18 nov. 2017

Origami i matemàtiques

Ahir dimecres 15 de novembre va venir Eulàlia Tramuns, d'EspaiMAT, per parlar d'origami i matemàtiques. La papiroflèxia té un rerefons matemàtic algebraic i geomètric. Arreu del món s’aplica en nanocirurgia, astrofísica, i impressió 3D, entre altres. I acompleix també aspectes més socials, com ara acostar el món de les matemàtiques als més reticents.

Eulàlia comença explicant-nos que les matemàtiques són per tot arreu. I que no només són números. Les matemàtiques són una manera de veure el món, un llenguatge. Amb l'origami es veuen les matemàtiques que hi ha rere les figures, els números que emmascara, les relacions entre ells.

19 oct. 2017

Mosquito Alert

Dimecres 18 d’octubre va venir Frederic Bartumeus (ICREA-CEAB-CSIC, CREAF) per parlar-nos de Mosquito Alert, la web que administra.

Actualment, els mosquits es poden considerar els animals més perillosos pels humans, en ser transmissors de malalties i tenir gran capacitat d'invasió.  Una aplicació exitosa per detectar la seva dispersió mitjançant ciència ciutadana es projecta ara de forma global.

24 sept. 2017

L’evolució dels rèptils

Ahir dimecres 20 de setembre va venir Salvador Carranza, investigador de l'IBE (UPF-CSIC), per parlar-nos de l’evolució dels rèptils, el grup de tetràpodes més abundant. I no va venir sol.

La primera pregunta que li vam fer era aparentment senzilla. La resposta, va ser fascinant, com tota la sessió en què vam trobar resposta a les altres preguntes proposades. Quan van aparèixer? Com van evolucionar? Com s’estudia la seva evolució? Quins grups són els més abundants al món? i a la Mediterrània?

15 jun. 2017

Les estructures humanes: ponts, canals i ports

Ahir dimecres catorze de juny va venir Antonio Marí catedràtic d'estructures de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts de la UPC per parlar-nos de les estructures humanes, la seva especialitat.

Els humans hem construït un món a la nostra mesura, molt per damunt que qualsevol altra espècie sobre el planeta. Què cal tenir en compte en planificar les estructures? Amb quins materials podem comptar? Com ha canviat el disseny al llarg de la historia?

En Toni vol començar centrant la matèria de la seva xerrada: què són les estructures? Ens explica que són sistemes formats per elements interconnectats que compleixen diverses funcions.

23 may. 2017

L'estructura dels arbres

Ahir dimecres 17 de maig, va venir Jordi Martínez-Vilalta, del CREAF, per parlar-nos de l’estructura dels arbres.
 
Els arbres, com a vegetals llenyosos, tenen una estructura particular. Externament, la disposició fractal de les ramificacions els permet d’aprofitar millor la llum solar. Internament, el seu port alt, gran, de vegades majestuós, ha de facilitar l’intercanvi de fluids per al propi metabolisme. Com ho fan? Com és el seu creixement?

21 abr. 2017

L'estructura de la matèria viva

Ahir dimecres, 19 d’abril va venir Maria Solà Vilarrubias, de l'IBMB-CSIC (Institut de Biologia Molecular de Barcelona) per parlar-nos de l’estructura de la matèria viva. Sabem que la matèria viva està formada per estructures complexes, i que les molècules i els orgànuls de dins les cèl·lules no els podem veure a ull nu, cal que ens aproximem amb tècniques diferents per a conèixer la seva estructura. Quines són aquestes tècniques? Són diferents per a cada tipus d’objecte d’estudi? Què ens expliquen?

Maria és biòloga per la UB, va fer la seva tesi sobre cristal·lografia de proteïnes i va fer una estada post-doctoral a Grenoble. Ara és investigadora del CSIC i té el seu grup de recerca sobre l'estructura de les macromolècules dels mitocondris. En la seva recerca hi participen conceptes i tècniques de diverses disciplines: química, física i biologia, bàsicament.

28 mar. 2017

La plasticitat del genoma

Dimecres passat, 15 de març, va venir Josefa González, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), per parlar-nos de la plasticitat del genoma.

Trajectòria
Pepi González ens va explicar la seva trajectòria com a científica, perquè tot just fa quinze dies ha guanyat la plaça d'investigadora al CSIC. La felicitem.

Ella va estudiar a la UAB, en el department de Genètica i Microbiologia al grup de recerca del Dr. Alfredo Ruíz, i amb ell va fer el doctorat, sobre les inversions en els cromosomes de diferents especies de Drosophila melanogaster. Ens explica que són més freqüents en el cromosoma X, que no pas en els autosomes, probablement perquè el DNA dels cromosomes sexuals es més repetitiu, entre d'altres factors.

27 feb. 2017

La plasticitat del cervell

Dimecres passat 15 de febrer havia de venir Antoni Rodríguez Fornells, investigador ICREA a l'Idibell per parlar de la plasticitat del cervell. Volíem que ens parlés dels canvis en el seu funcionament segons l’ús que se li dóna.

A primera hora del matí va escriure dient que era malalt, que no podia parlar. I, és clar, un ponent ha de parlar. Així que vaig tirar mà d'una bona amiga, que també és molt bona comunicadora. Lourdes Fañanas, professora i investigadora a la UB ens podia també parlar de la plasticitat del cervell des del punt de la malaltia mental. I de moltes altres coses.

22 ene. 2017

La metamorfosi dels insectes

Dimecres, 18 de gener va venir Xavier Bellés, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) per parlar de la metamorfosi dels insectes. I les preguntes proposades per emmarcar la tertúlia són què fa que els insectes tinguin aquest èxit evolutiu? Per què colonitzen àmbits tan diferents en els seus diferents estadis de vida: larva, adult? Què provoca aquests canvis? Quan els humans hàgim desaparegut, restaran els insectes; què els fa superiors a nosaltres?

16 dic. 2016

Volar amb fàrmacs

Ahir dimecres, 14 de desembre, en el darrer cafè científic de tardor, Marta Torrens, psiquiatra, Parc de Salut Mar-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ens va explicar què vol dir volar amb fàrmacs, una altra forma de volar que ens proporciona l’efecte d’alguns fàrmacs al cervell.

Quina mena de substàncies ho aconsegueixen? Com arriben al cervell? Quina empremta hi deixen? Per què creen addiccions? Per què han existit des de sempre els psicotròpics i per què també els animals en fan ús?