22 mar. 2018

Un mar de plàstics

Ahir dimecres vint-i-u de març va venir Anna Sánchez Vidal, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (UB) per parlar-nos dels plàstics al mar.

Volíem reflexionar sobre la utilitat dels envasos de plàstic a casa, que es tradueix en residus de lenta degradació que s’acumulen en l’oceà on generen grans «illes» de deixalles. La roba que vestim, els cosmètics que ens poleixen i altres productes estan formats per microplàstics, que van al mar i entren en el cicle alimentari. Què comporta tot plegat a la flora i la fauna marines?

Anna ens explica que ella estudiava la dinàmica entre l'atmosfera i l'oceà, i que l'estudi dels plàstics li ha vingut sense buscar-lo. Els oceanògrafs empren robots teledirigits per estudiar el fons marí fins a dos mil metres de fondària. I, tant en els vídeos com en les mostres, cada cop en trobaven més.

21 feb. 2018

El canvi global en els llacs de muntanya

Dimecres 21 de febrer, al Cafè Científic de la Casa Orlandai va venir Jordi Catalan, del CREAF, per parlar sobre el canvi global en els llacs de muntanya. La idea inicial era pensar que, tot i que el clima mundial sempre ha evolucionat de manera natural, les proves obtingudes darrerament d’arreu revelen que hi ha un nou tipus de canvi climàtic. Com es reflecteixen els canvis del passat i els de l’actualitat en els llacs de muntanya? Quins altres efectes de llarga distància es troben en aquests ecosistemes sentinella?

12 ene. 2018

Després de la fi del món

«Després de la fi del món» és una que es pot veure al CCCB des del 25 d'octubre de 2017 fins al 29 d'abril de 2018. Mostra la transformació de la Terra en el planeta Antropocè.
A través de vuit instal·lacions, artistes, filòsofs, arquitectes i científics ens expliquen històries i estratègies per a sobreviure en el món que ha de venir.

18 nov. 2017

Origami i matemàtiques

Ahir dimecres 15 de novembre va venir Eulàlia Tramuns, d'EspaiMAT, per parlar d'origami i matemàtiques. La papiroflèxia té un rerefons matemàtic algebraic i geomètric. Arreu del món s’aplica en nanocirurgia, astrofísica, i impressió 3D, entre altres. I acompleix també aspectes més socials, com ara acostar el món de les matemàtiques als més reticents.

Eulàlia comença explicant-nos que les matemàtiques són per tot arreu. I que no només són números. Les matemàtiques són una manera de veure el món, un llenguatge. Amb l'origami es veuen les matemàtiques que hi ha rere les figures, els números que emmascara, les relacions entre ells.

19 oct. 2017

Mosquito Alert

Dimecres 18 d’octubre va venir Frederic Bartumeus (ICREA-CEAB-CSIC, CREAF) per parlar-nos de Mosquito Alert, la web que administra.

Actualment, els mosquits es poden considerar els animals més perillosos pels humans, en ser transmissors de malalties i tenir gran capacitat d'invasió.  Una aplicació exitosa per detectar la seva dispersió mitjançant ciència ciutadana es projecta ara de forma global.

24 sept. 2017

L’evolució dels rèptils

Ahir dimecres 20 de setembre va venir Salvador Carranza, investigador de l'IBE (UPF-CSIC), per parlar-nos de l’evolució dels rèptils, el grup de tetràpodes més abundant. I no va venir sol.

La primera pregunta que li vam fer era aparentment senzilla. La resposta, va ser fascinant, com tota la sessió en què vam trobar resposta a les altres preguntes proposades. Quan van aparèixer? Com van evolucionar? Com s’estudia la seva evolució? Quins grups són els més abundants al món? i a la Mediterrània?

15 jun. 2017

Les estructures humanes: ponts, canals i ports

Ahir dimecres catorze de juny va venir Antonio Marí catedràtic d'estructures de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts de la UPC per parlar-nos de les estructures humanes, la seva especialitat.

Els humans hem construït un món a la nostra mesura, molt per damunt que qualsevol altra espècie sobre el planeta. Què cal tenir en compte en planificar les estructures? Amb quins materials podem comptar? Com ha canviat el disseny al llarg de la historia?

En Toni vol començar centrant la matèria de la seva xerrada: què són les estructures? Ens explica que són sistemes formats per elements interconnectats que compleixen diverses funcions.

23 may. 2017

L'estructura dels arbres

Ahir dimecres 17 de maig, va venir Jordi Martínez-Vilalta, del CREAF, per parlar-nos de l’estructura dels arbres.
 
Els arbres, com a vegetals llenyosos, tenen una estructura particular. Externament, la disposició fractal de les ramificacions els permet d’aprofitar millor la llum solar. Internament, el seu port alt, gran, de vegades majestuós, ha de facilitar l’intercanvi de fluids per al propi metabolisme. Com ho fan? Com és el seu creixement?

21 abr. 2017

L'estructura de la matèria viva

Ahir dimecres, 19 d’abril va venir Maria Solà Vilarrubias, de l'IBMB-CSIC (Institut de Biologia Molecular de Barcelona) per parlar-nos de l’estructura de la matèria viva. Sabem que la matèria viva està formada per estructures complexes, i que les molècules i els orgànuls de dins les cèl·lules no els podem veure a ull nu, cal que ens aproximem amb tècniques diferents per a conèixer la seva estructura. Quines són aquestes tècniques? Són diferents per a cada tipus d’objecte d’estudi? Què ens expliquen?

Maria és biòloga per la UB, va fer la seva tesi sobre cristal·lografia de proteïnes i va fer una estada post-doctoral a Grenoble. Ara és investigadora del CSIC i té el seu grup de recerca sobre l'estructura de les macromolècules dels mitocondris. En la seva recerca hi participen conceptes i tècniques de diverses disciplines: química, física i biologia, bàsicament.

28 mar. 2017

La plasticitat del genoma

Dimecres passat, 15 de març, va venir Josefa González, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), per parlar-nos de la plasticitat del genoma.

Trajectòria
Pepi González ens va explicar la seva trajectòria com a científica, perquè tot just fa quinze dies ha guanyat la plaça d'investigadora al CSIC. La felicitem.

Ella va estudiar a la UAB, en el department de Genètica i Microbiologia al grup de recerca del Dr. Alfredo Ruíz, i amb ell va fer el doctorat, sobre les inversions en els cromosomes de diferents especies de Drosophila melanogaster. Ens explica que són més freqüents en el cromosoma X, que no pas en els autosomes, probablement perquè el DNA dels cromosomes sexuals es més repetitiu, entre d'altres factors.