altra antena que hi ha sobre l'edifici de casa. A veure si els agrada el menjar que els he preparat.

Elena Frolova

Vaig sentir Elena Frolova al Llantiol ara fa una setmana. Cançons russes malencòniques, ben difícils de cantar, sobre tot a capella.

Alhora tocava la guitarra i un altre instrument de corda amb base de fusta, que sonava com un arpa, el
gusli, un instrument del segle X.

Moltes cançons eren poemes que havia musicat, de Marina Tsvietáieva. Sentiu un poema que canta Frolova i que presenta Selma Ancira, qui ha traduït gairebé tota la obra de la poetessa russa al castellà.

Hi ha també una col·lecció de vídeos penjats a youtube d'una actuació que va fer a Sabadell.

Rumbeta que fa moure els peus

Vaig anar a sentir l'amic Jordi González amb el nou grup musical. Ara es diuen la Banda del Mamu i canten cançons de Jordi. Segueixen tocant els mateixos ritmes, rumba, salsa, un rap... i altres més melòdiques.
Són capaços de fer moure les cames a qualsevol, com quan cantaven rumba, salsa, marxeta d'altri amb Picadura selecta.

Quan tocàven a Estaron venia gent de tota la comarca per sentir-los i ballavem en aquella plaça pirinenca tan inclinada. Res a veure amb la festa d'ara.

Frequències, d'Eugènia Balcells

L'altre dia ens van mostrar, com a col·legues, l'exposició Freqüències, d'Eugènia Balcells al Centre d'Art Santa Mònica.
La imatge i la sensació que tens en entrar és màgica. La llum ho fa.

Quan veus que la llum correspon a l'espectre electromagnètic dels diferens elements químics, i que al final de l'exposició hi ha una taula periòdica com no l'has vista mai, el fons de cada casella correspon a l'espectre de l'element, encara t'agrada més.

I s'ho passen bé des dels nens d'un any, que al·lucien amb una habitació d'aquests colors, fins als adults que tenen coneixement fins i tot especialitzats, perquè en els espectres distingueixen fins als orbitals atòmics.

Fins al 29 novembre.

Els jardins del món

Des de l'Observatori del Paisatge han preparat un petitu dossier on line, que és un recull dels webs sobre jardins històrics, jardins botànics i institucions i entitats dedicades al món del jardí a Catalunya, l'Estat espanyol i la resta del món.
Val la pena tenir-los en compte a l'hora de programar un viatge, no?

19 nov. 2009

Ballant al ritme que ens marquen

Ahir va venir Jaume Terradas al cafè científic de novembre. Vam ser més participants que mai. Abans de començar, vaig aclarir un comentari que m’havia fet Jaume.

Quan vam pactar la seva participació, el títol que li vaig comentar era: Per què no entenem l’evolució quan ens l’expliquen? I aquest títol va patir una macromutació fins a Ballant al ritme que ens marquen.

7 nov. 2009

La Barcelona oblidada

Hi ha un temps i un espai de Barcelona esborrats.
Com si no haguessin existit. Com si no encaixessin bé en aquesta Barcelona que és una botiga. Aquella Barcelona de les barraques no deu vendre. N'hi havia al Somorrostro, al Carmel, a Montjuïc, a Santa Gemma...

Barraques que es feien en una nit i que en una estona podien ser derruïdes. La major part de les vegades per espantar els qui hi vivien i els veïns. Tot plegat, dins el substrat de por amb què es va mantenir la dictadura. Por dels perdedors. Persones que acabaven de sortit de la presó sense tenir on anar, perquè al poble d'orígen encara no haguessin patit prou venjança. Por que van aflorar a la sala del Verdi, por que vam palpar, que vam comprendre.

22 oct. 2009

El machismo tronado

El manifiesto contra el machismo de Berlusconi.

Artículo de El País.
Pero no hagamos demasiado ruido, ya hay un contra-manifiesto a favor del payaso.

Compostatge

Estic encantada amb el meu compostador. N'estic aprenent a treure-li profit. Vegeu quant de líquid ric d'adob he aconseguit avui que ha plogut. Les plantes ho agrairan quan els hi proporcioni. Com ja m'han començat a agrair la dosi de la setmana passada.

Són els cucs de terra que fan la feina, en diuen vermicompostatge. Les vaig posar en la safata de baix, amb una mica de menjar. Vaig quedar un pèl curta quan vaig començar a omplir la segona safata, però els cucs s'apanyen per pujar-hi. Jo només els hi poso restes de menjar, sobre tot de la fruita, que deixo la pela en bocinets més petits perquè elles ho aprofitin millor. Ja tinc dos animals de companyia: Sofia i els cucs compostadors.

Àvies sàvies

Ahir vam seguir amb els Cafès Científics de tardor, que versen sobre evolució. Va venir Arcadi Navarro, de l'UPF. Ens va parlar, entre altres coses, de les Àvies sàvies: Qui som? Què ens fa diferents? Per sobreviure a la lluita contra natura, les àvies humanes són diferents de les altres àvies, per què?

Quant a les àvies sàvies
Les dones de l’espècie humana som les úniques que sobrevivim un temps llarg desprès de poder tenir fills. Així que la pregunta immediata és, quin sentit evolutiu té la menopausa? perquè els homes gairebé tota la seva vida (llevat dels de molta edat) poden ser pares, com ho van ser Anthony Quinn, Charles Chaplin o Ramsés II.

La Terra fa 600.000 anys

L'evolució de la Terra en els darrers 600.000 anys amb els grans temps geològics.

19 oct. 2009

All of me -Dise alguem

All of me - Marks and Simons
Disse Alguém - João Gilberto

Disse alguém que há bem no coração
Um salão onde o amor descansa
Ai de mim que estou tão sozinho
Vivo assim, sem esperança
A implorar alguém que não me quis
E feliz, bem feliz seria
Coração meu, convém descansar
Soluça, mas devagar

Disse alguém que há bem no coração
Um salão, um salão dourado onde o amor sempre dança
Ai de mim que só vivo tão sozinho
Vivo assim, vivo sem ter um terno carinho
A implorar alguém que não me quis
E feliz então eu sei, bem sei que não mais seria
Meu, meu coração tem esperança
E vive a chorar, soluçar
Como quem tem medo de reclamar

Hillbilly Hotclub @ the Lincoln Theater, Marion VA
Jay McShann (instrumental)
Count Basie (piano)
Frank Sinatra
Roland Dyens (guitarra)
Oscar Peterson
Joao Gilberto
Bogdan Voice and Guitar (portugués)
Billy Holiday
Louis Armstrong

18 oct. 2009

Amazing Grace

Versions de l'himne antiesclavista Amazing Grace, de John Newton (1725-1807).
No us perdeu la pel·lícula.

Mahalia Jackson
Elvis Presley
una altra, no diu de qui

Amazing Grace, how sweet the sound,
That saved a wretch like me.
I once was lost but now am found,
Was blind, but now I see.

T'was Grace that taught my heart to fear.
And Grace, my fears relieved.
How precious did that Grace appear
The hour I first believed.

Through many dangers, toils and snares
I have already come;
'Tis Grace that brought me safe thus far
and Grace will lead me home.

The Lord has promised good to me.
His word my hope secures.
He will my shield and portion be,
As long as life endures.

Yea, when this flesh and heart shall fail,
And mortal life shall cease,
I shall possess within the veil,
A life of joy and peace.

When we've been here ten thousand years
Bright shining as the sun.
We've no less days to sing God's praise
Than when we've first begun.

Amazing Grace, how sweet the sound,
That saved a wretch like me.
I once was lost but now am found,
Was blind, but now I see.

Disgrace

Disgrace de Steve Jacobs. Coetzee dur al cinema.
Diferents persones veuen i perceben de manera pròpia la mateixa situació.
John Malkovich amb accent sudafricà. I colgat d'espatlles.

Un peliculón. Un actoràs.

Despedidas

Okuribito, una película japonesa dirigida por Yojiro Takita.
Parecería que preparando muertos para la despedida no se puede encontrar ternura; pero sí, se puede. Takita consigue convencernos.

Todavía la echan en el Méliès.

Amazing Grace

Ayer vi Amazing Grace, una película dirigida por Michael Apted, que describe los esfuerzos del político británico William Wilberforce (1759 – 1833) para hacer aprobar una ley abolicionista bajo el reinado de George III (1738–1820). La vida de este rey afectado por la porfiria, está descrita en la película La locura del rey Jorge, dirigida por Nicholas Hytner y basada en la obra de teatro escrita por el dramaturgo Alan Bennett.

El título lo toma del himno Amazing Grace (traducido como Sublime gracia), compuesto por John Newton (1725-1807), un antiguo capitán que se metió a monje porque le perseguían las almas de las 20.000 personas que llevó en la bodega de su barco desde África a las colonias británicas en el norte de América, antes de su independencia.

Amazing Grace no tiene desperdicio. No os la perdais, si podeis.

Como curiosidad, el tercer hijo de William Wilberforce fue Samuel Wilberforce, el obispo antidarwinista acérrimo que se enfrentó públicamente en Oxford a Thomas Henry Huxley, quien se hacía llamar el rottwailer de Darwin, en su defensa de la teoría de la evolución.

Más sobre tráfico de esclavos:
Y versiones del himno Amazing Grace.

La pobre Hipatia

Ay, que mal trato le dan. Una película de romanos.
Lejos de Espartaco de Kubrik, mucho más matizada y con diálogos inteligentes.


Esta pobre Hipatia de Ágora tiene pocos momentos brillantes. Cuando deduce la órbita elíptica de la Tierra es casi el único momento en que asoma lo brillante que debió ser. Aunque no es muy creíble que, en el momento en que Alejandría está en llamas, ella, una persona comprometida, esté en órbita.


Siendo justa, también creo que describe bien las discusiones entre los cristianos y los paganos ilustrados. La plebe es la que abrazó la fe, no tenían nada que perder salvo la condición de esclavo.


Otro momento bueno: cuando se asombran que no "crea". "Creo en la filosofía" dice ella. En el pensamiento, en la razón.
La última pensadora griega deductiva. Después, las tinieblas.

El resto, desafortunadamente, un aburrimiento.

Absenta

En Absenta, Quimet Pla es diverteix, sembla, i fa divertir el públic. Un reguitzell un pèl esfilagarsat de personatges del canvi de segle (el previ, és clar) recitant poemes profans. Entregat, sincer i treballat.

Núria Solina aguanta estoïcament el contrapaper.
Tot plegat, una lliçó molt amena de literatura.

Nota: el nom d'absenta de la beguda podria ser per causar absentisme o absències, però en realitat, l'etimologia es refereix que no es pot beure (in-bevible).

7 oct. 2009

Bogolan

L'altre dia vaig visitar la seu de CAT-SYA, i em vaig fer amb un tros de roba de bogolan. M'agraden l'agradable tacte i el relaxant color de l'argil·la que el tenyeix.
De vegades el contrasten amb negre absolut i amb blanc.
El nom ve de la paraula bambara 'roba de fang'.

Cusen tires estretes de cotó bast per a fer les peces de la mida que volen.
Els patrons acostumen a ser geomètrics, tot i que, de tant en tant, també hi poden estampar imatges figuratives: cabanes de fang amb sostres de palla, pous, olles bullint...

A la Smithsonian donen instruccions per fer el teu propi bogolan; abans, fins i tot oferien un salvapantalles amb imatges de bogolan (ara no es troba). També hi ha una associació Ndomo per recuperar les tintures naturals. I aquí hi ha un vídeo sobre com es tenyeix.

La alondra también canta triste

Una investigación ha descubierto que los machos de algunas especies de aves pierden su repertorio de canto cuando se encuentran amenazadas de extinción.

Esto es lo que le ocurre a la alondra de Dupont (Chersophilus duponti), también llamada ricotí o rocín, un ave esteparia muy escasa cuyas poblaciones se encuentran en recesión.

La investigación, de cuatro años de duración, ha detectado que los machos de las poblaciones más reducidas pierden el repertorio de trinos, notas y secuencias, cuando no tienen otros machos en su población de los que aprender.

Fragmento de Canción triste del ave amenazada, Gustavo Catalán Deus publicado el 19 de marzo de 2008 en El Mundo.

Acordes para el corazón

Escuchar ritmos alegres o una canción que nos hace sentir bien provoca, según sus conclusiones, un sentimiento de bienestar que es capaz de influir en el endotelio, el tejido que recubre el interior de los vasos sanguíneos, haciendo que se dilate, lo que permite un mayor flujo sanguíneo.
De Acordes para el corazón. El Mundo, 12 noviembre 2008

4 oct. 2009

Le duo des Chats

A Gioachino Rossini se li atribueix aquest duo per a gats, diuen que irònicament per fer befa de les sopranos que canviaven les seves partitures pel lluïment personal. I, segueix la llegenda, el van inspirar dos gats que cada matí l'anaven a visitar al jardí a Pàdua.

He penjat una versió del Duetto buffo di due gatti que m'ha passat MS, cantada per dos de Les Petits Chanteurs à la croix de bois, a un concert a Seül, Corea, el 30 de novembre de 1996.

Aquí hi ha una altra versió de la Caballé i la Velasco, segons na Montserrat en Rossini va compondre aquesta peça pels problemes de les sopranos en aprendre's la lletra. Divertit.

2 oct. 2009

El coll d'ampolla de la cort de na Sofia

Resulta que l'altre dia van venir els nens de la meva germana PJR.

Com cada vegada que venen, revisem com han crescut les formigues, quantes són, on tenen el graner, la nurseria, etcètera.

Un cop feta la revisió, les vam deixar al seu lloc, tranquiletes.

No sé què va moure la JWJ, que és molt delicada, a agafar tot el formiguer, amb la mala fortuna que se li va separar el tub de l'aigua del tub del formiguer, diguem-ne.

Concert de Festa Major

Pel Roser (el 7 d'octubre), Sarrià celebra la seva festa major.

I les adèlies cantem a la festa major dijous 8 d'octubre a les 21h a la Casa Orlandai, que ens acull pels nostres assajos. Serà un concert variat, com sempre, vaja.
Per descomptat que sou benvinguts!
Us n'adjunto el programa per si us animeu a venir.

Blue Moon / Text: Lorenz Hart, música: Richard Rodgers
What a Wonderful World / Text i música: George David Weis i Bob Thiele
Lili Marleen / Text: Hans Lapp, música: Norbert Schultze
La Sabatera de Sant Pere / Text: Miquel Desclot, música: Josep Vila
La Terre est si belle / Música: Jean Pierre Sabard, arranj: Jacques Berthe, text: Vline-Buggy i Hugues Aufray
Siyahamba / Tradicional zulu
3 temes de West Side Story / text: Stephen Sondheim, música: Leonard Bernstein:
Tonight- Somewhere- I feel pretty
Climbing up the mountain / Espiritual adaptada i arranjada per Patsy Ford Simms
Medley de The Beatles / Text i música: John Lennon i Paul McCartney:
A hard day’s night-Can’t buy me love-Eleanor Rigby
Cabaret / Text: Fred Ebb, música: John Kander

23 sept. 2009

Per què piquen els mosquits?

Un estudi publicat per científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han trobat un parell de respostes.

Sembla que la temperatura més elevada els atrau. Com també la roba humida, especialment de suor, i la olor a un determinat formatge. El bacteri implicat en la producció d'aquest formatge és parenta propera de la que viu en els peus humans.

Nota de premsa.

Wild Europe

Fruit de la iniciativa privada neix el projecte Wild Wonders of Europe per deixar memòria de les restes de l'Europa salvatge que queden.

S'ha acabat la fase de camp, en acabar la darrera de les expedicions.


Durant els darrers 14 mesos, 67 fotògrafs han recorregut
Europa. Han visitat 118 localitzacions a 48 països, mirant de fer un retrat col·lectiu de la natura europea.

Wild Europe. Notícia.

Vols nupcials de Messor barbarus

Des del 15 de setembre fins al novembre, es poden veure les noves reines de Messor.

Surten alades del niu, cauen amb les ales o sense. Ja fecundades. I pondran els seus primers ous entrada la primavera.

De què viuran? gastaran poc, les necessitats les cobriran amb la metabolització dels músculs de les ales, entre altres reserves.

Les meves Messor.

Canviar el dipòsit d'aigua de Sofia

La família de Sofia ha crescut molt. No sé quantes formigues hi ha al formiguer, però ha arribat el punt a què es refereixen els mirmecòlegs, que un formiguer casolà és petit quan les formigues comencen a sortir-se de l'espai extern quan l'obres.

Avui he volgut canviar l'aigua a Sofia. No crec que l'aigua tingués fongs, però havien empès el cotó (o s'havia retret) i ja estaven dins l'espai del tub d'assaig. De manera que no volia que passés allò que els ha passat a alguns col·legues, que les formigues han envaït l'espai del tub d'assaig que conté l'aigua.

Pediculus capitis

Al meu entorn hi ha polls. Jo no n'havia tingut mai, de petita. Però, a partir dels meus germans petits, ja sí.
Tots en van tenir.
Per no parlar dels nebots.

Què fer?
Químicament, atacar-los fortament.

Físicament? Pentinar amb la pinta de treure polls i llémenes.

22 sept. 2009

Bloody smoke

Em sorprenen alguns comentaris.

Com a asmàtica he d'evitar llocs molt humits i llocs amb fum de tabac.
Això pot generar problemes amb els 'amics'. De fet, els amics de veritat surten al carrer, al balcó o a la finestra. Els altres, no. Diuen que desprès de beure s'obliden, que els hi ve molt de gust...

Més d'una vegada he hagut de marxar d'algun lloc per l'excés de fum.
Ja he après que l'endemà no estic bé, no respiro bé.

A ran de la publicació d'uns articles científics alguns ciutadans van telefonar a la ràdio. Un d'ells era fabricant de màquines de tabac i es queixava de la nova normativa que vol implantar la ministra d'aquí a tres anys!! de prohibir fumar a tots els espais públics.

Jo em vaig imaginar que els que es dedicaven al tràfic d'esclaus també es devien queixar amb les lleis abolicionistes. I els botxins de l'abolició de la pena de mort.
Deixem apart els fabricants d'armes.

També em vaig assabentar que hi ha una associació pels drets dels no fumadors.
En fi, la poregosa llei actual ha generat problemes entre amistats. A banda d'afavorir la ceguesa i la sordesa.
Altres articles. Monica Lalanda

Eleanor Rigby

Estem cantant Eleanor Rigby amb el cor d'Adèlia.
Buscava l'estrofa del Father McKenzie i he trobat un munt de coses.
Informació sobre el personatge d'Eleanor Rigby, que en realitat es deia Daisy Hopkins.
Com es va fer el disc Revolver.
L'estàtua que Tommy Steele va donar a la ciutat de Liverpool com a tribut als Beatles i que està dedicada a tota la gent solitària.

Equinocci

Avui 22 de setembre a les 23:18h tindrà lloc l'equinocci de tardor.
(21:18 hora solar + 2h).
Cosa que vol dir que en aquest moment el dia serà igual de llarg que la nit; i, a partir d'aleshores, el dia serà cada dia un xic més curt que la nit, fins que al solstici s'inverteixi, i el dia vaig creixent fins a ser igual de llarg que la nit, a l'equinocci de primavera. Nosaltres percebrem que el sol sortirà en el punt mig des del solstici d'hivern al d'estiu.

20 sept. 2009

The dictator hunter

Ahir vaig veure The dictator hunter a la filmo dins el programa el documental del mes. El director n'era el neerlandès Klaartje Quirijns.

Relata dos anys en l'esforç de l'advocat Reed Brody de Humans Right Watch en el cas de Hissène Habrè dictador al Txad entre 1982 i 1990. Les víctimes, víctimes, encapçalades per Suleymane Guengueng, van voler dur-lo a un tribunal que el jutgés. Per això, HRW va coordinar-se per aconseguir-ho.

El documental segueix dos anys en el procès d'aconseguir que, un cop reunides les proves, Habrè comparegués davant la justícia.

Festa africana a la Orlandai

Ahir dissabte 19 de setembre al vespre hi va haver una festa africana a la Casa Orlandai. Presentaven dues ong Kasumai, que actua a Senegal, i CAT SYA-KOUROU, a Burkina Faso.

Hi va haver degustació i venda de productes africans: bogolan, vestits, joies, crema de karité, sabó... I un concert del grup Banan Kaló.

18 sept. 2009

Lleialtats i destreses

Aquest dimecres 16 de setembre vam encetar la nova temporada de cafès científics que, degut a la celebració dels dos segles del naixement de Charles Darwin i un i mig que va publicar L’origen de les espècies, versarà sobre evolució. Vaig voler transmetre als participants que, atès que res en biologia no es pot entendre si no és sota la llum de l’evolució, la varietat de les xerrades està garantida.

13 sept. 2009

En record de Lluïsa Teixidor, d'Ivars d'Urgell

El primer de mes va morir Lluïsa Teixidor, que va néixer prop de l'estany d'Ivars. Tenia 103 anys i es veu que, dins el tràngol, no va patir gaire. Fins hores abans estava totalment lúcida.

Al seu funeral la família no va voler que hi parlés cap capellà (per exprès desig d'ella) i tampoc no volíen que hi parlés ningú que no l'hagués coneguda. Així que van fer un parell de discursos, la filla i un net.
Quina gràcia, si es pot dir així.

Nice work if you can get it

De fet buscava la versió de Sting de Nice work if you can get it de George and Ira Gershwin.

No l'he trobada, però sí altres versions:
David Ferreira y Joana Rios Live a Fábrica do Braço de Prata a Lisboa.
Billie Holiday, Doris Day i Thelonius Monk.

Minúsculo, una historia de amor






Minúsculo, una historia de amor.

11 sept. 2009

Aigua per al Sahel


Aigua per al Sahel és una de les ONG modestes que, com una formigueta ha anat fet: cent pous en deu anys. Amb elles vaig viatjar a Burkina Faso el gener, a comprovar que els pous nous ja funcionessin i els més antics encara ho fessin. I, sí, tots funcionaven i havien millorat les condicions higièniques i socials dels poblats allà on s'havien foradat.

El Sahel és la zona semiàrida al sud del Sáhara. La frontera del desert. La temporada seca no cau ni una gota i, per tant, no es pot cultivar. La temporada de pluges, plou tant que pot arrasar les collites. Una zona difícil.