Les estructures humanes: ponts, canals i ports

Ahir dimecres catorze de juny va venir Antonio Marí catedràtic d'estructures de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts de la UPC per parlar-nos de les estructures humanes, la seva especialitat.

Els humans hem construït un món a la nostra mesura, molt per damunt que qualsevol altra espècie sobre el planeta. Què cal tenir en compte en planificar les estructures? Amb quins materials podem comptar? Com ha canviat el disseny al llarg de la historia?

En Toni vol començar centrant la matèria de la seva xerrada: què són les estructures? Ens explica que són sistemes formats per elements interconnectats que compleixen diverses funcions.

L'estructura dels arbres

Ahir dimecres 17 de maig, va venir Jordi Martínez-Vilalta, del CREAF, per parlar-nos de l’estructura dels arbres.
 
Els arbres, com a vegetals llenyosos, tenen una estructura particular. Externament, la disposició fractal de les ramificacions els permet d’aprofitar millor la llum solar. Internament, el seu port alt, gran, de vegades majestuós, ha de facilitar l’intercanvi de fluids per al propi metabolisme. Com ho fan? Com és el seu creixement?

L'estructura de la matèria viva

Ahir dimecres, 19 d’abril va venir Maria Solà Vilarrubias, de l'IBMB-CSIC (Institut de Biologia Molecular de Barcelona) per parlar-nos de l’estructura de la matèria viva. Sabem que la matèria viva està formada per estructures complexes, i que les molècules i els orgànuls de dins les cèl·lules no els podem veure a ull nu, cal que ens aproximem amb tècniques diferents per a conèixer la seva estructura. Quines són aquestes tècniques? Són diferents per a cada tipus d’objecte d’estudi? Què ens expliquen?

Maria és biòloga per la UB, va fer la seva tesi sobre cristal·lografia de proteïnes i va fer una estada post-doctoral a Grenoble. Ara és investigadora del CSIC i té el seu grup de recerca sobre l'estructura de les macromolècules dels mitocondris. En la seva recerca hi participen conceptes i tècniques de diverses disciplines: química, física i biologia, bàsicament.

La plasticitat del genoma

Dimecres passat, 15 de març, va venir Josefa González, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), per parlar-nos de la plasticitat del genoma.

Trajectòria
Pepi González ens va explicar la seva trajectòria com a científica, perquè tot just fa quinze dies ha guanyat la plaça d'investigadora al CSIC. La felicitem.

Ella va estudiar a la UAB, en el department de Genètica i Microbiologia al grup de recerca del Dr. Alfredo Ruíz, i amb ell va fer el doctorat, sobre les inversions en els cromosomes de diferents especies de Drosophila melanogaster. Ens explica que són més freqüents en el cromosoma X, que no pas en els autosomes, probablement perquè el DNA dels cromosomes sexuals es més repetitiu, entre d'altres factors.

La plasticitat del cervell

Dimecres passat 15 de febrer havia de venir Antoni Rodríguez Fornells, investigador ICREA a l'Idibell per parlar de la plasticitat del cervell. Volíem que ens parlés dels canvis en el seu funcionament segons l’ús que se li dóna.

A primera hora del matí va escriure dient que era malalt, que no podia parlar. I, és clar, un ponent ha de parlar. Així que vaig tirar mà d'una bona amiga, que també és molt bona comunicadora. Lourdes Fañanas, professora i investigadora a la UB ens podia també parlar de la plasticitat del cervell des del punt de la malaltia mental. I de moltes altres coses.

La metamorfosi dels insectes

Dimecres, 18 de gener va venir Xavier Bellés, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) per parlar de la metamorfosi dels insectes. I les preguntes proposades per emmarcar la tertúlia són què fa que els insectes tinguin aquest èxit evolutiu? Per què colonitzen àmbits tan diferents en els seus diferents estadis de vida: larva, adult? Què provoca aquests canvis? Quan els humans hàgim desaparegut, restaran els insectes; què els fa superiors a nosaltres?

Volar amb fàrmacs

Ahir dimecres, 14 de desembre, en el darrer cafè científic de tardor, Marta Torrens, psiquiatra, Parc de Salut Mar-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ens va explicar què vol dir volar amb fàrmacs, una altra forma de volar que ens proporciona l’efecte d’alguns fàrmacs al cervell.

Quina mena de substàncies ho aconsegueixen? Com arriben al cervell? Quina empremta hi deixen? Per què creen addiccions? Per què han existit des de sempre els psicotròpics i per què també els animals en fan ús?

Per què volen els avions?

Al Cafè Científic de la Casa Orlandai, dimecres 16 de novembre va venir Josep Losantos, pilot comercial d'avió i enginyer tècnic industrial per parlar sobre per què volen els avions?

Molts de nosaltres ens hem preguntat com és que poden volar, en pujar-hi. Què fa que un aparell carregat de persones sigui capaç de mantenir-se enlairat? Com ha d’estar dissenyat per aprofitar els fluxos d’aire? Quina és la força de l’aire? Com assoleixen la velocitat necessària? Quines formes de volar tenen els avions?

La conquesta de l'espai

Dimecres, 19 d'octubre va venir Carme Jordi Nebot, física, professora de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) per parlar sobre la conquesta de l’espai. Vam centrar la xerrada entorn les següents qüestions: volar més enllà de l’estratosfera és possible, com ho va somniar la ciència ficció. Quina necessitat hi ha d'observar des de l'espai? Què es pot fer i què no es pot fer des de la Terra? Quins són els projectes més rellevants? Com se gesta un projecte espacial? Quins són els avantatges i els desavantatges dels vols tripulats?

Les fantàstiques migracions dels ocells

Hem encetat el curs de cafès científics a la Casa Orlandai. Aquesta tardor els dedicarem a aprendre sobre diferents qüestions relacionades amb la possibilitat de volar. Parlarem sobre el vol dels ocells, el vol dels humans gràcies a la tecnologia. I, finalment, clourem el trimestre volant des del sofà, amb fàrmacs.

Dimecres 21 de setembre, amb l'ornitòleg Sergi Sales vam parlar sobre les fantàstiques migracions dels ocells. Sergi va arribar a l'ornitologia des de l'enginyeria agrònoma, des de les tècniques de l'alimentació va poder dedicar-se professionalment al seu hobby, especialment als ocells de secà.