Com la física regula el nostre cos?

Dimecres 16 de maig va venir Pere Roca-Cusachs, investigador de l'IBEC i professor de la UB, per explicar-nos com la física regula el nostre cos. Una altra finestra de la Biologia, que se'ns obre aquest trimestre.

Quan li van atorgar a Pere el Premi Ciutat de Barcelona en Ciències de la Vida, vaig escriure: "En la vida quotidiana estem sotmesos a diferents forces. Ni ens n’adonem, però és la força de la gravetat que ens fa tenir un pes. I és el fregament que permet que les nostres sabates puguin agafar-se contra la Terra i així permetre’ns de caminar; sobre el glaç, que té molt poc fregament, és molt més difícil. Sense les forces físiques, doncs, seria impensable realitzar moltes activitats importants de la vida."

Però, com intervenen en els processos biològics aquestes forces? Com les relacions de força que ens permeten de caminar o de mantenir-nos erts es tradueixen a les cèl·lules? Com les forces poden canviar concentracions químiques de molècules?

Els gens de les paneroles

Ahir dimecres 18 d’abril va venir Maria Dolors Piulachs, IBE (UPF-CSIC) per parlar-nos de genètica.  Per què els mateixos gens fan coses diferents? Es coneix que la informació genètica es guarda en el DNA i que les executores de les funcions són les proteïnes.
La seqüenciació massiva i l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant la bioinformàtica, permet de comprendre els mecanismes.
Estudiant organismes model, com la panerola, pot explicar com funcionen els organismes i perquè els mateixos gens fan coses tan diferents.

Un mar de plàstics

Ahir dimecres vint-i-u de març va venir Anna Sánchez Vidal, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (UB) per parlar-nos dels plàstics al mar.

Volíem reflexionar sobre la utilitat dels envasos de plàstic a casa, que es tradueix en residus de lenta degradació que s’acumulen en l’oceà on generen grans «illes» de deixalles. La roba que vestim, els cosmètics que ens poleixen i altres productes estan formats per microplàstics, que van al mar i entren en el cicle alimentari. Què comporta tot plegat a la flora i la fauna marines?

Anna ens explica que ella estudiava la dinàmica entre l'atmosfera i l'oceà, i que l'estudi dels plàstics li ha vingut sense buscar-lo. Els oceanògrafs empren robots teledirigits per estudiar el fons marí fins a dos mil metres de fondària. I, tant en els vídeos com en les mostres, cada cop en trobaven més.

El canvi global en els llacs de muntanya

Dimecres 21 de febrer, al Cafè Científic de la Casa Orlandai va venir Jordi Catalan, del CREAF, per parlar sobre el canvi global en els llacs de muntanya. La idea inicial era pensar que, tot i que el clima mundial sempre ha evolucionat de manera natural, les proves obtingudes darrerament d’arreu revelen que hi ha un nou tipus de canvi climàtic. Com es reflecteixen els canvis del passat i els de l’actualitat en els llacs de muntanya? Quins altres efectes de llarga distància es troben en aquests ecosistemes sentinella?

Després de la fi del món

«Després de la fi del món» és una que es pot veure al CCCB des del 25 d'octubre de 2017 fins al 29 d'abril de 2018. Mostra la transformació de la Terra en el planeta Antropocè.
A través de vuit instal·lacions, artistes, filòsofs, arquitectes i científics ens expliquen històries i estratègies per a sobreviure en el món que ha de venir.

Origami i matemàtiques

Ahir dimecres 15 de novembre va venir Eulàlia Tramuns, d'EspaiMAT, per parlar d'origami i matemàtiques. La papiroflèxia té un rerefons matemàtic algebraic i geomètric. Arreu del món s’aplica en nanocirurgia, astrofísica, i impressió 3D, entre altres. I acompleix també aspectes més socials, com ara acostar el món de les matemàtiques als més reticents.

Eulàlia comença explicant-nos que les matemàtiques són per tot arreu. I que no només són números. Les matemàtiques són una manera de veure el món, un llenguatge. Amb l'origami es veuen les matemàtiques que hi ha rere les figures, els números que emmascara, les relacions entre ells.

Mosquito Alert

Dimecres 18 d’octubre va venir Frederic Bartumeus (ICREA-CEAB-CSIC, CREAF) per parlar-nos de Mosquito Alert, la web que administra.

Actualment, els mosquits es poden considerar els animals més perillosos pels humans, en ser transmissors de malalties i tenir gran capacitat d'invasió.  Una aplicació exitosa per detectar la seva dispersió mitjançant ciència ciutadana es projecta ara de forma global.

L’evolució dels rèptils

Ahir dimecres 20 de setembre va venir Salvador Carranza, investigador de l'IBE (UPF-CSIC), per parlar-nos de l’evolució dels rèptils, el grup de tetràpodes més abundant. I no va venir sol.

La primera pregunta que li vam fer era aparentment senzilla. La resposta, va ser fascinant, com tota la sessió en què vam trobar resposta a les altres preguntes proposades. Quan van aparèixer? Com van evolucionar? Com s’estudia la seva evolució? Quins grups són els més abundants al món? i a la Mediterrània?

Les estructures humanes: ponts, canals i ports

Ahir dimecres catorze de juny va venir Antonio Marí catedràtic d'estructures de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts de la UPC per parlar-nos de les estructures humanes, la seva especialitat.

Els humans hem construït un món a la nostra mesura, molt per damunt que qualsevol altra espècie sobre el planeta. Què cal tenir en compte en planificar les estructures? Amb quins materials podem comptar? Com ha canviat el disseny al llarg de la historia?

En Toni vol començar centrant la matèria de la seva xerrada: què són les estructures? Ens explica que són sistemes formats per elements interconnectats que compleixen diverses funcions.

L'estructura dels arbres

Ahir dimecres 17 de maig, va venir Jordi Martínez-Vilalta, del CREAF, per parlar-nos de l’estructura dels arbres.
 
Els arbres, com a vegetals llenyosos, tenen una estructura particular. Externament, la disposició fractal de les ramificacions els permet d’aprofitar millor la llum solar. Internament, el seu port alt, gran, de vegades majestuós, ha de facilitar l’intercanvi de fluids per al propi metabolisme. Com ho fan? Com és el seu creixement?