Peixos del Besòs

Ahir dimecres 21 de novembre va venir Noëlle Fabre, doctora en Biologia i professora a la UB i a Blanquerna, per parlar-nos sobre com es conserva una població de peixos en un riu.

I no va venir sola; l'acompanyava Dolors Vinyoles, que va ser la seva directora de tesi -i és una altra apassionada pels peixos.

Volíem parlar del riu Besòs, que fa trenta anys era un dels rius més contaminats d’Europa i, gràcies a tasques de recuperació, avui és un hàbitat més amable per a la flora i fauna aquàtica.

Com s'organitza un individu?

Ahir dimecres 17 d’octubre, va venir Cristina Pujades, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (UPF), per parlar-nos sobre com s’organitza un individu.

Durant el desenvolupament, a partir d’una sola cèl·lula apareixerà un organisme. Com s’estructurarà? Quins són els patrons que segueix un embrió? Com sorgeixen els diferents òrgans dels sentits que ens permeten de conèixer el nostre entorn? Com s’organitzen les diverses parts per a que cada cosa vagi al seu lloc?

Com s'edita la informació genètica?

Ahir a la tarda van començar els cafès científics de tardor, que dediquem a conèixer els patrons com s’organitza la vida. Les cèl·lules, els organismes, les poblacions i les societats segueixen obligatòriament normes diferents, de vegades, desendreçades.
Quines són? En alguns casos, com pot intervenir el coneixement per organitzar l’entorn i millorar la qualitat de vida de les persones i de les poblacions en general?

Ahir dimecres 19 de setembre va venir Marc Güell, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (UPF), per parlar-nos sobre l'edició de la informació genètica?
Atès que coneixem l’organització del nostre genoma, podem pensar a editar-lo per desenvolupar noves teràpies gèniques. Quin és l’estat actual i quin impacte social pot tenir aquesta intervenció? Anant més enllà, es podrien recuperar espècies extintes? Podem pensar a fabricar vida sintètica? 

Energia i temperatura corporal

El proppassat dimecres 20 de juny va ven a parlar-nos d'energia i temperatura corporal Rosalía Rodríguez, del Departament de Ciències Bàsiques a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya.

De fa temps se sabia que els mamífers tenim dues menes de greix, el blanc i el marró. El blanc bàsicament emmagatzema reserves, mentre que el marró genera calor. Darrerament, però, s'han vist transformacions entre les cèl·lules dels dos teixits, segons l'estat metabòlic dels individus. En quin moment el nostre cos deixa de gastar l'energia necessària per evitar l'excés de pes? Es podria revertir?

Com la física regula el nostre cos?

Dimecres 16 de maig va venir Pere Roca-Cusachs, investigador de l'IBEC i professor de la UB, per explicar-nos com la física regula el nostre cos. Una altra finestra de la Biologia, que se'ns obre aquest trimestre.

Quan li van atorgar a Pere el Premi Ciutat de Barcelona en Ciències de la Vida, vaig escriure: "En la vida quotidiana estem sotmesos a diferents forces. Ni ens n’adonem, però és la força de la gravetat que ens fa tenir un pes. I és el fregament que permet que les nostres sabates puguin agafar-se contra la Terra i així permetre’ns de caminar; sobre el glaç, que té molt poc fregament, és molt més difícil. Sense les forces físiques, doncs, seria impensable realitzar moltes activitats importants de la vida."

Però, com intervenen en els processos biològics aquestes forces? Com les relacions de força que ens permeten de caminar o de mantenir-nos erts es tradueixen a les cèl·lules? Com les forces poden canviar concentracions químiques de molècules?

Els gens de les paneroles

Ahir dimecres 18 d’abril va venir Maria Dolors Piulachs, IBE (UPF-CSIC) per parlar-nos de genètica.  Per què els mateixos gens fan coses diferents? Es coneix que la informació genètica es guarda en el DNA i que les executores de les funcions són les proteïnes.
La seqüenciació massiva i l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant la bioinformàtica, permet de comprendre els mecanismes.
Estudiant organismes model, com la panerola, pot explicar com funcionen els organismes i perquè els mateixos gens fan coses tan diferents.

Un mar de plàstics

Ahir dimecres vint-i-u de març va venir Anna Sánchez Vidal, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (UB) per parlar-nos dels plàstics al mar.

Volíem reflexionar sobre la utilitat dels envasos de plàstic a casa, que es tradueix en residus de lenta degradació que s’acumulen en l’oceà on generen grans «illes» de deixalles. La roba que vestim, els cosmètics que ens poleixen i altres productes estan formats per microplàstics, que van al mar i entren en el cicle alimentari. Què comporta tot plegat a la flora i la fauna marines?

Anna ens explica que ella estudiava la dinàmica entre l'atmosfera i l'oceà, i que l'estudi dels plàstics li ha vingut sense buscar-lo. Els oceanògrafs empren robots teledirigits per estudiar el fons marí fins a dos mil metres de fondària. I, tant en els vídeos com en les mostres, cada cop en trobaven més.

El canvi global en els llacs de muntanya

Dimecres 21 de febrer, al Cafè Científic de la Casa Orlandai va venir Jordi Catalan, del CREAF, per parlar sobre el canvi global en els llacs de muntanya. La idea inicial era pensar que, tot i que el clima mundial sempre ha evolucionat de manera natural, les proves obtingudes darrerament d’arreu revelen que hi ha un nou tipus de canvi climàtic. Com es reflecteixen els canvis del passat i els de l’actualitat en els llacs de muntanya? Quins altres efectes de llarga distància es troben en aquests ecosistemes sentinella?

Després de la fi del món

«Després de la fi del món» és una que es pot veure al CCCB des del 25 d'octubre de 2017 fins al 29 d'abril de 2018. Mostra la transformació de la Terra en el planeta Antropocè.
A través de vuit instal·lacions, artistes, filòsofs, arquitectes i científics ens expliquen històries i estratègies per a sobreviure en el món que ha de venir.

Origami i matemàtiques

Ahir dimecres 15 de novembre va venir Eulàlia Tramuns, d'EspaiMAT, per parlar d'origami i matemàtiques. La papiroflèxia té un rerefons matemàtic algebraic i geomètric. Arreu del món s’aplica en nanocirurgia, astrofísica, i impressió 3D, entre altres. I acompleix també aspectes més socials, com ara acostar el món de les matemàtiques als més reticents.

Eulàlia comença explicant-nos que les matemàtiques són per tot arreu. I que no només són números. Les matemàtiques són una manera de veure el món, un llenguatge. Amb l'origami es veuen les matemàtiques que hi ha rere les figures, els números que emmascara, les relacions entre ells.